Medi ambient

Dotze càmeres contra els focs

La xarxa de videovigilància forestal de les ADF gironines s'estén pel territori

Posen les imatges a disposició de bombers i agents rurals

A l'estiu, els aparells permetran potenciar feines
de patrullatge

La xarxa de càmeres de vigilància forestal impulsada per la Federació d'Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) Gavarres Marítima continuarà creixent enguany amb l'objectiu d'arribar a una dotzena de punts d'observació telemàtics en els pròxims mesos. L'experiència es va iniciar el 2013, amb la instal·lació de diverses càmeres dins del perímetre PEIN de les Gavarres com ara Romanyà, Santa Cristina d'Aro i el puig Cargol de Calonge. En el darrer any han estrenat un altre equip a les Gavarres, per observar la zona forestal que envolta el Mas Nou de Platja d'Aro. I també operen altres càmeres a l'Estartit, les muntanyes de Begur i Vilopriu, aquest darrer municipi afectat per nombrosos incendis forestals en els últims anys.

El gerent de la federació, Gaspar Segués, destaca que “el sistema ha tingut molta acceptació”, ja que permet observar telemàticament els punts de guaita en qualsevol instant, i amb el zoom aconsegueixen la mateixa precisió que una persona equipada amb uns prismàtics. En condicions òptimes de visibilitat, poden arribar a abastar un radi d'uns 20 quilòmetres.

Per Segués, les càmeres tenen l'avantatge que els recursos humans es poden concentrar a la plana, fent tasques de patrullatge per pistes i urbanitzacions. En cas d'incendi, en el passat, el temps de resposta fins que els efectius desplegats a les torres de guaita arribaven al focus podia ser molt més llarg, fet que reduïa les possibilitats de controlar les flames abans que es propaguessin.

Recurs compartit

Les imatges es reben al punt de control de la seu de la federació, a Santa Cristina d'Aro, però també les comparteixen amb els cossos de Bombers de la Generalitat –que les poden monitorar al control central de Girona i al parc de Santa Coloma– i amb els agents rurals.

Com que el senyal i l'accionament del moviment i el zoom dels visors es fan amb connexions d'internet sense fils, les imatges també es poden visualitzar a través d'una tauleta i fins i tot d'un telèfon mòbil en cas que calgui organitzar els dispositius d'atac d'un incendi forestal sobre el terreny.

A banda del Baix Empordà i el massís de les Gavarres, ja hi ha en servei una altra càmera al Gironès, per controlar des de Sant Gregori l'àmbit de la vall de Llémena. Els emplaçaments dels pròxims aparells complementaran el control del massís de les Gavarres –amb un canvi d'ubicació al puig Cargol calongí i un nou equip a la zona de la Ganga, a la Bisbal–, l'Ardenya –al puig de les Comes de Sant Feliu i Sant Grau de Tossa–, i altres aparells al santuari del Mont –per abastar la Garrotxa, part de l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany– i Llafranc, on estan en converses amb l'Ajuntament de Palafrugell.

Per estendre el sistema, el gerent de la federació explica que tenen el suport d'empreses especialitzades en telecomunicacions i equips de videovigilància, i la col·laboració d'institucions com ara la Diputació –per distribuir el senyal–, municipis i els propietaris privats que els faciliten llocs per a les instal·lacions.

Pel que fa a l'entesa amb els bombers i els agents rurals, Segués diu que la col·laboració és molt elevada. Però es continuen enfrontant a les dificultats de la fragmentació de propietats en zones com ara el massís de les Gavarres, on més del 90% dels espais forestals estan en mans privades i sense inversió en tasques de manteniment. Els municipis van posant fil a l'agulla lentament, però amb el problema que els que tenen més sòl forestal solen ser ajuntaments petits.

La xarxa de les ADF s'amplia

El treball en xarxa de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de la federació Gavarres Marítima s'ha ampliat al Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i la Selva. Segués explica que també es fa feina a les comarques de la Garrotxa i el Ripollès, tot i que són zones menys exposades als incendis de les franges litoral i prelitoral. L'activitat màxima de les entitats es produeix en els mesos d'estiu, però tant el gerent com el president de la federació, Melcior Soler, insisteixen en la idea que “els focs de l'estiu, com més bé s'apaguen és fent feina a l'hivern” i evitant que comencin.

A banda de les feines de desbrossament i el suport en plans de prevenció, però, el temps i l'evolució del clima en els darrers anys no donen treva. Els períodes amb poques pluges, accentuats amb la tramuntana, que asseca la vegetació, fan que hagin d'estar atents a les cremes controlades. I, en algun cas, Segués recorda que han hagut de cridar l'atenció a algun propietari que, tot i haver-les notificat, crema matolls en dies de vent, amb el risc que això implica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona