Administracions
ESTEVE PERPINYÀ
ALCALDE DE PARDINES (ERC)
“El crèdit s'ha socialitzat”
L'alcalde de Pardines diu que han d'assumir els interessos que genera el retard en el cobrament de les subvencions
Esteve Perpinyà explica que han construït pisos socials per retenir els joves al poble
Va ser regidor de l'equip de govern de Pardines per primera vegada a la legislatura iniciada el 1995. Fa 10 anys que ocupa l'alcaldia, sempre per ERC, partit del qual és militant des de fa 25 anys. A les eleccions passades, ERC va fer llista única a Pardines. Ha estat el president comarcal d'aquest partit entre els anys 2004 i 2008.
L'alcalde de Pardines explica les estratègies que han aplicat per fixar la població jove al poble. També lamenta la pèrdua d'un projecte tan important pel futur de Pardines com el Centre d'Interpretació de Serra Cavallera.
Pardines és un poble petit de la vall de Ribes. Els costa retenir la gent jove?
Sí, i per això, estem enllestint un projecte pioner. No hi ha cap municipi al país de les nostres dimensions que hagi promogut i construït habitatges socials i, gràcies a això, l'administració ens ha tractat amb el màxim afecte. És molt complex fer de promotor i ajustar-te a la normativa actual per aquest tipus d'habitatges.
Ja els han enllestit?
Sí, són quatre pisos i estan destinats al lloguer per a persones joves. Hi poden estar cinc anys i, si no hi ha demanda, més temps. Ja estan adjudicats i ocupats.
En què més treballen?
En la construcció d'un nou magatzem municipal. Ha anat creixent el nombre d'eines i estris que necessitem i cal un local. Ens ha costat 375.000 euros i tenim ajuts del pla únic d'obres i serveis.
Quins altres projectes tenen subvencionats, per aquest pla?
El de la millora del camí de Vilaró, que dóna accés als veïnats de can Barretort i de Can Vilaró. La inversió, en aquest cas, és de 66.000 euros. Aquest dos projectes són del PUOIS anterior.
I quins inclou, l'actual?
El de la millora de la zona esportiva, bàsicament els serveis i els accessos. És una fase de 92.000 euros i és el que s'executarà de manera més immediata.
Com els afecten, les dificultats de finançament, al món local?
Les hem notat especialment a partir de l'any 2010. Hem hagut de renunciar a un projecte molt important per a l'economia local, el Centre d'Interpretació de Serra Cavallera, que estava inclòs al programa de la Generalitat Viure al poble.
Vostès van començar a patir el 2010?
Sí. Podem parlar d'una vertadera asfíxia financera, com molts altres ajuntaments. Els constructors, lògicament, no volen treballar si no hi ha diners, i quan n'arriben t'acaben les obres. Estem davant d'una socialització del crèdit.
Què vol dir?
Que fa més d'un any que estem pendents de cobrar subvencions i ens toca finançar ajuts no rebuts i carregar amb els interessos de partides que encara hem de cobrar. A part, hem d'atendre el dia a dia. Per això, anem amb molt de compte.
Vostès van ser un dels primers municipis del país que van treballar per la independència.
Vam ser dels primers de declarar-nos partidaris de la independència, a formalitzar l'entrada a l'Associació de Municipis per la Independència; a declarar-nos moralment exclosos d'Espanya i, quan es va celebrar la consulta sobre la independència, va ser un dels pocs on només hi va haver vots afirmatius.
I la insubmissió fiscal?
Cal valorar-ho. Ara i primerament, però, l'horitzó social i polític és celebrar un referèndum i guanyar-lo.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
