«Potser és l'hora d'un relleu»

Després de 30 anys a l'alcaldia, Sabanza no té decidit si es presentarà a la reelecció a Móra la Nova

Quan Joan Manuel Sabanza (a CiU des del 1992) va arribar a l'alcaldia de Móra la Nova, poc després de fer els 24 anys, va ser gairebé per una carambola del destí. De fet, fins a última hora no van designar-lo com a cap de cartell, en espera de trobar una persona amb més experiència. Sabanza ja era el responsable polític d'ERC a Móra la Nova, però es veia «massa jove» per ser alcalde. Finalment, va ser el candidat. «Era una època apassionant, en què els joves teníem molta il·lusió per canviar la societat i impulsar la recuperació nacional del país des dels ajuntaments», recorda Sabanza.

ERC va obtenir un bon resultat a les eleccions del 1979, tres regidors, que sumats als tres del PSUC van servir per apartar la UCD (5 regidors) de l'alcaldia. «Va ser un pacte de progrés, ja que la UCD era la continuïtat de la cara amable del franquisme, i a tot arreu es feien aquests tipus de pactes per consolidar el canvi de règim i la democràcia», remarca Sabanza. Tot i així, confessa que ho van tenir molt difícil per fer una transició «modèlica», ja que Móra la Nova va tenir un alcalde que ho havia fet «molt bé» durant els últims anys del franquisme. «Al poble no estava tot per fer, sinó que Móra la Nova ja tenia molts serveis i equipaments, i l'alcalde anterior tenia molta acceptació i reconeixement social», explica ara Sabanza. Amb un primer pressupost de set milions de pessetes (ara Móra la Nova té un pressupost de 3,6 milions d'euros), alguna de les primeres accions van ser fer un pou per deixar de dependre de la captació d'aigua de l'Ebre; l'adquisició d'una ambulància, i el canvi de la nomenclatura dels carrers amb noms franquistes.

Amb tot, Sabanza considera que el nou govern democràtic va saber fer-ho bé, i prova d'això és que en les eleccions de 1983 va aconseguir la seua primera majoria absoluta. Una majoria absoluta que ha mantingut fins a les eleccions del 2007, els seus quarts comicis com a candidat de CiU. De fet, el 1989, Sabanza i tots els regidors d'ERC, i també tots els militants del poble, van deixar el partit. A les municipals del 1991 hi van concórrer amb les sigles de la nova formació: Esquerra Catalana, tot millorant els resultats electorals. L'any següent ja van fer el pas a CiU, amb la qual Sabanza va tornar a guanyar per majoria absoluta en els comicis següents, els anys 1995, 1999, 2003 i 2007. Quan som a la meitat del mandat actual, Sabanza admet que encara no té decidit si continuarà aspirant a la reelecció. «Depèn de mi, però també de la gent que tinc al costat, ja que aquest no és un projecte personal, sinó d'equip i de poble», afirma. «Possiblement pugui haver-hi una alternativa, i no és per falta d'il·lusió; però 32 anys a l'alcaldia ja seran molts, i potser ha arribat el moment de buscar un relleu», conclou. Sabanza es considera un «privilegiat», ja que ha viscut en primera persona la modernització del poble, que «ha esdevingut un referent en serveis, equipaments, gestió municipal i convivència».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.