Administracions

Administració

Primera autorització de canvi de comarca i vegueria

La voluntat de marxar

Llum verd a la petició dels municipis de Torà i Biosca de deixar la Segarra i ingressar a la Catalunya central

Addueixen lligams geogràfics i sentimentals amb el Solsonès

Els veïns hauran de votar i la meitat del cens estar-hi a favor

La Segarra tem ser “esquarterada”, però el govern no té constància d'altres casos

Torà és el tercer
municipide la Segarra
en nombre d'habitants, i seria
el segon del Solsonès

La història, el paisatge, l'economia, però –asseguren– sobretot el sentiment de voler pertànyer al Solsonès empeny els ajuntaments de Torà i Biosca a voler marxar de la Segarra. El 2010 i seguint la normativa, així van aprovar-ho els respectius plens municipals i del Consell Comarcal del Solsonès, però el procés semblava congelat. Ara, la comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, òrgan de consulta i estudi adscrit a la conselleria de Governació, ha emès per unanimitat l'informe favorable al canvi. Una decisió que ha encès els ànims a la Segarra.

Situats al nord de la Segarra, Torà i Biosca sumen 1.500 dels 23.000 habitants d'una comarca de pobles petits i molts nuclis dispersos. Demogràficament, Torà és la tercera població segarrenca. Amb la inclusió al Solsonès, n'esdevindria el segon municipi, després de la capital comarcal. L'alcaldessa de Torà, Mercè Valls, remarca: “Geogràficament, l'entorn ja ens recorda més el Solsonès que no la Segarra.” Des del centre urbà de Biosca, la comunicació per carretera és similar amb Cervera i Solsona, però els nuclis agregats són limítrofs amb el Solsonès. Els 200 veïns de Biosca acostumen a anar a la comarca veïna a fer gestions, com ara al registre de la propietat. També formen part de la regió sanitària de la Catalunya central i del partit judicial de Solsona. L'alcalde, Corneli Caubet, remarca: “Fins i tot l'aigua potable ens arriba de Solsona. Són coses que van sumant. Quan es va plantejar la vegueria de la Catalunya central, i ens col·locaven a l'àrea de Ponent, la gent no s'hi sentia identificada.”

Caubet assegura que els motius del canvi no són prioritàriament econòmics. “Ara mateix, no hi ha diners enlloc, però aquí és el doble de costós el manteniment de camins que a la plana segarrenca, i el Consell Comarcal del Solsonès ha aprovat ajuts extraordinaris per a municipis de muntanya com el nostre.”

Biosca i Torà reben ara serveis des del Consell Comarcal de la Segarra, que no veu bé la separació. “Lògicament, en democràcia hem d'acceptar la decisió dels municipis, però hi estan lligats per raons històriques. La Segarra històrica arriba fins als Prats de Rei (Anoia) i tots els municipis limítrofs podrien argumentar el mateix”, afirma el president, Adrià Marquilles. La delimitació actual de la Segarra es va fixar en la llei del 4 d'abril del 1987 i recull els límits establerts el 1936. La comarca ja va perdre Vallfogona de Riucorb, que va ingressar a la Conca de Barberà el 1990. Marquilles adverteix que pot ser l'inici d'un “esquarterament” de la Segarra. Considera que Sanaüja i Sant Guim de Freixenet podrien plantejar-se passar al Solsonès i la Noguera. El director general d'administració local, Jordi Souto, afirma: “No en tenim cap constància, ni tan sols informalment. Aquests processos són costosos i llargs. Se sustenten en la persistència de la voluntat.” L'expedient de Torà i Biosca “s'ha aprovat perquè compleix tots els procediments legals. A més, els criteris econòmics, geogràfics, històrics i culturals ho avalen”.

Durant tot el procés, el Consell Comarcal de la Segarra no ha tramès oficialment al govern cap mena de consideració. Marquilles reconeix que hi va haver “passivitat”, “però jo era a l'oposició...; no entrarem en una lluita fratricida amb Torà i Biosca, però ha prevaldre el seny i la democràcia”, diu. Es queixen que no han rebut cap notificació oficial del govern. “Per normativa no és necessari, però, tal com han demanat, la vicepresidenta Joana Ortega els rebrà per tractar la qüestió”, explica Souto. De tota manera, el Consell de la Segarra no té capacitat legal per paralitzar administrativament el procés. Sols pot intentar convèncer els veïns de Torà i Biosca perquè votin que es volen quedar. Així, està elaborant un informe que reclama poder presentar als veïns sobre els serveis de l'ens. Per la seva banda, l'alcalde de Biosca assegura: “No em queixo dels serveis ni de la gent de la Segarra, però això no esborra la voluntat de veïns de pertànyer al Solsonès. Podem parlar del que vulguin, però com a alcalde no puc tirar enrere.”

Les consultes
A finals de mes, la Generalitat aprovarà demanar a l'Estat l'autorització per fer les dues votacions. L'alcaldessa de Torà afirma: “Ens fem ressò d'un sentiment de pertinença dels ciutadans, als quals volem donar-los l'oportunitat de manifestar-se.” “A Biosca ens coneixem tots i crec que la voluntat és majoritària. Ara bé, han passat quatre anys des de l'inici del procés. Que ho digui el poble”, diu Caubet. Per aconseguir el canvi, hi ha de votar a favor la meitat del cens. El Parlament haurà d'aprovar el canvi de vegueria.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona