Medi ambient

Begues reclama la restauració pendent de l'abocador del Garraf

La clausura del dipòsit controlat va comportar únicament la recuperació de les 20 hectàrees de Gavà

Només hi ha assegurat un milió dels 28 necessaris

Ja fa onze anys que es va clausurar, després de 30 anys d'activitat, l'abocador del Garraf. I Begues encara espera que les 40 hectàrees existents al seu terme municipal es restaurin, com ja es va fer a la veïna ciutat de Gavà, amb qui comparteix l'anomenat dipòsit controlat de la Vall d'en Joan. L'alcaldessa de Begues, Mercè Esteve, s'ha reunit diverses vegades amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), responsable de la instal·lació. L'última va ser el desembre passat i Esteve va insistir en la reivindicació del seu ajuntament: “Volem que s'acabi la restauració i exigim a l'AMB un calendari d'aportacions dels diners necessaris i que es desbloquegi el projecte.”

L'alcaldessa recorda que l'abocador del Garraf va recollir els residus de Barcelona entre el 1976 i el 2006, quan es va decidir portar els residus a un conjunt d'ecoparcs. Trenta anys d'activitat que van suposar l'abocament de 27 milions de tones de deixalles. “En algun punt de l'abocador s'ha arribat als 100 metres d'altura de residus”, assenyala Esteve.

L'abocador té una superfície total de 60 hectàrees. D'aquestes, 20 són al terme municipal de Gavà i 40, a Begues. El tancament de la planta va arribar quan l'AMB ja gestionava la instal·lació. Entre el 1976 i el 2001 era competència de l'Ajuntament de Barcelona i els últims cinc anys d'activitat la gestió es va traspassar a l'ens supramunicipal. “La part de Gavà es va restaurar entre el 2006 i el 2010”, recorda Esteve. “Entenem que no és fàcil aconseguir els diners, però Begues està patint una pèrdua de valor del seu espai natural”, considera Esteve.

LA XIFRA

27,7
milions
d'euros costarà el projecte de restauració de les 40 hectàrees pendents al terme municipal de Begues.

LA FRASE

Volem que s'acabi la restauració i exigim a l'AMB un calendari d'aportacions dels diners necessaris
Mercè Esteve
Alcaldessa de Begues

La restauració costarà 28 milions

Rosa M. Bravo

El projecte de l'AMB per restaurar el dipòsit controlat de la Vall d'en Joan té un pressupost de 27,7 milions d'euros, una rebaixa respecte dels 39 milions del projecte inicial. Aquest projecte, segons els tècnics de l'AMB, “redefineix a la baixa el moviment de terres per a la configuració de la superfície final restaurada però complint amb la normativa de clausura d'abocadors i la concordança paisatgística amb les fases executades”.

L'Ajuntament de Begues veu amb bons ulls aquest canvi de projecte però es queixa que només es prevegi, aquest any, un milió d'euros provinent s del retorn del cànon. Com a alternativa, l'Ajuntament proposa que el programa d'actuacions de millora del paisatge natural i urbà de l'AMB, dotat amb 15 milions fins al 2019, es destini a la restauració de l'abocador del Garraf. L'AMB treballa “amb la voluntat de garantir una dotació econòmica anual suficient que permeti executar tota la restauració en els propers deu anys”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona