Medi ambient

La reserva marina del Cap de Creus, a punt aquest any

Els investigadors han acabat les prospeccions per analitzar el fons marí, i Europa l'aprovarà en pocs mesos

Les troballes més importants han estat els coralls blancs i les comunitats d'esponges

La reserva marina del Cap de Creus podria començar a ser una realitat a finals d'aquest any. Els científics ja han acabat totes les prospeccions submarines per conèixer les característiques de les parets del canyó i de la plataforma, i en poques setmanes estarà llest l'informe que acompanyarà la proposta de les zones més vulnerables i d'interès ecològic més gran per a la seva preservació. Llavors, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí enviarà la proposta definitiva a la Unió Europea (UE) perquè l'aprovi. D'aquesta manera, es convertiria en la primera de les reserves marines a què obliga la UE que s'aprovaria a l'Estat espanyol, i durant el 2011 els esforços s'encaminarien a redactar el pla d'usos de les activitats que s'hi podrien desenvolupar.

Pel que fa a les diverses campanyes d'investigació, l'última que es va dur a terme aquest estiu ha proporcionat troballes de gran interès ecològic, com ara les concentracions de coral en bon estat de conservació. De fet, les diverses prospeccions que s'han fet els últims set anys han confirmat també la presència de notables comunitats de gorgònies i esponges a la mateixa plataforma, i també els boscos de coral blanc més ben conservats del Mediterrani. Tot plegat afavoreix la concentració de diverses espècies i, segons l'informe de l'última campanya, “les àrees costanera i de plataforma del Cap de Creus conformen una de les regions amb concentracions més elevades de diversitat biològica del Mediterrani”. El bon estat de conservació que s'ha detectat en algunes de les parts del fons marí contrasta, però, amb l'elevada presència de xarxes i arts de pesca abandonades, i les destrosses que l'art de ròssec provoca en el medi natural en alguns punts, sobretot de la plataforma.

Tot i això, el científic del CSIC i un dels responsable de les investigacions, Josep Maria Gili, insisteix que la reserva ha de servir per protegir les zones més ben conservades de la plataforma i les parets del rec submarí del Cap de Creus, i regular millor els usos que es poden fer en cadascuna de les zones. “Volem que la gent hi pugui continuar treballant”, diu Gili. “La reserva farà que s'hagi de ser més curós amb l'entorn, però també crearà moltes oportunitats; tot estarà protegit, però es podrà seguir treballant en un 80% de l'espai”, explica. A part de la regeneració de les espècies de pesca a què contribuiran les mesures, assenyala, com a exemple, que els sectors locals han de ser presents en la gestió: “Una reserva dóna moltes eines, i la gent de la zona hi pot tenir un ús preferencial, de manera que només hi pesquin ells”.

LA FRASE

Volem que la gent pugui continuar treballant a la zona, i que ho vegin com una oportunitat
Josep Maria Gili
científic de l'institut de ciències del mar-csic

LA XIFRA

1.400
metres
és la profunditat màxima a què arriba el canyó del Cap de Creus, que té una longitud d'uns 40 km


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona