Medi ambient

MEDI AMBIENT

‘Ressuscitar’ les Gavarres

El consorci de l’espai i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic inicien accions per afavorir activitats forestals i humanes al massís

Aposten fins al 2025 per recuperar boscos, masos abandonats i el mosaic de paisatges

El Consorci de les Gavarres i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic encapçalen el projecte Gavarres 2025, que ha de cristal·litzar en una estratègia molt més enllà de les administracions per assegurar el futur de l’espai protegit d’interès natural (PEIN) del massís. Dues dècades després que s’aprovés la figura de preservació ambiental i es constituís el consorci com a garant, el gerent de l’ens, Oriol Armet, admet que “cal una mirada integral i alinear tothom que hi té coses a dir”.

A més de les administracions, l’any passat ja es van asseure durant dos dies la resta d’actors implicats, des del món econòmic –patronals sureres, agrupacions hostaleres o la DO Empordà– fins a interlocutors del tercer sector social i ambiental, passant pels grans i petits propietaris, experts universitaris i “la societat civil gavarrenca –com ara el pelador de suro Eloi Madrià–, que poden oferir visions molt vàlides” per recuperar activitats econòmiques que afavoreixin que el massís torni a bategar.

Els objectius del taller es van reunir en quatre eixos d’accions: conservar –que és el que més s’ha prioritzat en els darrers anys–, però també viure a les Gavarres, treballar-hi i gaudir-ne. Els esforços fets fins ara en gestió han donat fruits, però insuficients a llarg termini: “En la situació actual, el 50% de la zona PEIN quedaria sense gestió en els pròxims 50 anys”, indica el gerent del consorci. I l’avenç incontrolat de boscos i sotabosc s’agreuja amb les tendències del canvi climàtic, amb menys pluja i temperatures més extremes que poden afavorir el risc de grans incendis forestals en qualsevol època de l’any. Els dos darrers grans focs al Baix Empordà, per exemple, es van produir el novembre del 2013 –300 hectàrees entre Vilopriu, Jafre i Colomers– i el març del 2014 –359 hectàrees dins de la zona PEIN del massís entre Vall-llobrega, Calonge i Palamós–.

Rendibilitat econòmica

Les diverses diagnosis van coincidir que calen unes “Gavarres vives”, però incidint sobretot en activitats humanes que recuperin fórmules sostenibles d’aprofitament forestal o agrari. Entre les primeres accions que posaran en marxa aquest 2018 hi ha la intenció d’ordenar la recollida de bruc, a través d’una cooperativa que arribi a acords amb els propietaris i vagi coordinant els recol·lectors dispersos, sovint a precari i sumits en l’economia submergida. La DO Empordà també fa temps que estudia la recuperació de vinyes –explotades ja amb èxit pel celler Eccociwine a Sant Martí Vell–. I estendre a més hectàrees la gestió que ja es fa de suredes productives, amb esclarissades i neteja del sotabosc que permeten, de retruc, obtenir fusta i biomassa.

Perquè aquestes accions tirin endavant, però, és imprescindible l’associacionisme entre grans i petits propietaris forestals, ja agrupats amb fórmules com ara l’Associació de Gestors Forestals de les Gavarres, o la de propietaris de parcel·les més petites a Celrà.

Planificar infraestructures

Una altra línia de treball pretén recuperar població als masos de l’interior de la zona protegida, en molts casos abandonats, i vincular els nous habitants a activitats del sector primari. Per fer-ho possible, però, “és necessari facilitar la vida als masos”, sosté Armet, amb l’elaboració d’un mapa d’infraestructures per planificar una xarxa de pistes o petites infraestructures elèctriques a explotacions aïllades que van quedar abandonades amb l’arribada de la modernitat a la costa i les ciutats.

En paral·lel, però, el full de ruta inicial preveu moltes altres accions multidisciplinàries que s’engegaran com a proves pilot per avaluar resultats sobre la marxa. A escala turística i lúdica, per exemple, han dissenyat una ruta circular en set o vuit etapes a peu, es volen dotar d’un protocol per ordenar la celebració de proves esportives o una actuació emblemàtica al voltant del radar del Puig d’Arques, amb una zona d’aparcament ordenada. També aposten per continuar eliminant plantacions d’eucaliptus i substituir-les per suredes, o l’eliminació d’estructures urbanes –carrers a mig urbanitzar amb arquetes de comptadors i voreres– a l’entorn dels Àngels.

Com a complements de suport, han posat en marxa el portal informatiu Gavarres365 a internet, que destinarà part dels seus beneficis a l’estratègia. I es plantegen accions divulgatives com ara un certamen d’art natura a la primavera i didàctiques a les escoles, per implicar els alumnes en la futura gestió i governança de l’espai natural.

LA DATA

2025
és l’horitzó temporal
de l’estratègia dissenyada per fer créixer el nombre d’hectàrees gestionades a les Gavarres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona