Hereu deixa en mans del Palau l'impuls o la paràlisi del projecte de l'hotel

ERC reclama la «congelació» del projecte fins que no s'aclareixi la gestió de Millet i l'operació urbanística que el propicia

«El projecte de l'hotel es farà en tant que el Palau el vulgui tirar endavant.» Així ho va assegurar ahir l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, interrogat sobre si el cas Millet ha d'afectar o fer variar un projecte que va generar molta polèmica i que ja és en un estat de tramitació avançat. En aquest sentit, Hereu va assegurar: «El planejament està fet i ben fet», i va diferenciar les tramitacions municipals –la modificació del pla general metropolità, aprovat de manera definitiva per la comissió d'Urbanisme de la Generalitat, el juliol passat– de la decisió final d'impulsar aquest projecte, que atorga només a l'actual junta de la fundació.

D'aquesta manera, Hereu no va arribar a referir-se al fet que la fundació hagués cedit, ja des de l'any 2007, els drets d'explotació del futur complex hoteler a la cadena Olivia Hotels, ni si això podria ser un virtual escull en el cas que finalment s'aturés el projecte. A banda d'això, fonts municipals van precisar que mantindran contactes amb els membres de la fundació per aclarir si es manté l'esperit i funció inicials que tenia el projecte, en què es preveia fer un hotel als immobles que hi ha al costat del Palau, entre els carrers Sant Pere Més Alt i Amadeu Vives, i compensar amb millores l'escola La Salle, que quedava afectada.

Després de la modificació del pla general metropolità –que canviava la qualificació d'ús d'equipament a hoteler dels immobles–, l'Ajuntament ara només hauria d'aprovar de manera definitiva el pla de millora urbana del conjunt de la zona.

Ahir, però, Jordi Portabella, president del grup municipal d'ERC, que sempre s'ha oposat a l'hotel, va exigir l'aturada del projecte fins que s'aclareixi l'operació urbanística que el possibilita i la gestió de Millet. «Sense voler fer cap judici de valor, el millor és que quedi congelat fins que tot s'aclareixi», va indicar. Així ho demanaran en un prec en el proper ple de l'Ajuntament.

Davant d'aquesta proposta, el líder convergent, Xavier Trias, prefereix esperar «a veure què hi diu el patronat». Sí que va dir, però, que s'ha d'aclarir per què fa temps que l'explotació de l'hotel ja no pertany al Palau i l'Ajuntament no n'havia dit res. El president municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, per la seva banda, va demanar a l'actual direcció del Palau «que digui si l'hotel és del seu interès», i va reclamar a l'Ajuntament que faci públiques les seves auditories sobre la gestió del Palau.

Millet i els amics del «G-16»

manuel cuyàs

El 24 de maig del 2005, Fèlix Millet va rebre un multitudinari i a la vegada exclusiu dinar d'homenatge a la Llotja de Mar de Barcelona, en reconeixement de les obres de millora i ampliació que havia impulsat al Palau de la Música. El van organitzar «la Caixa», l'Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria i el G-16. Què és el G-16? És el pinyol de la societat barcelonina, integrat per aquestes entitats: Ateneu Barcelonès; Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; Centre Excursionista de Catalunya; Cercle Artístic; Círculo de Economía; Círculo del Liceo; Círculo Ecuestre; Club Natació de Barcelona; Foment del Treball; Futbol Club Barcelona; Institut Català de Sant Isidre; Orfeó Català; Real Club de Polo de Barcelona; Real Club de Tenis Barcelona; Reial Automòbil Club de Catalunya i Reial Club Deportiu Espanyol. S'hi esperava la infanta Cristina però la va reclamar la Casa Reial, on hi havia en aquell moment anunci de natalicis, i en representació seva hi va assistir el seu marit, Iñaki Urdangarín, president del Comitè Olímpic Espanyol.

El periodista Màrius Carol va prendre la paraula en nom dels presents per dir: «Si Manuel Ibáñez Escofet va afirmar que els grans pilars de Catalunya són Montserrat, el Barça, «la Caixa», La Vanguardia i l'Orfeó Català, a Fèlix Millet només li falta ser abat montserratí per formar part de tots.»

Després de rebre una placa, va prendre la paraula l'homenatjat. Va dir que els mereixedors de l'agraïment eren els comensals que tenia al davant per haver sufragat les obres en qüestió i la restauració de l'orgue. Tenint en compte que, com ara s'ha sabut, molts donatius ja havien anat a parar a la seva particular butxaca, no es pot dir que les paraules de Millet no vibressin amb sinceritat. Altres discursos i un concert van fer durar l'acte fins a les cinc de la tarda, cosa inaudita a Barcelona, on tothom en aquests casos té pressa per reingressar a la feina i no hi ha dinar que s'allargui més enllà de les quatre. Millet, «un senyor de Barcelona», com se'l va qualificar, bé mereixia ser una excepció.

També van inflar el cost de l'orgue

el punt

L'estafa de Millet es fa més gran cada dia. Ahir va transcendir que també es va inflar el cost de la restauració de l'orgue monumental del Palau de la Música, que va ser finançat parcialment amb els donatius d'una campanya popular. Millet hauria incrementat sense justificació el cost de l'operació en 126.000 euros, segons es desprèn de les declaracions de l'orguener Gerard Grenzing, encarregat dels treballs. Grenzing, d'origen alemany i instal·lat al Papiol (Baix Llobregat), va dir ahir a Catalunya Ràdio que quan va treballar en la reforma de l'orgue del Palau va facturar els seus treballs per 758.000 euros, mentre que l'equip de Fèlix Millet va situar la despesa en 884.000.

Un altre episodi fosc el va fer públic ahir El Periódico. Segons aquest diari, les càmeres de seguretat instal·lades a l'exterior del Palau van gravar el mes de juliol passat, després del registre dels Mossos, que almenys un treballador de l'entitat treia de l'edifici diverses bosses amb documentació. Aquesta s'hauria portat fins a un pis de Jordi Montull. Quan els nous gestors de l'entitat van tenir coneixement de la gravació, la fiscalia va sol·licitar al jutge que emetés una ordre d'escorcoll del pis de l'exdirector administratiu de la fundació, però no va ser fins al passat 18 de setembre que la policia va entrar a l'apartament. Allà, no obstant això, no van trobar els papers que es buscaven, segons informa el rotatiu.

A més, uns 200.000 euros en metàl·lic dipositats en una caixa forta de l'entitat i que no van ser intervinguts fa dos mesos han desaparegut. Fonts de la investigació s'estranyen que encara figurin en la nòmina de treballadors del Palau familiars i persones molt pròximes a l'expresident de la fundació, Fèlix Millet, i Jordi Montull.

Per la seva banda, el president d'ERC, Joan Puigcercós, va convidar CiU a demanar al Parlament que es creï una comissió d'investigació pel cas. Puigcercós creu que CiU, «per transparència i responsabilitat», hauria de demanar la creació d'aquesta comissió i va anunciar que, si els nacionalistes ho fan, ERC els donarà el seu suport.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona