Els municipis volen suport estatal contra el ‘top manta'
Els ens locals recorden que l'executiu espanyol és qui té la capacitat de regular aspectes com els fluxos migratoris
A Sitges apliquen mesures dissuasives amb els manters, com regar el carrer
Amb un fenomen com la venda ambulant furtiva al carrer, les administracions locals només poden fer actuacions pal·liatives per minimitzar-ne l'impacte –com ara decomissaments de gènere o imposició de sancions– que en cap cas, però, resoldran el problema. En aquesta línia, representants polítics de diversos ajuntaments on aquest fenomen és especialment visible, consultats per l'Agència Catalana de Notícies (ACN), apunten que cal que l'Estat també s'impliqui a fons en la qüestió del top manta, ja que és qui té competències directes en matèria d'immigració. “És qui té la responsabilitat de gestionar i donar resposta als fluxos migratoris”, comenten des del consistori barceloní.
L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, no només comparteix la tesi, sinó que va més enllà quan reflexiona que “és un problema europeu; si continuen venint allaus de persones, com a Grècia i Itàlia, això no ho podrà resoldre un municipi”. En aquesta línia, el seu homòleg a Sitges, Miquel Forns, planteja crear, passada la temporada d'estiu però no més tard, una aliança de poblacions afectades per “fer pinya davant l'Estat”. L'objectiu hauria de ser “exigir noves mesures legislatives en immigració i estrangeria” que donin cobertura “a aquestes persones en situació de risc d'exclusió social”.
En espera de possibles solucions de caràcter global o estructural, els municipis s'ho han de fer com poden per contenir la situació. En el cas del Vendrell, per exemple, on asseguren que s'ha reduït un 90% la presència de manters –el 2011 n'hi havia uns 300–, el regidor de Governació, Rafel Gosálvez, explica que fan campanyes de conscienciació per dissuadir els potencials compradors. Igualment, i com en altres indrets, un dels operatius més habituals és fer controls als accessos del municipi, ja sigui per carretera o a través de la xarxa de transport públic, per dissuadir l'arribada de venedors.
A Sitges recorren a solucions també enginyoses, com ajustar els horaris de neteja dels carrers a certes hores per evitar-ne l'ocupació. I des de l'esfera policial, també es recalca que la feina que es fa des d'aquest àmbit no és exclusivament repressiva. I posen com a exemple el cas de Barcelona. “Gairebé el 70% o el 80% de les intervencions que fa la Guàrdia Urbana ja són de caràcter assistencial, o fins i tot social”, sosté Joan Ávila, del Sindicat Professional de Policies Municipals de Catalunya.
Tres mil manters surten cada dia
M.R“Cada dia tres mil manters surten a vendre de manera
il·legal a Catalunya.” Ho diu Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), molt preocupat per la competència deslleial que provoca aquesta pràctica al país i que, a hores d'ara, ningú sembla que hagi de solucionar. “Calculem que aquests manters venen diàriament per valor d'entre vint i cent euros, cosa que vol dir que generen vendes d'entre 6.000 i 30.000 euros al dia, entre 180.000 i quasi un milió d'euros al mes”, diu, i assegura que són molts diners “que deixen d'ingressar les botigues que paguem impostos”.
Fraile reclama que els ajuntaments, en especial el de Barcelona, que s'ha posicionat de manera més “tolerant” amb la pràctica del top manta, “creïn un cos policial especial per lluitar contra aquesta pràctica”. “Sabem que això també és un problema social, però les autoritats ho han de solucionar i de la manera més ràpida”.
