Medi ambient

medi ambient

Els boletaires miren cap al cel

Perduda la temporada al Pirineu, ara esperen salvar la segona florida al Prepirineu amb les pluges anunciades per aquest mes

A més, caldrà que no hi hagi ventades

La temporada de bolets pràcticament s’ha perdut a les zones més altes del Pirineu gironí –és entre agost i finals de setembre– i la primera fructificació als espais prepirinencs ha estat fluixa. Ara tot depèn de les condicions meteorològiques per salvar la segona florida en aquesta zona. La temporada de bolets pirinenca, és a dir, la de les zones de muntanya que van entre els 1.500 i els 2.000 metres d’altitud, ha estat molt dolenta, a causa d’un estiu molt sec i, paradoxalment, de temperatures molt baixes per l’època en moments concrets, en què fins i tot hi ha hagut neu. Això ha fet que s’hagin trobat bolets només en algunes clotades i en zones de bedolls on s’han mantingut les condicions ambientals que els són favorables.

Jordi Zapata, tècnic del Museu dels Volcans d’Olot i expert micòleg, explica que a l’alta muntanya gironina hi ha hagut varietat de bolets, però no pas quantitat. Han estat molt escasses les imatges de boletaires baixant amb cistells plens que s’havien vist en altres temporades. Segons ell, només s’han pogut collir algunes rússules com crualgues, llores o similars, és a dir, bolets mediocres si han de servir per a la gastronomia.

Amb la temporada perduda al Pirineu, ara és el torn de la muntanya mitjana, la de les zones prepirinenques del Ripollès i de la Garrotxa. Tot just s’ha produït la primera de les dues fructificacions que hi sol haver. I també està sent molt fluixa per les mateixes causes meteorològiques. Els que han sortit al bosc han trobat ous de reig, algun siureny escadusser, rovellons, algun pinetell a les pinedes de la vall del Bac (la vall de Bianya), baquetes i fredolics, per citar els més reconeguts per al consum humà. En cap dels casos, però, no hi ha hagut quantitat.

Els boletaires, no obstant això, esperen poder salvar la temporada amb la segona fructificació, que s’ha de produir en els pròxims dies. És la dels bolets de fresca, els de la segona florida. El temps, però, hi haurà de jugar a favor. I, malgrat les previsions anticiclòniques dels propers dies, tot fa pensar, segons Zapata, que també és meteoròleg, que entre Sant Lluc (18 d’octubre) i finals d’aquest mes hi haurà una baixada de les temperatures i algunes pluges. La principal incògnita pel que fa al temps, però, és el vent. Als bolets, no els convenen les ventades, ja que distorsionen les condicions d’humitat i temperatura que els calen. En aquests casos, els bolets es podreixen i hi proliferen les larves de les mosques, que degeneren els fongs.

Així, s’espera una bona collita de bolets de fresca com ara fredolics, escarlots, peus i dents de rata, crualgues, ceps i surenys, entre d’altres.

La temporada a la muntanya mitjana, doncs, encara es pot salvar. Igual que la de les zones del prelitoral i litoral gironines, sobretot a les muntanyes del litoral, el massís de Cadiretes i de l’Ardenya i les Gavarres. En aquestes àrees, la temporada de bolets s’inicia a l’entorn de la Puríssima, gràcies a la influència de la zona marítima i al fet d’estar lluny del fred de les zones de més altura de les comarques gironines. Es tracta de terres que s’han anat humitejant i, si a mitjan mes d’octubre plou, l’aigua que caigui s’aprofitarà molt, perquè no hi haurà tanta evaporació. L’únic factor que no hi jugaria a favor serien les borrasques atlàntiques, perquè arriben a Catalunya acompanyades de molt de vent. Al prelitoral i al litoral gironins, s’hi podran collir, si tot va segons les previsions citades, rovellons, llenegues, escarlots i ous de reig, com a espècies més valorades. Els boletaires, doncs, pendents del cel.

2
florides
són les habituals al Prepirineu i la segona ha de començar en els pròxims dies.
Estimacions

Una producció de 73.000 tones a tot Catalunya

J.C

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya estima que la producció d’aquesta temporada serà de 60 quilos de bolets per hectàrea –de totes les espècies– i de 73.000 tones de bolets a tot Catalunya. Aquestes xifres són fruit de les estimacions derivades de 20 anys de mostrejos. L’ens matisa, però, que la producció real de bolets variarà en funció de la distribució de les pluges, de com siguin d’espaiades, de les temperatures i del vent, de manera que no totes les comarques tindran la mateixa producció. A més, pot variar molt segons l’espècie forestal. El pi roig, per exemple, és l’espècie amb més producció, amb mitjanes de 100 quilos per hectàrea, mentre que els boscos de pinassa poden arribar a 70 i els de pi blanc, a 45.

Aprofitar la potencialitat dels espais forestals

Anar a buscar bolets hauria de ser més que un simple exercici –per a molts, una competició– per omplir el cistell. Jordi Zapata defensa que s’hauria de valorar més la tranquil·litat que els espais forestals transmeten als que hi accedeixen i ha convidat els boletaires a desenvolupar la contemplació dels boscos i de tots els elements que hi ha, entre els quals, lògicament, els bolets. En aquest sentit, manté que fer fotos i compartir-les a les xarxes és una bona manera de promoure aquesta nova actitud, de generar debat i interès pels espais naturals i de donar a conèixer els bolets com un fet cultural.

Per això, afirma que cal promoure el respecte entre els boletaires quan accedeixen als boscos, tant pel que fa a mantenir-los nets i no fer-hi destrosses com a endinsar-s’hi amb una actitud relaxada i sense elevar el to de veu. Zapata defensa l’aprovació d’un reglament per als caçadors de bolets, que hauria de tractar qüestions com ara la instrucció, el foment del respecte per la natura i, entre moltes altres coses, la regulació de l’accés als espais forestals, tal com ja es fa en algunes zones.

Ell mateix aposta per aprofitar els coneixements de la gent gran i la gent de pagès. En aquest sentit, recomana anar a buscar bolets sempre acompanyats de persones que coneguin bé les espècies. Si s’hi va en família, aconsella mantenir el grup homogeni i amb un responsable clar, dur roba llampant i no refiar-se del mòbil, perquè en alguna de les zones forestals no hi ha cobertura. A més, considera que és indispensable no trinxar el bosc, respectar totes les espècies, agafar només les que es consumiran i deixar les altres i els bolets petits, així com no gratar la terra per evitar l’afectació dels micelis. De fet, es tracta d’aplicar el sentit comú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona