MEDI AMBIENT
El Consorci del Ter recupera sis aiguamolls temporals
Les actuacions formen part del projecte Life i han contribuït a generar basses i llacunes
Els treballs en tres zones del Gironès i en una del Baix Empordà han fet recuperar vells braços del riu
El Consorci del Ter va presentar ahir al matí a les deveses de Salt els treballs dels últims mesos –des de l'hivern– a les ribes del riu. En el marc del projecte Life Natura Riparia-Ter (recuperació d'hàbitats riparis del riu Ter), el consorci ha recuperat sis aiguamolls temporals. Segons una nota de premsa, “són [sis] ecosistemes d'aigua dolça, típicament mediterranis, amb una extensió inferior a 10 hectàrees i amb un règim d'inundació temporal ja que normalment s'eixuguen per evaporació a finals de la primavera o en arribar a l'estiu”.
El projecte Riparia Ter (2010-2013) està valorat en uns 930.000 euros, amb aportacions, a parts iguals, de la Unió Europea i el consorci. Amb la creació dels aiguamolls temporals, el consorci ha actuat en quatre zones de l'espai Riberes del Baix Ter, tres al Gironès i una al Baix Empordà. Al Gironès, s'ha intervingut a l'illa de la Pilastra (Bescanó-Sant Gregori-Salt), a les deveses i hortes (Salt-Girona) i a l'illa de Pedret i el bosc de Can Salvatella (Girona).
El gerent del consorci, Ponç Feliu, destaca que amb la intervenció s'aconsegueix recuperar “antics braços del riu” formats de manera natural, que eren l'hàbitat ideal per als amfibis. El consorci, que presideix Jordi Munell, l'alcalde de Ripoll, considera “emblemàtica” l'actuació a les deveses de Salt, amb l'ampliació de la gorga d'en Quirze. A la zona s'hi han creat basses temporànies amb aigua del canal de la Massana.
A l'illa d'Avall, a Jafre (Baix Empordà), hi ha un aiguamoll amb tres basses temporànies. S'hi ha comprovat que “la granota pintada, la granota verda i el gripau corredor” han colonitzat les llacunes.
LA FRASE
“Connectivitat entre hàbitats d'aigua dolça”
El Consorci del Ter destaca que les basses temporals són essencials per a la conservació de la biodiversitat, sobretot –expliquen– pel que fa a amfibis, invertebrats i plantes aquàtiques, “fins i tot també per a mamífers i ocells aquàtics que les necessiten com una part del complex mosaic de zones humides que utilitzen”. Són ecosistemes vulnerables que “connecten hàbitats d'aigua dolça”. Per això, la Unió Europea els considera prioritaris.
