L'Ebre lidera un lobby d'arrossers en àrees naturals
S'alia amb productors arrossaires de la Camarga, el delta del Po, Doñana i l'Albufera
El sector creu que no s'explota prou el potencial turístic de l'arròs
Es promouran rutes eqüestres
i l'observació d'ocells
Produir arròs en un entorn natural i protegit té unes especificitats que el delta de l'Ebre vol aprofitar. I per fer-ho s'ha posat en contacte amb altres territoris de característiques similars: l'Albufera de València, Doñana (Andalusia), la Camarga francesa i el delta del Po (Itàlia). Així, neix la Xarxa de Territoris Arrossers, que lidera el delta de l'Ebre a través de Montsià Actiu (Consell Comarcal del Montsià) i que pretén convertir-se en un lobby d'arrossaires en espais naturals. “Les zones arrosseres tradicionals estem forçades a estar en contacte entre si. Al nostre territori no podem fer cap altre conreu que no sigui l'arròs; la rotació de cultius no és viable”, explica el president de la Cambra Arrossera del Montsià, Miquel Fàbregas.
El cultiu de l'arròs en una àrea mediambiental potent té avantatges per als productors, però també suposa limitacions per a les pràctiques agràries. “L'intercanvi de coneixement és molt important, i si treballem conjuntament podem accedir a programes europeus als quals no arribaríem de manera aïllada”, comenta Fàbregas. De fet, la Xarxa de Territoris Arrossers s'ha creat després de detectar-se l'oportunitat de cooperar amb altres territoris. “Treballar en xarxa ens permet accedir a ajuts europeus i de l'Estat als quals no tindríem accés de manera individual”, assenyala el director de Montsià Actiu, Oriol Ferré. I, per treballar en xarxa, Montsià Actiu va apostar per un producte agroalimentari molt important per al Delta, l'arròs, i que també es pot explotar turísticament. “Tenim una posició de lideratge en l'arròs i és un producte molt característic del delta de l'Ebre”, indica Ferré, que recorda que el Delta, amb una producció anual d'uns 120 milions de quilos d'arròs, és la tercera zona productora de l'Estat.
A més de la complicitat dels productors d'arròs, la xarxa també ha captivat el sector turístic. “És un bon moment per aprofitar sinergies i cooperar amb altres territoris per crear un producte turístic a través de l'arròs”, manifesta el president de l'Associació d'Empresaris i Activitats Turístiques del Delta de l'Ebre, Joan Capilla, que considera que no s'aprofita prou el potencial turístic que té l'arròs. “Al marge del turisme gastronòmic, l'arròs ofereix moltes altres possibilitats com ara el turisme experiencial, el contacte amb la terra dins d'un arrossar o una ruta en un molí on es pugui escoltar tot el procés de producció”, comenta Capilla.
Projectes en comú
Tot i que les primeres reunions amb els arrossaires de Doñana i l'Albufera es van mantenir el 2012 –a les quals el 2013 es van afegir la Camarga i el delta del Po–, no serà fins a aquest 2015 que es posaran en marxa els primers projectes en comú. “Enguany ens dotarem d'estructura i començarem a desenvolupar projectes en comú. Ja tenim un pla de treball consensuat entre tots i subscrit per les entitats dels diversos territoris”, diu el director de Montsià Actiu. En aquest sentit, la Xarxa de Territoris Arrossers ha definit quatre taules de treball: governança, arròs, turisme i investigació. En el cas de l'arròs, sol·licitaran un ajut europeu per fer difusió de la política agrària comuna (PAC). També promouran sistemes àgils de comunicació i alerta entre els territoris associats sobre l'aparició de malalties i plagues, s'incentivaran noves varietats adaptades a factors biòtics i s'impulsaran estratègies que minimitzin l'impacte de la regressió i la salinització als territoris arrossers associats. En el camp de la investigació, es promouran estudis sobre l'aigua i cultius més eficients i resistents, així com treballs per combatre la salinitat.
Ruta eqüestre
Els espais naturals de la Camarga i Doñana ja disposen d'una ruta eqüestre, una ruta que enguany es podria estendre a la resta de territoris de la xarxa. “Es tracta de rutes eqüestres per parcs naturals, una experiència que altres territoris ja fan i que es podria ampliar”, explica Ferré. La promoció d'observació d'ocells en espais naturals és un altre producte turístic que promouran, i a més es farà divulgació conjunta de les activitats que s'organitzin en tots els espais de la xarxa amb l'objectiu de crear marca. “El projecte té un vessant molt important de divulgació i de comunicació”, comenta Fàbregas.
De moment, els membres de la xarxa han acordat no crear una estructura formal, sinó que signaran convenis de col·laboració per promoure projectes concrets. La coordinació es continuarà fent des del Consell del Montsià, amb el suport de l'òrgan de gestió de la reserva de la biosfera ebrenca.
