Medi ambient

Volen connectar tota la Costa Brava en una sola xarxa d'abastament d'aigua

El Consorci de la Costa Brava es marca el repte de fer les connexions Pals-l'Escala i Lloret-Vidreres-Llagostera en el pròxim mandat

Quedarà pendent la zona nord

El Consorci de la Costa Brava (CCB) –l'ens creat fa més de 40 anys per gestionar el cicle de l'aigua de la zona i format pels 27 pobles del litoral gironí– va presentar ahir la Memòria d'activitats 2011-15 i es va marcar com un dels principals reptes de futur unir en xarxa tot l'abastament en alta del litoral, connectant les tres àrees de distribució actuals: la nord, a l'Alt Empordà, basada en la conca de la Muga; la centre, al Baix Empordà, basada en la conca del Ter, i la sud, a la Selva, basada en la conca del Tordera. Entre les tres àrees es dóna servei a un total de 28 municipis (16 de consorciats i 12 de no consorciats). La intenció és integrar-hi també els municipis del litoral d'entremig de les àrees –que estan consorciats pel que fa al sanejament però no a l'abastament– per poder connectar tota la costa de nord a sud, la qual cosa permetria poder fer front d'una manera millor a qualsevol situació d'emergència hídrica, com ara sequeres o algun tipus de contaminació de l'aigua. “En moments excepcionals, podríem fer arribar l'aigua del nord al sud, i al revés”, va dir el president del CCB, Carles Pàramo.

Pàramo va explicar que s'estan estudiant dues noves connexions que creu que es podrien enllestir en la pròxima legislatura, perquè són “relativament senzilles”, tot i que de gran complexitat en la tramitació. D'una banda, es tracta de la connexió des de la dessalinitzadora de Blanes –a la zona d'abastament Costa Brava Sud– fins a Llagostera –al límit sud de l'àrea Costa Brava Centre– passant per Lloret i Vidreres, de manera que s'ajudaria a “resoldre de manera definitiva els problemes de subministrament que han de suportar periòdicament diverses urbanitzacions” de Vidreres. Així, s'unirien les àrees sud i centre. D'altra banda, s'està estudiant la connexió des de Pals –el municipi més al nord de l'àrea centre– fins a l'Escala –per petició d'aquest municipi– passant per Torroella de Montgrí. Aquests dos últims municipis no estan ara en la xarxa d'abastament. “Això voldrà dir tenir ja pràcticament tota la Costa Brava connectada paral·lelament al mar; ens quedaria només, al nord, continuar des de l'Escala fins a Sant Pere Pescador i ja estaríem a dos passos d'Empuriabrava, on hi ha una potabilitzadora de l'àrea nord”, va subratllar Pàramo. A la zona nord hi ha també municipis que no formen part de l'àrea d'abastament del CCB, com ara el Port de la Selva, que “és autosuficient”, i Portbou i Colera,“dues poblacions que quedarien penjades i això no pot ser, ja miraríem com arreglar-ho”, va destacar Pàramo.

Mercat únic

Pàramo va explicar que l'estratègia s'emmarca a conformar un mercat únic pel que fa a l'abastament d'aigua a tota la Costa Brava, després que aquest any hagi entrat en vigor la unificació tarifària, que ha suposat un canvi de “marc mental”. A més, va remarcar que les noves connexions es basen en demandes dels ajuntaments.

LA XIFRA

27
municipis
estan consorciats al CCB. Tots estan en la xarxa de sanejament i 16, en la d'abastament en alta.

LA FRASE

A la Costa Brava no ens podem permetre quedar sense subministrament d'aigua perquè vivim del turisme
Carles Pàramo

“Expectatives” de gestionar aviat el sanejament

Una de les principals demandes del consorci els últims anys ha estat poder gestionar el sanejament des d'aquí com abans. En la memòria es remarca que “el deute acumulats per l'ACA ha encès els llums d'alarma i ha posat de manifest que el model de gestió actual ha arribat al final del seu recorregut”. Des del CCB es va explicar ahir que tenen “expectatives serioses i fonamentades” que hi pot haver un acord amb la Generalitat aviat. Pàramo va reiterar la necessitat de “reassumir aquelles tasques i aquella independència que havia tingut el CCB per poder fer una gestió integral amb plans propis”, i va considerar un pas molt important haver rebut el 2012 el reconeixement com a entitat local de l'aigua (ELA): “Això ens homologa amb l'àrea metropolitana de Barcelona”, va ressaltar. A més, va assegurar que el CCB té capacitat per assumir les inversions amb pressupost: “No devem res i podem endeutar-nos si cal.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona