Primera beatificació a la catedral de Girona, al setembre
El cardenal Angelo Amato presidirà la cerimònia en què tres religioses de Sant Josep seran proclamades beates
Tres germanes màrtirs de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona seran beatificades el 5 de setembre a la catedral de Girona en una cerimònia presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, i per la qual s'espera la vinguda a Girona de pelegrins i autoritats religioses d'almenys els tres continents on actualment té presència la congregació (Àfrica, Europa i l'Amèrica Llatina). A la primera beatificació que es farà a les comarques gironines hi estaran convidats també tots els bisbes de l'Estat espanyol. Tot just ahir va obrir-se el web d'inscripció (www.beatificacionmartiresirsjg.org), però les religioses de Sant Josep esperen omplir la catedral.
Francesc Pardo, bisbe de Girona, va destacar ahir el “fet històric” que per primer cop la demarcació pugui viure una beatificació, i va destacar la importància de donar “bona imatge” als visitants. Els actes començaran el divendres 4 de setembre amb un acte de benvinguda al Palau de Congressos que acabarà amb unes vespres solemnes a Sant Feliu. El dissabte 5 hi haurà la cerimònia de beatificació a les 11 i després un dinar de germanor. I diumenge es tancaran els actes amb una missa d'acció de gràcies a Gandia.
Per què es fa a Girona
La superiora general de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, María Carmen García, va explicar que el consell de la congregació va escollir “per majoria absoluta” que la cerimònia es fes a Girona –el cardenal Amato les va deixar escollir entre València, on es va obrir el procés de beatificació, i Girona– per motius “històrics i afectius”: és “el bressol” de l'institut i encara hi tenen molta presència, i, a més, aquí hi ha “familiars llunyans” de dues de les tres germanes que es beatificaran.
LA DATA
Dues gironines i una valenciana
Les religioses que es beatificaran són les germanes Fidela Oller (Banyoles, 1869), Facunda Margenat (Girona, 1876) i Josefa Monrabal (Gandía, 1901). Totes tres van morir de nit l'agost del 1936, a l'inici de la Guerra Civil, “pel fet de ser religioses”, la qual cosa les converteix en màrtirs. El bisbe Pardo va voler deixar clar ahir que “una beatificació d'uns màrtirs mai va contra ningú ni reivindica res” sinó que “sempre és un missatge de reconciliació i pau”.
García va destacar el compromís amb els malalts de Margenat, que va morir a Barcelona perquè no va voler deixar el malalt que vetllava tot i saber que l'havien denunciat. Oller –que era superiora i va anar a Gandia a fundar la comunitat allà– i Monrabal van morir a València.