LES XIFRES
Presenta candidatura a reserva de la biosfera
El parc del delta del Po està situat al nord-oest d'Itàlia, en una superfície de 53.653 hectàrees de nou municipis de les províncies de Ferrara i Ravenna. La ciutat més gran, Bolonya, és a 90 quilòmetres del parc. El delta del Po disposa de nombroses figures de protecció, entre les quals Ramsar, zones de protecció per als ocells i llocs d'importància comunitària. Es poden observar prop de 300 espècies d'ocells i més d'un miler d'espècies vegetals. L'arròs, el blat, la remolatxa i la soja són els principals cultius. El Po ha presentat candidatura per ser declarat reserva de la biosfera i actualment gestiona quatre programes Life.
Paisatge d'arrossars, dunes i bosc de ribera
El Parc Natural del Delta de l'Ebre està situat a la desembocadura de l'Ebre, és la zona humida més important de Catalunya i té unes 9.000 hectàrees protegides. És una extensa plana formada per hàbitats molt diferents, entre els quals els arrossars, el bosc de ribera, les dunes i les platges. Al marge de la declaració de parc natural, tant el Delta com el conjunt de les Terres de l'Ebre són reserva de la biosfera. Tant el Parc Natural del Delta com els empresaris turístics de la zona estan adherits a la Carta Europea de Turisme Sostenible. El 2009 va ser declarat destí d'excel·lència Eden per la Comissió Europea.
Zona molt humanitzada però protegida
L'Albufera és una llacuna costanera molt pròxima a la ciutat de València, només a 10 quilòmetres. Aquesta proximitat fa que sigui una àrea fortament humanitzada i amb gran presència d'infraestructures. Amb tot, gràcies a la protecció, se n'han pogut conservar els valors ambientals. La zona protegida ocupa una superfície de 21.120 hectàrees, i la llacuna queda separada del mar per una estreta barra litoral arenosa, amb dunes estabilitzades per un bosc de pins. Al voltant hi ha zona de cultiu d'arròs, horta i cítrics. A més d'estar declarada parc natural des del 1986, està declarada zona humida d'importància internacional, zona d'especial protecció per als ocells i lloc d'interès comunitari. Els gestors d'aquest espai natural tenen experiència en gran quantitat de projectes de cooperació internacional.
Contenció de riuades i d'aigua salada
El parc de la Camarga es troba al sud-oest de França i comprèn dues àrees: l'illa de la Camarga, que ocupa 86.000 hectàrees entre els dos braços del riu Roine, i la zona d'Arles, de 42.000 hectàrees. La Camarga va ser declarada reserva de la biosfera el 1977 i el 2006 va ampliar l'àrea reconeguda per la Unesco fins a 193.000 hectàrees. La contenció dels braços del Roine i la construcció de dics a finals del segle XIX han permès contenir les riuades i les invasions d'aigua salada en aquest espai natural. La irrigació i el drenatge han facilitat l'extensió del cultiu de cereals i la vinya. Pel que fa al conreu de l'arròs, es va introduir fa uns cinquanta anys i ocupa una superfície de 18.000 hectàrees. Actualment, el parc de la Camarga gestiona tres projectes Life de la Unió Europea i el 2013 va acabar un programa europeu.
La reserva ecològica més gran d'Europa
Doñana és la reserva ecològica més gran de tot Europa. Es troba entre les províncies de Cadis, Huelva i Sevilla, al litoral atlàntic d'Andalusia. Ocupa una superfície de 108.085 hectàrees i té l'estatus de parc nacional i natural. Com el delta de l'Ebre, està adherida a la Carta Europea de Turisme Sostenible i està reconeguda com a reserva de la biosfera per la Unesco. Es tracta d'una àrea d'elevat prestigi internacional per la riquesa d'espècies de flora i fauna, algunes de les quals fortament amenaçades, com és el cas del linx i l'àguila imperial. En alguns municipis de l'entorn de Doñana, l'arròs és una de les principals activitats.
Preocupació per la plaga del cargol poma
La investigació i la lluita contra espècies invasores és una de les línies de treball de la Xarxa de Territoris Arrossers, així com les mesures de prevenció que cal adoptar. En aquest sentit, els socis de la xarxa estan molt preocupats per la possible expansió de la plaga del cargol poma. “Són espais semblants al Delta, on no és viable cap altre conreu, per la qual cosa el cargol poma els suposaria molts maldecaps”, ha manifestat el president de la Cambra Arrossera del Montsià. Els arrossaires no accepten que enguany se'ls penalitzi i que cobrin part de l'ajut agroambiental perquè no inundaran els camps per combatre el cargol poma.
