Medi ambient

la gestió dels residus al camp de tarragona

Sirusa crema un 20% menys de brossa que fa dos anys

Les millores en la recollida selectiva i la crisi han fet minvar la generació de rebuig als principals municipis de la regió, que a més ja han començat a dur les escombraries a triar abans a Botarell

La incineradora que Sirusa –la mancomunitat entre set dels principals municipis de l'àmbit central del Camp de Tarragona– gestiona a Constantí va cremar entre el gener i l'octubre d'enguany poc més de 120.000 tones de residus, un 7% menys que el mateix període del 2009, i un 19% menys que fa dos anys. Les dades a què ha tingut accés El Punt –vegeu el gràfic– confirmen que la generació d'escombraries tendeix a baixar a la regió en els darrers anys. Les causes d'aquest descens són, en un 75 o 80%, “el menor consum domèstic que ha provocat la crisi econòmica i, en un 20 o 25% les millores en la recollida selectiva”. Ho apunta el gerent de Sirusa, Ramon Nadal, que matisa, això sí: “s'està frenant la generació de rebuig, però encara no hem arribat al fons”.

Tendència general

Fent un cop d'ull a les dades per municipis, s'observa que la tendència és més o menys uniforme a les poblacions més grans. Tarragona –que ha passat de 50.000 a 43.000 tones en dos anys, en bona mesura per l'extensió de la recollida orgànica– i Reus –de 33.500 a 30.000– han disminuït entre un 11 i un 14% la generació de brossa, una xifra similar al 15% de Salou. Vila-seca ha fet encara una mica millor els deures –ha baixat un 27% en dos anys–, i només Constantí, que té l'assignatura pendent d'implantar seriosament la recollida selectiva, ha incrementat lleugerament la xifra en aquest temps, un 6%.

La brossa del Baix Camp

Menys comparable és el cas de Cambrils, un dels primers municipis que, arran de l'acord signat el juliol passat entre la Mancomunitat d'Incineració de Residus Urbans de Tarragona i el Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals del Baix Camp, ha començat a dur la seva brossa a la planta ampliada de Botarell, on en fan el triatge previ. Això explica la brutal disminució de l'entrada d'escombraries a la incineradora des de la vila marinera, que es compensa amb l'augment que hi ha hagut en altres consells comarcals (bàsicament, al Baix Camp) i en municipis solts que hi porten la brossa, com la Riba o el Pla de Santa Maria.

Emmagatzemar en bales

El nou sistema per emmagatzemar la brossa en bales durant les èpoques de major generació –en què hi ha excedents per portar els residus al forn i cremar-los–, que l'estiu passat es va posar en marxa, amb caràcter experimental, Nadal el dóna ja per consolidat. Afirma que ha estat “una inversió d'allò més rendible”, ja que permet regular la logística i optimitzar el funcionament de la planta, i alhora evita haver de dur les escombraries a l'abocador (ja sigui el d'Hostalets de Pierola o el de Tivissa). Aquest any, per exemple, no ha calgut portar-n'hi ni un quilo i això suposarà un bon estalvi econòmic.

LA XIFRA

45.000
MW d'electricitat a l'any
genera actualment la incineradora de Constantí per la crema de residus, l'equivalent al consum d'unes 13.000 llars

LA XIFRA

142.000
tones anuals
és la capacitat màxima de la incineradora. Aquest any serà el primer en què no hi haurà excedents
Les claus

La gestió integral dels residus del Camp de Tarragona, en marxa

òscar palau

L'acord que van signar a finals de juliol, a instàncies de la Generalitat, els dos principals ens gestors dels residus urbans al Camp de Tarragona farà propícia la integració en un sol sistema de tractament, molt més eficient, de les instal·lacions de Sirusa a Constantí i de la planta de triatge i compostatge de Botarell. S'espera que el recinte de Botarell arribi al màxim rendiment, després de l'ampliació que l'ha convertit en un dels capdavanters a Catalunya –com que hi entren en joc processos microbiològics s'han de posar en marxa les innovacions amb especial cura, i cal temps–. La idea és que, a mitjà termini, tots els residus de la fracció rebuig dels principals nuclis de població del Camp es duguin primer a Botarell, per tal que se'n separin els que es poden reciclar. A partir d'aquí, només aniran cap a Constantí els que no es puguin reaprofitar. Fins al 2008, el forn –amb una capacitat d'unes 142.000 tones l'any– no donava a l'abast per cremar tot el que li arribava, i havia de dur els excedents a abocadors. Però l'any passat, per primer, cop la xifra no es va superar, i enguany fins i tot sembla que amb la brossa dels mancomunats no n'hi haurà prou per cobrir la capacitat màxima, fet que podria obligar a buscar contingents d'altres municipis per optimitzar-ne els costos de funcionament. Amb tot plegat, això sí, s'espera reduir gairebé a zero la quantitat que s'ha d'acabar llençant a l'abocador.

15 milions per a la renovació

Això sí, tot i la disminució de brossa dels darrers anys, Sirusa ha estabilitzat al voltant dels 45.000 megawatts anuals la seva producció elèctrica, que fins i tot s'ha beneficiat de l'augment de preus que hi ha hagut al mercat darrerament. Fa un parell de setmanes, precisament, el govern va aprovar una subvenció de 15 milions per tal d'adequar la planta a la directiva marc europea. Això permetrà millorar encara més els processos per obtenir més energia de la crema dels residus (dels 400 kw actuals per tona a un mínim de 500, per terme mig). Ara, el projecte s'està estudiant, i s'espera poder-lo redactar al llarg del 2011, per començar les obres al 2012, amb un termini d'execució d'almenys un any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona