municipal
patrimoni
L'essència de la forma
reformA · La Pobla de Lillet recupera un dels elements més significatius de l'edifici: l'escala orígenS · L'Ajuntament vol recuperar la fesomia inicial del xalet i aprofitar-lo per donar vida a la muntanya futuR · La idea de l'alcalde, Vicenç Linares, és utilitzar una de les plantes de la casa per inaugurar un centre d'interpretació de la serra del Catllaràs
Les obres al xalet del Catllaràsestan pensades per convertir-lo en un centre d'interpretació
El xalet del Catllaràs, construït l'any 1902, és un dels tresors que Antoni Gaudí va deixar al Berguedà. Probablement, però, és un dels més desconeguts, ja sigui per la seva situació geogràfica –enmig de la serra del Catllaràs i en una zona de difícil accés– o pel deteriorament que ha anat patint al llarg dels últims temps. Malgrat tot, l'Ajuntament de la Pobla de Lillet està disposat a canviar la història del xalet.
D'entrada, ha recuperat un dels elements més singulars de l'edifici. Es tracta de l'escala helicoïdal que sobresurt en una de les insòlites façanes laterals que té el xalet. L'escala actual es basa en el disseny de la que estava incrustada de la mateixa manera a l'edifici de Gaudí quan aquest va ser construït. Se n'ha mantingut el disseny, però se n'ha millorat l'estructura amb la voluntat de “tornar a concebre l'edifici tal com era en els seus inicis”, segons l'alcalde de la Pobla, Vicenç Linares.
Tot i això, amb la recuperació de l'escala no n'hi ha prou. Actualment l'edifici està tancat després que a principis del segle XXI s'hi deixessin de fer colònies per a infants i adolescents. Malauradament, des de llavors, el xalet ha quedat força abandonat i el que està intentant el consistori és “condicionar-lo perquè torni a tenir vida i perquè torni a donar vida a l'entorn on es troba situat”, ha dit Linares. Per això, les obres no acabaran amb la construcció de l'escala helicoïdal, sinó que continuaran amb la millora de la coberta –on es vol tornar a incrustar l'empedrat que originalment lluïa, en lloc de la pissarra que hi ha ara– i una neteja i adequació de l'interior del xalet.
El cas és que, tot i el deteriorament, a primer cop d'ull, el més sorprenent del xalet del Catllaràs segueix sent la seva forma. La coberta, reforçada amb una capa de pissarra des de fa dècades, fa la funció de teulada i de façana o paret, i converteix l'edifici en una construcció insòlita que encaixa perfectament amb la forma d'un vaixell tombat. Aquesta aparença, però, no seria possible sense l'estrambòtica escala amb forma de cargol que des de fa ben poc torna a lluir enganxada en una de les parets del xalet i que, tal com passava en el moment de la seva construcció, és la via d'accés a les tres plantes del xalet.
El futur depèn d'un pla d'usos
Actualment, el xalet del Catllaràs està tancat al públic de manera permanent. Tot i això, la idea de Vicenç Linares és habilitar les tres plantes que antigament el formaven i destinar-les a usos diversos. Per a la primera planta, Linares pensa en “una sala multifuncional”, on es podran fer reunions, conferències, xerrades, etc. Pel que fa a la segona planta, l'alcalde de la Pobla té la intenció d'impulsar el centre d'interpretació del Catllaràs, amb la voluntat de convertir el xalet en “un punt d'unió entre tots els municipis que des de sempre viuen enllaçats per aquesta muntanya”, ha dit. I finalment, la tercera planta podria acabar sent “una oficina per a qualsevol entitat relacionada amb l'agricultura o el Catllaràs”, segons el mateix alcalde de la Pobla.
Ara bé, totes aquestes possibilitats es preveuen a llarg termini, ja que la finalització definitiva de les obres al xalet no té data clara. “Voldria tenir-ho enllestit l'any 2019, tot i que sóc conscient que en tres anys poden passar moltes coses”, ha afirmat Linares. Per a l'alcalde de la Pobla, la prioritat sempre seran “les obres ordinàries, com per exemple la millora dels carrers o la renovació dels equipaments que la gent del poble utilitza cada dia”. Pel que fa a la reforma del xalet del Catllaràs, Linares ha conclòs que “és una feina que és necessària però s'ha d'anar fent a poc a poc i al ritme que bonament es pugui”.
