Excessos de contaminació cada setmana al Tarragonès
Cel Net detecta en un estudi de la qualitat de l'aire al Morell que hi ha millores en les emissions d'alguns components, però les considera “insuficients”
Insisteix que cal una anàlisi global a tota l'àrea petroquímica
La plataforma veu “urgent” fer un estudi epidemiològic
La plataforma Cel Net torna a fer un crit d'alerta sobre la qualitat de l'aire a l'entorn dels polígons petroquímics del Tarragonès. L'entitat, en col·laboració amb l'Ajuntament del Morell, va fer públics ahir els resultats d'un segon estudi ambiental, en aquest cas limitat a aquest municipi, que conviu amb el polígon petroquímic nord. Els resultats, tot i que indiquen una millora respecte del detectat en un estudi fet públic fa un any a diverses poblacions de l'interior del Tarragonès, continuen sent “insuficients” per a Cel Net, que denuncia que cada setmana es produeixen episodis d'excés de contaminació que suposen un risc per a la salut.
Elements no regulats
Els dos elements sobre els quals crida l'atenció Cel Net són l'1,3 butadiè i l'àcid ascètic, dos components que la legislació espanyola no regula, tot i que sí la d'altres països. El Departament de Territori, de fet, va començar a mesurar el butadiè l'any passat a la comarca arran de l'alerta llançada per Cel Net. “S'han reduït un 33% els episodis d'excés del llindar en el cas de butadiè, però tot i així cada setmana de mitjana se superen un cop els límits recomanats”, detalla Marissa Gens, membre de la plataforma. Cel Net alerta que mentre que l'1,3 butadiè pot ser cancerigen i provocar malformacions als fetus, l'àcid ascètic és causant de problemes respiratoris.
Els resultats d'aquest estudi limitat al Morell evidencien, tant per l'Ajuntament com per la plataforma, la necessitat de fer un estudi de la qualitat de l'aire a tot l'entorn dels polígons petroquímics nord i sud del Tarragonès, arribant fins i tot a municipis fora de la comarca com Alcover, on també hi ha indústria contaminant. “Primer és imprescindible fer un estudi al polígon sud per detectar quins són els components orgànics que trobem allà, que ara mateix desconeixem, i quins són els punts on hem de mesurar”, va detallar Josep Maria Torres, membre de Cel Net.
Paral·lelament, la plataforma i el Morell reivindiquen que es continuïn fent estudis sobre la contaminació al polígon nord per observar l'evolució de les emissions. “El que és clar és que el primer estudi, que va alertar sobre la presència de components, ha fet que les indústries s'autoregulin i hagin renovat màquines i processos, ja que s'han reduït les emissions”, va celebrar l'alcalde del Morell, Pere Guinovart.
Altres contaminacions
A partir d'ara, però, la plataforma optarà per vehicular la seva reclamació a través de la Taula de la Qualitat de l'Aire al Camp de Tarragona, que es va constituir per una resolució del Parlament l'estiu passat, i on reclamaran que s'impulsi aquest estudi global, una modificació de la llei que limiti els components denunciats per l'entitat, així com un estudi epidemiològic que Cel Net considera “urgent”. “Cal saber els efectes sobre la salut d'aquestes emissions”, va dir Marissa Gens.
Al mateix temps, Cel Net vol que es treballi per reduir la contaminació acústica i lumínica que generen les plantes químiques, que, creuen, es pot “minimitzar”. “Estarem atents a la resposta de la taula i, si acabem veient que sols és una eina per calmar la població, l'abandonarem”, va afirmar Torres.
LA XIFRA
LA FRASE
La “lluita constant” pel suport polític
Malgrat que el primer estudi de Cel Net sobre el polígon químic nord (que va acabar desembocant en la constitució de la Taula de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona i en el compromís d'un pla de millora de les mesures de contaminants a la comarca per part del govern) va tenir el suport de quatre municipis del Tarragonès, en aquest cas tan sols el Morell hi ha volgut donar continuïtat, i Perafort, Constantí i Vilallonga del Camp se n'han desmarcat. Des de la plataforma, de fet, lamenten “la lluita constant” que han de dur a terme a l'hora d'assolir el suport dels ajuntaments per tirar endavant iniciatives d'aquest tipus. “Les pressions del lobby industrial són molt importants, i també molts alcaldes se'n desmarquen amb arguments com ara el tema del finançament i a qui correspon”, va detallar Torres.
