Societat
Jordi Geli
Cultivador d'avets
No es pot viure dels arbres
La Fira de l'Avet ha servit per recuperar un poble com Espinelves
El preu de l'arbre el determina el temps que passa al terreny
En Jordi Geli viu a can Torrent, una de les cases principals d'Espinelves. És el marit de Rosa Malet i quan eren joves van ser dos dels impulsors del Jovent Club, l'entitat que va crear i consolidar la Fira de l'Avet, que ha situat aquest poble d'Osona, que pertany a la demarcació de Girona, en el mapa d'oci i turístic del Principat.
Com va néixer la fira?
Al principi els joves del poble vam buscar una font d'ingressos per poder fer activitats culturals. Les famílies tenien arbres plantats per vendre i vam demanar si ens podien ajudar. En van ajuntar un centenar. Va venir gent de Sant Hilari, Arbúcies, Sant Joan, Viladrau, o sigui dels pobles del voltant, i es van acabar. A més d'arbres oferíem artesania i publicacions en català; en Nic, que tenia una llibreria a Arbúcies, ens va ajudar. Allò ens va animar.
Fins avui?
Quan vam fer la quarta edició es va publicar un gran reportatge fotogràfic a La Vanguardia i va ser l'inici del boom. Pel que sembla a la gent li va agradar i com pot veure ara no baixem dels 70.000 visitants.
L'èxit és constatable?
No s'ho pensi. La fira ha servit per recuperar un poble com aquest, que és molt petit, però cap dels expositors viu només dels arbres.
Per què?
Tant pel volum de vendes com pel temps de dedicació. A la fira només poden vendre les famílies d'Espinelves i en els darrers anys tant ha baixat el nombre de parades –abans n'hi havia tretze i ara nou– com s'ha mantingut el nombre d'arbres posats a la venda; de mitjana, en podem comptar entre 300 i 350 per casa.
A quin preu?
El preu el determina el temps que passa al terreny, van des dels 12 fins als 60 euros.
Segons les categories?
Els meus arbres els tinc plantats a les feixes de can Torrent, i puc dir que aquest és un producte que no porta gaire feina de manteniment. De tant en tant hem de treure les males herbes i quan arriba el setembre s'han de marcar, per mides i per colors.
Què els ajuda a acabar
l'any?
l'any?
La qüestió de l'arbre d'Espinelves és molt familiar, no hi ha ningú del poble que es dediqui exclusivament a cultivar-los, ja li ho he dit, la gent no en viu, d'això.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
