Exhibició de porres a Vilanova
La capital del Garraf organitza la primera trobada de gegants amb porra per celebrar els 300 anys dels seus gegants
La porra és símbol de poder i un dels trets més característics dels gegants grossos de Vilanova i la Geltrú, una de les parelles més altes i pesades de Catalunya. Per això, i per celebrar el 300 aniversari de la parella, la colla gegantera va decidir reunir tots els gegants que van abillats amb aquest element, associat sempre als gegants d'estètica morisca i guerrera. Així, la capital del Garraf va reunir ahir a la tarda nou parelles de gegants amb porra, gairebé totes les que hi ha al país, a excepció de tres, entre elles la de Tarragona, que no va poder acudir perquè es troba a les portes de les festes de Santa Tecla.
De totes les èpoques
Gegants centenaris, de nova construcció i infantils van participar a la primera trobada de gegants amb porra que s'organitza al territori, una mostra curiosa que va posar de relleu les influències morisques de la majoria dels gegants amb porra: els centenaris gegants d'Amer; d'altres construïts després de la Guerra Civil espanyola, com ara els de Valls (que per motius de protocol no surten mai de la seva població), i parelles de gegants més modernes com ara els de Sanaüja (que per primera vegada surten del municipi) i els gegants infantils de Solsona.
La mostra va atreure centenars d'espectadors que van seguir de prop la curiosa cercavila pel centre de la ciutat i la ballada final de totes les parelles davant del mercat central. Marc Pinyol, relacions públiques de la colla gegantera de Vilanova, ha valorat positivament els actes de celebració dels 300 anys dels gegants grossos, que es tancaran el mes de novembre després de fer una romeria a Montserrat amb els gegants, i un concurs fotogràfic de tots els actes de l'aniversari. I és que la celebració es va iniciar el novembre passat, però aquest estiu ha concentrat alguns dels actes més emblemàtics, especialment, l'exposició de gegants centenaris a la biblioteca Víctor Balaguer, que va acollir més de 15.000 visitants.
L'arxiu de la parròquia de Sant Antoni Abat conté les primeres referències i documents que testimonien, des l'any 1709, la presència dels gegants grossos a la ciutat. Des d'aleshores han esdevingut un element simbòlic i d'identitat de la ciutat, tot i compartir protagonisme amb les altres dues parelles de gegants de la ciutat: l'Hereu i la Pubilla i els gegants de la Geltrú, els senyors feudals Ulderich i Guisla.
Els gegants grossos de Vilanova i la Geltrú, restaurats per últim cop l'any 1998, han aprofitat el seu aniversari per fer revisar també la seva bibliografia. De fet, la colla gegantera ha promogut la publicació dels llibres Quants anys feu, gegants? i La història dels gegants de Vilanova i la Geltrú, així com també la reedició del Llibre dels gegants del 1964.
