Més de 80 anys reclamant el parc natural del Ter i del Freser
Les entitats proteccionistes acullen l'anunci del procés de creació del parc amb cautela
El conseller Santi Vila diu que ha d'estar aprovat abans del 2016
Les capçaleres del Ter i del Freser són en el PEIN i en la Xarxa Natura 2000
Vuitanta-un anys després que es parlés per primera vegada de la protecció especial de les capçaleres del Ter i del Freser, en el pla de reserves de paisatge de la Segona República, el conseller de Territori, Santi Vila, ha anunciat l'inici del procés de creació del parc natural d'aquesta zona. És una necessitat, però no s'ha de fer realitat a qualsevol preu. S'ha de delimitar bé l'àmbit de protecció, assenyalar els valors naturals objecte de la preservació i, a més, dotar-lo adequadament de recursos, sobretot econòmics.
Això és el que pensen les entitats ambientalistes del Ripollès, que han acollit l'anunci de Vila amb satisfacció, però també amb una certa prevenció. I és que la història no els convida precisament a l'optimisme. És una història que palesa que, primer, només es va delimitar la zona i, més recentment, s'ha protegit amb figures administratives que no són tan potents com la de parc estatal, que és la que proposen. Les capçaleres del Ter i del Freser estan incloses en la Xarxa Natura 2000 des del 2001 i en el pla d'espais d'interès natural (PEIN). L'historial d'estudis sobre els diversos valors naturals i ambientals d'aquestes capçaleres també és molt extens.
La proposta de parc natural arrenca l'any 1932 amb el pla ja citat, el qual delimitava les zones de l'alt Ter i Núria, coma de Vaca, Freser, Ulldeter i Carboners. L'any 1966, es va constituir la reserva estatal de caça de Freser-Setcases i, deu anys més tard, el 1976, l'Institut Català d'Història Natural va redactar el Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans, en què s'establia la necessitat de preservar com a àrees de protecció especial les valls de Ribes i les altes valls del Ter, les quals ja s'hi consideraven grans parcs. Recomanava vetllar per la diversitat d'ambients i la fauna pirinenca.
Es va haver d'esperar gairebé deu anys més, l'any 1985, perquè es fessin campanyes de conservació i d'educació ambiental i estudis de fauna, i perquè s'encetessin converses del territori amb la Generalitat sobre els límits del futur parc natural. Dos anys més tard, es constitueixen formalment les entitats proteccionistes Biorama-Vall de Ribes, el Grup de Defensa del Ter, Gedena i Arç. L'any 1992 és una fita important, ja que s'aprova el PEIN, en què s'indica que les parts més elevades i inaccessibles de les capçaleres del Ter i del Freser siguin parc estatal. El 1994 es dóna llum verd al pla rector d'ús i gestió d'activitats lúdiques, esportives i turístiques de les capçaleres del Ter i del Freser i entre el 1998 i el 1999 hi ha diverses denúncies d'actuacions il·legals a Vallter.
El 2000 es presenten al·legacions a l'aprovació de la delimitació del PEIN de les capçaleres –el 2004 hi ha la resolució incloent-hi les obagues de la vall del Rigard, serra Cavallera i Serra de Montgrony– i, el 2001, el Parlament insta el govern a incrementar-ne la protecció i també aprova una proposició no de llei sobre la idoneïtat dels límits de les zones d'especial protecció per als ocells i el 2002 el pla de gestió de boscos.
El 2004 es constitueix el Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès per part dels ajuntaments ripollesos del PEIN. El 2006, el Consell Comarcal del Ripollès aprova un avantprojecte de parc natural i, el mateix any, hi ha un acord del govern respecte a l'ampliació de límits de les capçaleres del Ter i del Freser. El 2009 s'aprova la Carta del Paisatge de la Vall de Camprodon.
LES DATES
Un espai més protegit
J.CEl conseller Santi Vila va aprofitar que representava la Generalitat en la festivitat de Sant Gil a la vall de Núria per fer l'anunci de l'inici del procés de creació del parc natural de les capçaleres del Ter i del Freser. I va remarcar que es tracta d'un procés en què el govern vol una participació activa de la societat ripollesa per definir bé les característiques del futur parc.
El conseller va dir que el nou nivell de protecció s'hauria de fer efectiu al final de l'actual legislatura com a molt tard. El nou parc natural tindrà, segons va avançar Vila, una extensió de 12.500 hectàrees, un vuitanta per cent de les quals dins del territori dels municipis de Setcases i Queralbs. El Ter neix a Ulldeter, al circ de Bastiments, Gra de Fajol i pic de la Dona, dins de l'àmbit del primer, i el Freser, que és un afluent seu, ho fa entre els pics de Freser i Bastiments, dins del segon.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, finalment, hi va afegir que el nou parc ha de protegir especialment les zones de naixement dels dos rius i també les muntanyes més altes d'aquesta zona del Pirineu gironí. Segons ell, la revaloració d'aquest espai ha de contribuir a consolidar-se com un factor d'atracció turística, en el marc d'un model sostenible i, per tant, dinamitzador de l'economia de les valls de Camprodon i de Ribes i de la resta de la comarca del Ripollès en general.
Més hectàrees protegides
Els grups ambientalistes del Ripollès, i fins i tot els d'àmbit més general, mantenen que un dels aspectes importants que s'han de tractar és l'extensió del futur parc natural, ja que, diuen, hauria de tenir més hectàrees protegides que les previstes i incloure zones de Toses i més extensió del territori de Setcases, per posar un parell d'exemples. El futur parc natural ha de protegir les zones on neixen els rius Ter i Freser i els cims més alts propers. Es tracta, doncs, d'incloure-hi el sector d'Ulldeter –on neix el riu Ter–, les faldes del Gra de Fajol, la solana de la serra d'Estremera i la coma de Dòrria fins al pla de Salines, i la conca de la ribera de Tregurà –Fontlletera, Meians...–. Aquests grups ambientalistes parlen de passar de les 12.000 hectàrees a les 19.000 i d'establir dins del nou parc natural reserves naturals de protecció especial i de buscar la manera de vincular-lo a les reserves naturals sota jurisdicció francesa properes.
El bosc dels Carboners
L'aturada de la tala de pins al bosc dels Carboners de Setcases va propiciar, el 2008, un procés participatiu sobre els usos i la protecció de la muntanya de Sant Miquel. Gedena, Aems, CE Alt Ter, Arç, el Grup de Defensa del Ter i el Centre de Sostenibilitat Territorial van demanar recuperar la proposta del PEIN del 1992 i declarar les capçaleres dels rius Ter i Freser parc estatal.
Recel al Pla de l'Estany
L'anunci de Vila a la vall de Núria ha generat reticències com ara les del president del Consorci de l'Estany, Salvador Ros, pel canvi de prioritats que, segons ell, demostra l'anunci en detriment del parc del Pla de l'Estany. L'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha demanat consens per anar avançant. ICV ha instat Vila a fer creïble l'anunci amb una aposta pel ja creat parc natural de les Medes i el Baix Ter.
