Medi ambient

Els consells comarcals intervindran en la selecció dels projectes de parcs eòlics

Bona part de l'Alt Empordà i una zona del Baix Empordà es perfilen com els espais gironins aptes per al seu desenvolupament

Els criteris per definir les zones de desenvolupament prioritari es divideixen en cinc punts: recurs eòlic suficient; capacitat i punt d'evacuació de l'energia eòlica produïda; viabilitat urbanística; viabilitat paisatgística; i viabilitat ambiental. A més, la protecció del patrimoni cultural és un altre dels elements que cal tenir en compte. Ara, i en funció d'aquests paràmetres, el govern té quatre mesos per declarar les zones i aprovar-les per acords de govern, i això es notificarà als ajuntaments que quedin incorporats dins els seus límits, que podran presentar-hi informes. Tot indica que, tal com estava previst, l'Alt Empordà –descartant la línia de costa, que està protegida en bona part– i el nord del Baix Empordà formaran una d'aquestes zones.

D'aquesta manera es volen simplificar els tràmits administratius que han de seguir els promotors, i que era una de les seves queixes principals perquè es tardaven anys a resoldre'ls. Així, es capgirarà el procés: ara serà el govern qui dirà als promotors on poden fer els parcs eòlics, de manera que tots els informes que fins ara eren previs i que havien de fer els departaments de Medi Ambient, Política Territorial i Obres Públiques i Economia –on hi ha Energia– ja estaran incorporats en la ZDP. A partir d'aleshores les empreses podran presentar els seus projectes per a cadascuna de les zones, i una comissió decidirà, en forma de concurs, a quins dóna el vistiplau. La comissió estarà integrada per dos representants de cada departament, més dos del consell comarcal afectat, que tindrà veu i vot d'un 25% en la decisió final.

L'Alt Empordà, d'acord

La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Consol Cantenys, ha afirmat que encara s'han d'estudiar bé el decret, però que veu de bon ull la simplificació de la tramitació administrativa, i la inclusió de les ZDP, que creu que servirà per racionalitzar els projectes. La intervenció del consell comarcal també la veu positivament, perquè «és bo que la comarca hi tingui alguna cosa a dir, amb una visió més global del territori que els ajuntaments». Pel que fa als projectes que ja han estat aprovats –el de Portbou i Colera i el de la Jonquera–, ha reclamat que s'aprofiti el decret per revisar-los, tot i que la nova normativa preveu que en aquests casos els projectes es poden continuar desenvolupant. El delegat del govern, Jordi Martinoy, també creu que el decret «dóna joc al territori, i vol buscar el consens». A més, creu que aquesta eina «serà molt útil perquè ens queda molt per fer en energies renovables, i a les comarques gironines estem a la cua de Catalunya».

El sector, satisfet

Ramon Carbonell, president d'Eoliccat –que agrupa les empreses del sector–, ha afirmat que el decret són «els fonaments, que han de permetre posar ordre per tirar endavant els projectes». Tot i això, va afirmar que ja han existit altres regulacions abans, i que el que ara cal és tirar endavant aquesta.

Capacitat de la xarxa

Un dels punts que han de complir les zones de desenvolupament prioritari és la capacitat i punt d'evacuació de l'energia elèctrica que han de produir els parcs. I aquest és un dels aspectes que generen més dubtes al sector, ja que per endollar els parcs a la xarxa cal que aquesta tingui prou capacitat per admetre els megawatts de nou que es generaran. Segons ha explicat Red Eléctrica de España, que és l'operador del sistema i fa els estudis de viabilitat tècnica en aquest punt, actualment a l'Estat espanyol hi ha una potència instal·lada de 16.000 megawatts en energia eòlica. La previsió del govern espanyol és que el 2016 la xarxa estatal tingui capacitat per rebre 29.000 megawatts eòlics, una quantitat que podria quedar petita tenint en compte els nombrosos projectes que encara s'han de desenvolupar i els plans de desenvolupament de les comunitats autònomes. La interconnexió elèctrica amb França i la línia de 400 kV és un dels projectes previstos per créixer en aquest punt.

Miniparcs, al marge

Els miniparcs, un dels projectes més ambiciosos que hi ha a l'Alt Empordà i que vol impulsar Gamesa, no formen part de la tramitació ordinària que estableix el decret aprovat pel govern, i queden més en mans dels ajuntaments. El decret defineix un parc eòlic com una instal·lació constituïda per més de 5 aerogeneradors i una potència superior a 10 megawatts, i el projecte de Gamesa està format per instal·lacions de 2 molins per municipi, amb capacitat per generar 9 megawatts, però en 32 municipis de l'Alt Empordà. El mateix decret obliga que aquests parcs menors estiguin a una distància mínima de 2 quilòmetres de qualsevol altra instal·lació, i que es poden situar fora de les zones de desenvolupament prioritari. El dubte ara serà si la proposta de Gamesa s'ha de tramitar separadament per cada municipi, o conjuntament en global. Consol Cantenys creu que el projecte s'ha de plantejar com un parc en el seu conjunt.

La fotovoltaica, també

L'energia fotovoltaica és l'altre aspecte que es tracta en aquest decret, que n'estableix tot un seguit de condicionants per a l'emplaçament de les instal·lacions. Si es volen construir en sòl no urbanitzable, els parcs fotovoltaics no podran fer més de 6 hectàrees, i hauran d'estar a continuació d'àmbits industrials, equipaments agrícoles o ramaders, o altres edificacions superiors als 150 metres quadrats. Els terrenys degradats per activitats anteriors i que no han estat restaurats també s'especifiquen com a punts hàbils per als parcs solars, així com els terrenys que formin part d'infraestructures, zones de servitud, o zones especialment destinades a aquesta activitat en plans especials urbanístics. A Catalunya hi ha ara mateix 161 megawatts d'energia solar fotovoltaica en servei, superiors als 100 megawatts previstos pel 2015 en el pla de l'energia.

la crònica

L'energia, un bé especulatiu

oriol mas

L'energia és, avui en dia, un bé especulatiu en els mercats financers. I no un bé qualsevol, sinó un dels més importants. Així ho va explicar divendres l'economista i analista financer Àlex Fusté, qui va pronunciar la conferència Prosperitat i patrons de consum energètic en l'actual entorn econòmic. El paper dels mercats financers, en una jornada organitzada per la Cambra de Comerç de Girona. Com en el cas de moltes altres matèries primeres –blat, sucre o arròs–, els especuladors han entrat de ple en la compravenda de contractes de futur lligats al gas o el petroli. «I hi han arribat per quedar-s'hi», explica Fusté, que posa com a exemple que qui compra gas avui a un preu el pot vendre el mateix dia per d'aquí a un any i mig, amb un benefici del 111%: «Això és benefici sense risc, i per tant altres inversors hi estan entrant, i el preu va pujant més.» A més, el consum d'energia creix més que el desenvolupament global, de manera que això també apunta a una tendència a l'alça. El problema, com sempre en aquests casos, és la creació d'una bombolla, que inexorablement desembocarà en una crisi financera. Fusté, que es va centrar molt en el model econòmic, va advertir que les mesures dels governs no han estat dràstiques, i que, per tant, les bombolles i les crisis cada vegada seran pitjors.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona