Gironins adoptats fora de la demarcació

Molts fills adoptius de municipis gironins ni tan sols han nascut a la demarcació. Però de la mateixa manera, hi ha gironins que han aconseguit la distinció de fills adoptius fora de les nostres comarques. Així, trobem, entre d'altres, Enric Torra Pórtulas –pianista i compositor, de Fornells de la Selva–, fill adoptiu de Mataró, el 2001; Joaquim Bancells Pons –barber i jutge de pau, del Port de la Selva–, fill adoptiu d'Alella; Camil Geis –capellà, periodista, compositor, organista i mestre de capella, de Girona–, fill adoptiu de Sabadell; Josep Beulas –artista, de Santa Coloma de Farners–, fill adoptiu d'Osca, on té dedicat el Museu d'Art Contemporani; Joan Felip Vilà –pintor, de Figueres–, fill adoptiu de Ceret; Josep Coll Bardelet –pintor, de Campdevànol–, fill adoptiu de Valldemossa, el 1987; Juli Roso Avellí –de Palamós–, fill adoptiu de Cadis el 1989, per una actuació heroica durant el servei militar –el 1947–, i Antoni Perpinyà –escolapi i escriptor, de Banyoles–, fill adoptiu de Cuba.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Museu d’Història estrena itinerari basat en els escrits de Josep Turon

girona

Reclamen que no treguin el barracó de l’escola perquè és l’únic refugi climàtic

CORNELLÀ DE TERRI

El Bisbat d’Urgell denuncia la suplantació del bisbe Joan-Enric Vives a un vídeo difós a les xarxes

La Seu d’Urgell

Investiguen una empresa nàutica per acumular residus de forma irregular

roses
societat

Impulsen un projecte per reforçar l’atenció a salut mental a zones rurals del Senegal

Barcelona
gastronomia

El ‘hat trick’ d’Albert Adrià

Barcelona
societat

El voluntariat enganxa: “un cop comences, ja no pots deixar-ho”

Una empenta a la pesca

BARCELONA
Ferran Martínez
Patró major de la Confraria de Pescadors de Blanes

“Tenim molta pressió i no se’ns reconeix la feina que fem”

blanes