Medi ambient

Medi Ambient

Sensibilització pels incendis

Pedagogia entre cendres

projecte

Bombers de la Fundació Pau Costa expliquen a més de 200 alumnes de l'Alt Empordà la importància de tenir els boscos nets per evitar incendis com el del juliol

Van visitar una zona afectada pel foc a Darnius

A pocs metres del castell de Mont-roig, entre Biure i Darnius, i en plena zona cremada per l'incendi del juliol que ahir encara feia olor de cendra, va ser l'escenari escollit per la Fundació Pau Costa –creada després de la mort d'un bomber a l'incendi d'Horta de Sant Joan– per explicar a més de 200 nens i nenes de 14 municipis de l'Alt Empordà com es gestionen els boscos per evitar incendis forestals com el que va calcinar 10.000 hectàrees a la comarca –amb ramats, focs controlats– i com es regenera el bosc. Per als nens va ser com un joc –fins i tot n'hi va haver algun que es va emmascarar la cara amb el sutge de la fusta cremada– però el missatge els va quedar ben gravat: els boscos han d'estar nets. I aquest era l'objectiu, crear una cultura de foc entre la mainada. “Són com esponges, és més fàcil incidir en aquestes edats”, va dir Helena Ballart, coordinadora del programa Mefitu i membre del GRAF de bombers. “Veig que ho copsen de seguida. S'ha d'educar més en emergències perquè això ho poden traslladar a casa”, hi afegia Enric Cano, cap dels bombers a Girona.

A banda de la idea dels boscos cuidats, també els van explicar com cal autoprotegir-se i com defensar casa seva en cas de foc, i com s'ho fan els arbres per tornar a rebrotar, per exemple. Preguntats sobre què havien après, la Sara, de Sant Climent, ho tenia clar: “s'ha d'evitar tirar deixalles i netejar el bosc.” I sobre els motius del gran incendi? L'Ivan, de Darnius, va respondre: “Com que el bosc està deixat i ja no hi ha conreus, era inevitable que passés.” “Ara que els bombers consciencien la gent, potser el pròxim cop no cremarà tant”, hi va afegir. La Berta, de la Jonquera, explicava els motius de la catàstrofe: “Hi havia molta tramuntana i els boscos estan bruts. Cal posar camps de conreu com abans.” Mentrestant, dos amics de Capmany recordaven que el seu municipi va ser el més afectat per l'incendi i que les flames i el fum s'havien acostat molt a casa seva. L'Albert, d'Espolla, explicava que s'havia posat nerviós el dia del foc perquè pensava que estava molt a prop. Un cop va veure com havia quedat tot: “No m'ho creia. Totes les muntanyes estaven negres.” El projecte va començar amb una prova pilot i ara la intenció és estendre-ho a tot Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona