Tornen els projectes eòlics a l’Albera, ara a la carena nord
EDF-EN, l’equivalent francès d’Endesa, planteja un parc eòlic arran de la frontera
Es crea un col·lectiu transfronterer de veïns a les Illes i la Vajol que s’hi oposen
“No anem contra les renovables, sí contra la ubicació del projecte”
L’Albera torna a ser terra llaminera per a les energies renovables i més concretament per als parcs eòlics i fotovoltaics. Aquesta vegada, però, la iniciativa ve del nord, amb un projecte d’EDF-EN –l’equivalent francès d’Endesa–, que planteja la construcció d’un parc eòlic al terme de Morellàs i les Illes (Vallespir), sobre la carena fronterera que limita amb els municipis de la Vajol, Agullana i la Jonquera. Per la seva situació, el projecte tindria un impacte, com a mínim visual, sobre l’Alt Empordà. El projecte ha estat revelat per alguns dels veïns més propers que s’hi oposen des del veïnat de les Illes i que han constituït el col·lectiu El Futur És Avui, una entitat transfronterera a la qual ja s’han adherit també representants de l’Alt Empordà.
Just a la carena
Segons les dades recollides pels portaveus del col·lectiu, Patrice Herman, Bernard Cuenet (les Illes) i Josep Lluís Fernández (la Vajol), el projecte d’EDF-EN preveu la implantació d’una vintena d’aerogeneradors, setze dels quals arran de la frontera entre el coll de Lli i el coll del Portell i quatre més en una carena més interior (vegeu el gràfic). El projecte tindria una dimensió transfronterera amb aerogeneradors al nord i camps fotovoltaics majoritàriament al sud, als municipis alt-empordanesos entre el pantà de Darnius-Boadella i la carena fronterera, en una quinzena d’ubicacions. En total, el col·lectiu estima la capacitat del projecte en uns 600 MW.
Impacte en el medi
“No ens oposem a les energies renovables, però sí a la ubicació d’aquest projecte i el seu gegantisme”, diuen els opositors. Els arguments que posen sobre la taula són la preservació de l’entorn en el qual viuen avui: un sector del Vallespir que rep el qualificatiu de “Vallées sauvages” (valls salvatges), una àrea considerada un corredor d’aus migratòries; el valor històric i cultural dels senders i passos fronterers protagonistes de la Retirada, amb el coll de Lli o el monument a Companys al coll de Manrella. Per als opositors, tot aquest patrimoni estaria amenaçat per l’obertura de les pistes necessàries per a la construcció d’aquestes infraestructures. També alerten de la impossibilitat d’actuar dels avions de lluita contra incendis amb la proximitat de torres eòliques en una zona particularment sensible, i de la devaluació de les seves propietats, és clar.
“Un estudi ni començat”
“Només es tracta d’un estudi que no està ni començat”, diu André Bordaneil, alcalde de Morellàs. Va ser ell qui va treure el tema l’agost passat, explicant als veïns de les Illes l’existència de l’estudi d’EDF. Confirma que el projecte és transfronterer i que reprèn un projecte anterior del 2016. Avui, però, l’alcalde considera que el col·lectiu ha creat alarmisme i que no es pot pretendre que es facin vint generadors. Bordaneil remet tot plegat a la defensa d’interessos particulars d’alguns veïns i al context de les properes eleccions municipals a l’Estat francès, el març del 2020. Ell no es tornarà a presentar.
El col·lectiu, però, ha anat estirant fils i recollint documentació. L’octubre passat van rebre fins i tot a Morellàs la visita d’un negociador d’EDF-EN. De tot plegat n’han tret la convicció que s’han de mobilitzar i estan visitant els municipis veïns per buscar suport. El pròxim pas que volen fer és precisament contactar amb representants dels ajuntaments de l’Alt Empordà.
LES XIFRES
Temptejos pel fotovoltaic al sud
Cap dels ajuntaments empordanesos contactats per aquest diari –la Jonquera, Agullana, la Vajol, Darnius– té constància oficial avui del projecte plantejat a les Illes. En tot cas, si en tenen constància ha estat a través del que els ha comunicat el col·lectiu El Futur És Avui i dels matisos de l’alcalde de Morellàs. El que sí que confirmen els edils d’Agullana, Darnius i la Vajol és que l’estiu passat van assistir a una reunió convocada per una empresa francesa, AJM (especialitzada en energies renovables), on es va demanar l’interès d’aquests municipis per instal·lar-hi plantes fotovoltaiques. L’empresa s’hi va presentar amb mapes on ja tenia anotades una quinzena d’ubicacions idònies per situar-hi aquestes instal·lacions, la major part en finques privades. Després d’aquest tempteig, les parts es van citar per a més reunions per al final de l’estiu que no s’han produït. Sense entusiasme per les eòliques i amb dubtes pels camps eòlics, els edils esperen més informació per pronunciar-se sobre el tema.
Un nou decret sobre les energies renovables que “obre la veda”
E.C
La Iaeden-Salvem l’Empordà també segueix com pot evolucionar el projecte a les Illes i un representant de l’entitat ha assistit a reunions del col·lectiu El Futur És Avui. En paral·lel i més enllà d’aquest cas concret, s’ha creat un grup de treball per estudiar amb detall què pot significar a l’Albera el nou decret sobre energies renovables aprovat pel govern de la Generalitat el novembre passat. Un decret que es va presentar amb la voluntat “d’eliminar els obstacles” i “simplificar els tràmits i agilitzar els terminis” per al foment de les energies renovables a Catalunya.
“El nou decret ens preocupa molt, s’obre la veda totalment”, diu la portaveu de la Iaeden, Marta Ball-llosera. Per als ecologistes, el nou decret és poc clar i contradictori, perquè s’hi parla de vetllar per l’impacte paisatgístic però alhora es modifica la llei d’urbanisme. També els preocupa perquè es torna a plantejar la hidrofracturació (fracking). Per tot plegat i esperant una anàlisi més detallada, Ball-llosera resumeix que el nou decret els deixa un sentiment agredolç: contents perquè s’aposta per les renovables i la transició energètica, que és una necessitat, però lamentant que s’hauria de fer amb més planificació i garanties.
La ZDP del 2010
El 2010 el mapa eòlic de Catalunya preveia una zona de desenvolupament prioritari (ZDP) per a parcs eòlics a l’Alt Empordà que es repartia entre set municipis: Agullana, Cantallops, Masarac, Sant Climent, la Jonquera, Espolla i Capmany. Tot va quedar en no res i anul·lat pel TSJC arran de les denúncies presentades per les entitats ecologistes gironines. El nou decret obre la porta a recuperar aquells projectes? “Si es tiressin endavant tots els projectes que es plantejaven el 2010 i més, entraríem en un terreny molt pantanós; a més el context ha canviat molt, avui la MAT està feta”, respon la portaveu de la Iaeden.
Al·legacions a Capmany
D’altra banda, l’entitat ha presentat recentment al·legacions al projecte d’una planta solar fotovoltaica a Capmany, al sector anomenat “la Caseta”. El projecte es va posar a exposició pública l’octubre passat. L’alcalde, Joan Fuentes, explica que encara hi ha informes pendents en la tramitació i que al final serà Urbanisme qui haurà de donar el vistiplau al projecte.
La Iaeden-Salvem l’Empordà reclama que se n’aturi la tramitació, en espera d’una planificació sobre la implantació de l’energia solar o d’un pla integral d’implantació de les energies renovables.
