medi ambient
L'anxova, la sardina i el lluç estan en regressió pel canvi climàtic
Un estudi de la UdG alerta de l'impacte de l'augment de temperatura del mar al cap de Creus
Cada vegada hi ha més espècies típiques d'aigües més càlides, algunes de les quals són depredadores
El canvi climàtic està impactant de mica en mica a totes les esferes de la societat. Si bé la gran majoria d'estudis alerten que les principals conseqüències es notaran en les properes dècades, a hores d'ara ja hi ha sectors que comencen a patir-ne els efectes. Un d'aquests pot ser el pesquer, ja que l'augment de temperatura de l'aigua del mar ja provoca canvis en les espècies de peixos habituals del cap de Creus i al seu entorn. Així ho afirma un estudi coordinat per el doctor en biologia Josep Lloret i finançat per la Fundació Abertis. L'equip, format sobretot per investigadors de la UdG i l'Institut de Ciències del Mar-CSIC, ha analitzat l'evolució de diverses espècies a la Reserva Marina del Cap de Creus i les zones costaneres adjacents del golf de Roses i el golf de Lleó. I la conclusió principal és la regressió que s'ha constatat en peixos d'aigües més fredes, que progressivament es van substituint per espècies d'aigües més càlides. Entre els peixos més amenaçats per aquesta tendència, hi ha l'anxova, la sardina, el lluç, la molla, la lluça o el rap. En canvi, espècies que abans eren minoritàries o fins i tot inexistents estan guanyant cada vegada més pes, com la llampuga, el trencahams o la barracuda. Segons ha explicat Lloret, això obligarà a canviar els objectius de pesca i també les preferències gastronòmiques: “amb l'augment de temperatura no es pot fer gaire res, l'únic punt on podem actuar és acostumar-nos a menjar aquestes noves espècies i així evitar pressionar en excés les més habituals avui en dia”. De fet, peixos com la llampuga són molt ben valorats a les Balears, i estan arribant espècies de peix blau típiques de zones com l'Iran, on es consideren excel·lents. En alguns casos, són espècies tan noves que encara no tenen ni nom propi generalitzat.
Segons Lloret, hi ha espècies d'aigües més fredes que han desaparegut del tot o estan a punt de fer-ho, com l'escolà, l'amploia o la llengua de bacallà: “aquests canvis s'han accelerat en els últims vint anys, i és una tendència que augmenta, amb espècies arribades del sud que ja estan implantades.” A més, algunes, com la barracuda o el trencahams, són depredadores, fet que pot perjudicar encara més les espècies autòctones.
LA FRASE
El projecte pendent de la reserva marina
També fa temps que s'està treballant en la definició de la Reserva Marina del Cap de Creus, que ha d'aprovar la Unió Europea perquè és una de les zones amb més riquesa biològica del Mediterrani.
L'augment de temperatura és més fort en l'aigua superficial que en la profunda
Des dels anys 70, la temperatura del mar ha augmentat a davant de la Costa Brava 1,1 graus en l'aigua superficial, i 0,7 a 80 metres de fondària, segons les dades de Josep Pascual de l'Estartit. A més, per fer l'estudi s'han utilitzat dades històriques de captures i mostrejos biològics entre juliol del 2010 i agost del 2011 a Roses, el Port de la Selva i Palamós. Finalment, també s'han fet entrevistes a pescadors professionals i recreatius.
Hi ha més algues tropicals al Mediterrani
El Grup de Recerca d'Algues Bentòniques Marines de la UdG demostra que l'augment de temperatura del mar està provocant la colonització de la Costa Brava d'algues tropicals.
