Tarragona és la demarcació catalana on els ajuntaments tenen un deute més gran

Les poblacions amb el deute per càpita més elevat són Roda, Capafonts i Perafort, amb més de 2.200 euros per habitant

El Ministeri d'Economia i Hisenda ha donat a conèixer aquesta setmana el deute públic dels ens locals, totes les obligacions econòmiques que tenien pendent d'amortitzar a les entitats financeres tant a curt com a llarg termini a finals del 2008. Així, les dades no inclouen el deute comercial de les entitats locals sinó només el deute contret a través de crèdits financers, valors de renda fixa i préstecs o crèdits transferits a tercers. Amb 651,35 milions d'euros de deute, els ajuntaments de la demarcació de Tarragona, que tenia 788.895 habitants en finalitzar l'any passat, superen la resta de consistoris de les altres demarcacions de Catalunya. Així, Tarragona se situa, amb 825 euros de deute per habitant, per sobre de Girona, que en té 680, Lleida (590 euros per habitant) i Barcelona (486 euros per habitant).

Sense deutes.

No obstant això, hi ha quinze ajuntaments que van tancar l'any 2008 sense quantitats pendents d'amortitzar. És el cas de poblacions com ara Constantí i la Fatarella, que superen els 6.000 i el miler d'habitants respectivament. Però també figuren en aquesta llista pobles de menys població: Bot, Bonastre, Conesa, la Febró, Forès, els Garidells, el Lloar, Llorac, Pradell de la Teixeta, Renau, Rocafort de Queralt, Savallà de Comptat i Senan.

Els més endeutats.

A l'extrem oposat d'aquesta quinzena de municipis s'hi troben els que tenen un endeutament més alt. Si es calcula en funció de la població, Roda de Berà encapçala aquestes poblacions: té 14.279 milions d'euros de deute, que, distribuïts entre els seus 6.002 habitants, suposa 2.379 euros per càpita. A continuació, Capafonts, té en nombres absoluts una quantitat més minsa de deute (26 milions d'euros) però que per habitant ascendeix a 2.363 euros. A Perafort, el deute per càpita és de 2.218 euros, ja que el consistori està endeutat per 2.438 milions d'euros, mentre que a la Selva del Camp el deute ascendeix a 1.830 euros per persona (9.586 milions d'euros en total).

Els caps de comarca.

El Vendrell és la capital de comarca amb un endeutament més alt si es compara amb la resta de caps comarcals, ja que té un deute per habitant de 1.516 euros. El segueixen Móra d'Ebre (1.201 euros per cap) i Tortosa (1.149 euros). Reus té un endeutament total de 111, 91 milions d'euros (1.038 per habitant), mentre que Tarragona la supera en endeutament si es mira en nombres absoluts (132,37 milions d'euros), però en canvi està per sota si es calcula el deute per càpita (962 euros). Continuant amb les capitals comarcals, Gandesa, Amposta i Valls són les menys endeutades.

Altres municipis grans amb un volum important de deute per càpita són Calafell, que té 37,4 milions d'euros d'endeutament (1.630 euros per habitant), i Cambrils, que amb 43,24 milions d'euros de deute acumula un deute de 1.397 euros per persona.

Què deuen les diputacions.

El Ministeri d'Economia i Hisenda també va fer públic el deute contret amb entitats financeres per part de les diputacions, en el cas de Catalunya, i consells i cabildos en el cas d'altres comunitats autònomes. La Diputació de Tarragona va tancar el 2008 amb un deute de 77,97 milions d'euros, la qual cosa són 98 euros per habitant de la demarcació. És la segona demarcació per la cua, ja que només Barcelona té un endeutament encara inferior, de 28 euros per habitant, tot i que el volum total és força superior (155,9 milions d'euros). La diputació de Lleida és, proporcionalment, la més endeutada de les quatre, amb 161 euros per habitant (més de 69 milions d'euros en total). La diputació de Girona té un deute de 104 milions, 143 euros per habitant.

A escala estatal, el deute viu de les entitats locals ascendia a 32.030 milions d'euros en tancar el 2008.

L'endeutament com a font d'ingressos

L'endeutament o operacions financeres és només una de les fonts d'ingressos per als municipis, ja que, de fet, la primera via d'entrada de diners als consistoris són els impostos. Un estudi sobre la incidència del nou model de finançament autonòmic en les hisendes locals de Catalunya publicat el 2006 situava en el 5,9% els ingressos financers en el pressupost dels municipis. L'endeutament, les seves condicions i el tipus d'operacions de crèdit que poden fer els ens locals estan regulades per la llei reguladora de les hisendes locals. Aquesta llei, que és estatal, estableix que els consistoris han de sol·licitar permís a la Generalitat si l'operació que volen realitzar supera el 110% dels recursos ordinaris del pressupost liquidat l'any anterior. A més dels tributs i les operacions financeres, la segona font d'ingressos per als ens locals són les transferències, tant les procedents de l'Estat com de la Generalitat a través dels fons de cooperació local (que té en compte sobretot la quantitat de població) i de transferències específiques per subvencionar activitats i serveis locals específics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona