Els camins de ronda són ‘víctimes' de la deixadesa

Els camins de ronda de la Costa Brava necessiten millores des de fa temps. De vegades, caminar-hi és impossible, ja sigui perquè s'hi han produït esllavissades o bé perquè hi ha trams tallats i zones en les quals el camí ni tan sols existeix. La gent que vol resseguir la costa gironina caminant sovint comet imprudències en els trams tallats o en què està prohibit el pas pel mal estat del traçat. Els ajuntaments dels municipis afectats critiquen que hi ha trams en què fa dues dècades que no s'hi intervé.

El Baix Empordà és la comarca en què els camins són més deficients, concretament a la zona de Palafrugell. Segons l'alcalde de la població, Sergi Sabrià, “hi ha trams realment habilitats entre Calella i Llafranc, però altres són un drama”. La zona de Tamariu fa temps que té el camí de ronda tancat i no només a la zona d'Aigua Xelida, on el 2005 hi va haver l'accident mortal d'un noi de 22 anys que va caure daltabaix d'un penya-segat des d'un punt del camí. Altres camins també estan tallats per l'existència d'esvorancs, forats i esllavissades. A més de les inversions estatals, la Generalitat també hi inverteix, tot i que hi ha algun projecte encallat, com ara el del tram que s'estén entre el far de Sant Sebastià fins a Tamariu, que es preveu executar aquesta tardor –s'havia de fer el 2007–. Altres municipis com ara Mont-ras i Calonge també tenen aquesta problemàtica.

Els camins de l'Alt Empordà estan en més bon estat, tot i que no en tot el recorregut. Aquest és el cas de Llançà, municipi en què el tram que va des del Port de la Selva fins al Cau del Llop, és molt agradable, amb baranes i miradors. En canvi, la situació és diferent quan es va de Llançà cap a Colera. Per la seva banda, Roses està pendent que l'Estat construeixi el tram de camí que va de l'Almadrava fins a Canyelles Petites. “Roses es troba entre dos parcs naturals, i els camins de ronda són fonamentals per connectar els Aiguamolls amb el Cap de Creus”, explica l'alcaldessa, Magda Casamitjana, que afirma que la voluntat és integrar el camí en l'entorn, tot i que “s'hi hauran de posar baranes i formigó perquè hi ha espais molt abruptes”.