maresme
El govern promet ‘platges a mida' al Baix Maresme
Generalitat, ajuntaments i universitats es donen un any de marge per buscar respostes a la desaparició de la sorra
Coincideixen a destacar que no hi podrà haver solucions permanents
Garantir que tot el litoral del Baix Maresme tindrà platja sempre és, a dia d'avui i segons els experts, impossible. Partint d'aquesta premissa, Generalitat, ajuntaments i universitats han encetat un nou camí que els ha de dur a aconseguir solucions pactades i econòmicament sostenibles pel problema endèmic de la desaparició de la sorra. Ahir es van trobar en una primera reunió al Club Nàutic de Cabrera, el municipi més castigat per les llevantades, i malgrat que no hi va haver nous projectes sobre la taula sí que s'hi va posar una data: un any. D'aquí a dotze mesos, el treball conjunt permetrà valorar quines actuacions cal fer en el territori, amb quina magnitud i si són viables o no. Actuacions que tindran el vistiplau dels consistoris, els principals afectats pels efectes de la climatologia adversa i que han de comptar també amb la col·laboració de l'Estat, màxim responsable en matèria de platges. El director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, va explicar que el compromís de la Generalitat de trobar solucions a la regressió de les platges comporta alhora el compromís dels municipis afectats d'acceptar que les millores que es duguin a terme “seran les millors que es puguin aconseguir”. “L'acord polític, social i territorial ha d'establir on ha d'anar a la sorra i on aquesta sorra es podrà mantenir amb estabilitat”, va puntualitzar Font que va afegir que aquest període d'estudi ha de permetre posteriorment un calendari d'actuacions “que no han de ser les mateixes, sinó que s'han d'adequar a la realitat de cada zona”. L'alcalde de Cabrera, Jordi Mir, es va felicitar per la iniciativa, igual que l'alcalde Premià de Mar, Miquel Buch, i el de Mataró, Joan Mora, que va prioritzar la necessitat de garantir la seguretat a la línia fèrria, que en més d'una ocasió els temporals han posat en perill. La diputada del PSC i regidora de l'Ajuntament de Mataró, Consol Prados, va recordar que el problema de les platges al Baix Maresme ve de lluny i que en mandats anteriors també s'ha treballat per resoldre la situació.
En qualsevol cas, el temps ha estat benèvol fins ara amb el sud de la comarca i les platges llueixen una bona salut pel que fa a la sorra. Un fet que si la climatologia ho permet pot garantir un estiu sense trasbalsos. Fins al 2010, quan l'Estat va fer la darrera regeneració de les platges amb sorra del fons marí, s'hi havien abocat 23 milions d'euros.
LA XIFRA
LA FRASE
Més de 8 milions de metres cúbics abocats
Des del 1964, l'Estat ha abocat més de 8 milions de metres cúbics de sorra a les platges del sud del Maresme i s'han transvasat més de 600.000 metres cúbics de sorra als ports de la zona.
La regressió del litoral s'ha de buscar en més d'un factor
Els experts atribueixen la desaparició de la sorra de les platges a més d'un factor, tot i que l'actuació de l'home en el litoral el situa en el primer lloc de la llista. Tot i així, a banda de la construcció de ports que retenen l'arena, cal tenir en compte, entre d'altres, l'increment de les zones urbanitzades, la baixa obtenció d'àrids a les lleres i, fins i tot, el clima mediterrani, de tipus torrencial, que implica una gran variabilitat en les aportacions de sediments.
Premien la qualitat de 26 platges de la demarcació de Barcelona
El vicepresident de la Diputació de Barcelona, Alberto Fernández, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, van presidir ahir a Santa Susanna l'entrega del distintiu Sicted (Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacions) a 26 platges de la demarcació de Barcelona, entre elles quatre del Maresme. El reconeixement premia la qualitat dels serveis que s'ofereixen en el litoral i se li donarà visibilitat amb una bandera.
