Medi ambient

La fageda ja no és la de Maragall

L'allau de visitants trenca el silenci, que és el principal valor d'aquesta reserva del Parc Natural de la Garrotxa

L'ens treballa per repartir-los per les altres reserves

El silenci és l'element clau del famós poema que Joan Maragall dedica a la Fageda d'en Jordà, que qualifica de “deslliurant presó”. “El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s'atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d'aquell lloc profund, i no pensa en sortir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d'en Jordà, presoner del silenci i la verdor”, relata. Doncs aquesta fageda de Maragall, la vertadera, ho deixa de ser els caps de setmana dels mesos de tardor, per l'allau de visitants que atrau. I tot plegat ha arribat a l'extrem de registrar el rècord de visitants des que es recullen amb un comptador. L'11 d'octubre passat, un total de 2.500 persones. Aquesta xifra contrasta amb el rècord de fins ara, situat en els 1.700 visitants del dia de Tots Sants del 2014.

A part d'aquesta qüestió més poètica, la massificació de la fageda d'en Jordà comporta altres problemes, com els associats a l'impacte que genera aquesta pressió humana a aquesta reserva del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i d'altres de més pràctics, però igual d'importants, com la manca d'aparcament per a vehicles. Els caps de setmana d'octubre i novembre els vorals de la carretera que uneix Olot i Santa Pau estan plens de cotxes al sector de Ca la Guapa i el més pròxim a l'aparcament controlat del punt d'informació de Can Serra, que és d'on surten els carruatges turístics i que és una de les principals portes d'accés a la fageda. I això genera problemes de seguretat, ja que els ocupants d'aquests vehicles han de caminar un tram per la carretera.

Per això, la direcció del Parc Natural de la Garrotxa fa temps que treballa per descentralitzar les visites a la fageda d'en Jordà, que no pas desestacionalitzar, perquè aquesta problemàtica es concentra sobretot als caps de setmana de tardor i de primavera, tot i que no pas amb la mateixa intensitat. Aquesta estratègia passa per l'anàlisi detallada del flux de visitants i, sobretot, per fer arribar als visitants potencials que el parc té altres reserves naturals tan atractives com la fageda d'en Jordà.

LES FRASES

Tothom qui va als Aiguamolls a veure ocells té clar que el silenci hi és clau. A la fageda ningú ho té interioritzat
Ara fa molta feina una foto penjada a les xarxes socials o un comentari d'en Mauri a TV3
Xavier Puig
director del parc de la garrotxa

Comptadors de les petjades dels visitants

J.C

La simple dada estadística del nombre de visitants no és gaire útil per als gestors del parc. Sí, però, les conclusions que es poden treure de la seva anàlisi. D'aquí ve la importància dels comptadors de visitants. Ara per ara, només n'hi ha un al sender Joan Maragall de la fageda d'en Jordà. És un artefacte enterrat que funciona per la pressió que s'hi exerceix quan un visitant el trepitja. La direcció del parc en vol instal·lar d'altres en funció de la disponibilitat pressupostària. Quan tingui recursos, els propers es destinaran a les reserves naturals del volcà de Santa Margarida i a les grederes del volcà Croscat, que són els dos altres punts on la pressió humana és molt important.

Fins ara, les dades de visitants de què disposava el Parc Natural de la Garrotxa eren orientatives i es recollien als centres d'informació que té a la torre Castanys del parc Nou d'Olot, a can Passavents i a can Serra. També servia d'indicador l'aparcament d'aquesta àrea de visitants, on cal pagar per deixar-hi el cotxe. Els diners recaptats s'inverteixen en la conservació del parc.

La tasca per evitar la massificació de la fageda d'en Jordà no només és del parc natural. De fet, s'hi han implicat els ajuntaments dels municipis amb territori dins de l'espai protegit. En aquest sentit, el d'Olot ha fet una aposta de futur que pot ser decisiva per aconseguir-ho. Es tracta del projecte del Parc dels Volcans amb el Montsacopa com a epicentre. Ara hi està treballant, a banda que ja ha començat a dur-hi a terme algunes actuacions, com la rehabilitació de la gredera del cementiri per a usos pedagògics, la d'un itinerari pedestre amb el punt de partida en aquesta gredera i, entre moltes altres coses, amb la millora del camí que voreja el cràter i amb el flamant acord amb el bisbat de Girona per rehabilitar l'ermita de Sant Francesc i les edificacions que hi ha al cim. Aquest volcà està ubicat al centre de la ciutat i el projecte de Parc dels Volcans pretén aprofitar aquesta centralitat per atraure visitants cap a l'interior.

En aquest mateix sentit, la declaració de la cinglera de Castellfollit per part de National Geographic com a un dels deu pobles amb millors vistes del món ha activat les parts implicades en la seva conservació i promoció per consolidar el seu atractiu turístic.

Reserves

Els dotze “tresors” de la zona volcànica

La direcció i els tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa estan convençuts que l'afluència de visitants es pot planificar. Per això treballen per difondre els altres indrets atractius del parc. N'han fet un llistat de dotze. Es tracta del volcà Montsacopa, centre del futur parc dels volcans, del nucli antic d'Olot, de les colades basàltiques de Sant Joan les Fonts, del parc Nou, de l'àrea de Xenacs, del parc de Pedra Tosca, de la cinglera basàltica de Castellfollit, del castell medieval Estada Juvinyà, del volcà Croscat i dels nuclis antics de Santa Pau i el de Sant Feliu de Pallerols.

Bracons

L'eix Vic-Olot elimina dues “portes” del parc natural

L'entrada en funcionament del túnel de Bracons, a l'eix Vic-Olot, ha aigualit el paper de porta d'entrada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que fins aleshores havien tingut Castellfollit de la Roca i Sant Feliu de Pallerols. Sense el túnel, tots els visitants de la fageda d'en Jordà havien d'accedir-hi per Castellfollit o per Sant Feliu, sobretot pel primer d'aquests dos municipis. A Castellfollit, la cinglera basàltica era un atractiu poderós perquè els visitants hi fessin parada. I això ajudava a regular de manera espontània l'accés a la Fageda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia