medi ambient
Els gironins gasten un 15% menys d'aigua que fa 5 anys
L'ACA alerta que, tot i que els embassaments han assolit els nivells més alts dels darrers 35 anys, cal seguir avançant en estalvi
El pantà de Boadella supera ja el 96% de la seva capacitat
Els gironins han reduït la despesa d'aigua corrent entre un 13 i un 15% els darrers cinc anys, especialment gràcies a les campanyes d'estalvi, la col·locació d'estalviadors a les aixetes i, també, l'interès a reduir el consum, pel cost del rebut, segons ha destacat el cap territorial de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a Girona, Albert Rocas. Aquestes dades prenen especial rellevància quan els embassaments de les conques internes superen el 96% de la seva capacitat. Uns nivells que no s'havien assolit des de fa 35 anys i que, ara per ara, garanteixen que les demandes ordinàries pel que fa referència al consum de l'aigua estiguin garantides per uns 16 mesos.
Aquesta tendència també s'ha consolidat gràcies a les inversions que s'han fet a les xarxes de distribució de la majoria de municipis gironins, i tot això sumat a l'estalvi que fan els usuaris ha fet revertir els efectes positius. Cal destacar, també, l'episodi de sequera que va viure Catalunya els anys 2007 i 2008 i que va ajudar a conscienciar la societat de la necessitat d'apostar per polítiques d'estalvi d'aigua. I és aquí, i pel que fa referència a l'estalvi directe, i segons Rocas, on des de fa cinc anys el consum d'aigua domèstica a les comarques gironines ha baixat espectacularment, davallant fins al 15%. Això ha comportat que s'hagi passat dels 140 o 150 litres per habitant i dia a uns 120 o 130. Per Albert Rocas, aquestes dades s'han d'interpretar com una molt bona notícia perquè ratifica “la tendència a la contenció que s'ha vist entre els gironins, sobretot arran de l'episodi greu de sequera d'ara fa cinc anys”. Amb tot, i amb una previsió totalment realista, i segons Rocas, la tendència és que el consum continuï baixant fins a situar-se entre els 105 –110 litres per habitant i dia. Unes dades importants i més si es té en compte que l'òptim seria quedar-se en una forquilla entre els 90 i els 100 litres per habitant i dia.
Si les dades des del 2007 han anat consolidant aquest estalvi, és a dir, passar al 15%, amb tot es continua tractant d'una dada que encara és lluny dels 109 o 110 litres per habitant i dia. Això es deu, segons el cap territorial de l'ACA a Girona, que el consum varia molt si es parla d'un ambient metropolità, molt compactat, o de municipis més dispersos, com és el cas de la demarcació de girona. A més, cal tenir també en compte les pèrdues que, per si mateixa, experimenta la xarxa de distribució dels municipis. De mitjana, aquestes pèrdues oscil·len entre el 8 i el 10% de l'aigua que es transporta. Aquesta dada és només un indicador de la necessitat de fer un ús racional de l'aigua, segons el cap territorial de l'ACA. Palamós és un dels molts pobles que ha apostat per refer la xarxa. La seva alcaldessa, Maria Teresa Ferrés, explica, per exemple, que aprofitant el projecte del pla de barris s'ha fet una aposta clara de modernització.
Més aigua que mai
Els embassaments de les conques internes han assolit el nivell rècord de reserves dels darrers 35 anys, ja que han arribat al 96,6% de la seva capacitat i han guanyat en només tres mesos 320 hectòmetres. El sistema Ter-Llobregat ha guanyat prop de 290 hm³ entre els mesos de març i juny, passant del 50% (307 hm³) al 96,5% (591 hm³). Els de la Baells (Berguedà), la Llosa del Cavall (Solsonès), Sant Ponç (Solsonès) i Susqueda (la Selva) són els embassaments més plens, amb una capacitat del 100% (109 hm³), 99,9% (80 hm³), 99,4% (24 hm³) i 96,7% (226 hm³), respectivament. Amb aquest volum de reserves es garanteixen totes les demandes durant 15 o 16 mesos.
LA FRASE
LA XIFRA
Boadella, la gran reserva de l'Alt Empordà
L'embassament de Boadella, actualment al 96% de la seva capacitat, és el responsable d'abastar Figueres, les principals poblacions de l'Alt Empordà i unes 4.200 hectàrees de regadiu, 2.800 de les quals estan situades al marge esquerre de la Muga i, 1.400, al dret.
Catorze grans episodis de sequera que han castigat Catalunya
El 2007 i 2008 Catalunya va viure un episodi extrem de sequera. Però tot i els nivells actuals dels embassaments, el cicle del temps farà que es reprodueixi. Els principals episodis de sequera que han castigat, i que es tenen documentats, s'inicien el 1566 i fins al 1567, amb la pèrdua de totes les collites de cereals a bona part de Catalunya. Els més recents són els del 1999 al 2003, amb una successió d'anys secs que, tot i no ser excepcionals, amb l'encadenament creen diversos episodis d'alerta amb la promulgació de fins a tres decrets de sequera. És en aquest període que es comença a fer una acció en prevenció.
Fomenten l'estalvi de l'aigua a 45 municipis gironins
L'ACA, la Diputació de Girona i el CILMA fomenten i consoliden l'estalvi de l'aigua a 45 municipis de les comarques gironines amb el repartiment de 4.800 estalviadors per a les aixetes, 40 xerrades en què es donen pautes per entendre la factura de l'aigua i les reduccions de cànons existents i una exposició itinerant sobre el cicle de l'aigua a les localitats participants. L'ACA aporta els mecanismes airejadors que tenia en estoc d'anys anteriors i els lliurarà als ajuntaments. Aquests aparells, que es col·loquen a les aixetes de les cuines, els banys i les dutxes, poden estalviar fins a un 50% del consum de l'aigua.
