Els caçadors critiquen que no s'ha actuat contra la sarna de les cabres al Port
La Federació de Caça considera que els ajuntaments no han lluitat de manera contundent contra la malaltia
Els pobles al·leguen falta de recursos
La Federació de Caça de les Terres de l'Ebre ha criticat la gestió dels ajuntaments implicats en la lluita contra la sarna, una malaltia que s'ha estès en el darrer any entre les cabres del Port. Segons ha denunciat el president, Manel Royo, l'actuació dels ens municipals no ha estat tan contundent com s'esperava, i això ha facilitat la propagació de l'epidèmia. La situació, en paraules dels caçadors, podria agreujar-se durant aquests mesos en què els animals estan en zel i duen a terme desplaçaments més llargs i de manera més freqüent. En concret, el sector de la caça critica que pobles petits de la zona, com ara Bot, Prat de Comte i Paüls, podrien haver-se implicat més en la lluita contra la malaltia al llarg dels últims mesos.
Des d'aquestes localitats, però, els alcaldes recorden la falta de recursos per tal de dur a terme qualsevol actuació. El primer edil de Paüls, Enric Adell, admet que la situació és greu i hi afegeix: “La malaltia és molt difícil de combatre, sobretot tenint en compte la manca de recursos.” A més, Adell creu que la sarna es continuarà propagant per la dificultat que implica el control dels animals. “És molt difícil caçar els exemplars infectats perquè es desplacen d'una banda a l'altra, i els caçadors del poble no poden dedicar-se permanentment a aquesta tasca”, assenyala el mandatari. Segons Adell, a la localitat de Paüls s'han abatut unes quaranta cabres dins del que es va denominar franja de baixa densitat a l'hora de combatre la malaltia.
Al conjunt de pobles, la xifra de cabres mortes és superior. Royo calcula en uns 170 els exemplars infectats abatuts. “On més s'ha controlat la situació ha estat al terme de Gandesa, amb uns 50 o 60 animals morts.” L'objectiu principal de combatre la propagació és evitar que l'epidèmia arribe a la reserva nacional de caça, àrea des de la qual la malaltia podria acabar afectant zones properes al País Valencià i Aragó.
No obstant això, els implicats en la lluita contra la malaltia no confien a poder evitar més afeccions al llarg dels pròxims mesos. “Un mascle pot fer 40 quilòmetres diaris i endinsar-se fàcilment a la zona de la reserva”, lamenta el president de la federació.
LA XIFRA
Un any d'accions contra l'epidèmia
L'alarma de l'epidèmia de sarna al Port es va disparar fa poc més d'un any, quan van començar a detectar-se els primers exemplars portadors de la malaltia. Llavors es van posar en marxa les actuacions per evitar una ràpida propagació, i els caçadors i agents rurals van abatre una seixantena de cabres en un parell de mesos. Tot i això, a poc a poc apareixien més animals infectats, fet que va obligar a establir una franja de seguretat per controlar l'estat de la població. Precisament, l'any passat el brot es va propagar ràpidament aprofitant aquestes dates –els mesos de novembre, desembre i gener–, en què els exemplars mascles es mouen constantment per reproduir-se. De fet, va ser el 5 de desembre quan es va catalogar el primer cas. En el protocol per combatre la propagació, la Generalitat també va tancar animals sans en un espai de la reserva nacional de caça per protegir el conjunt de la població.
