Literatura i paisatge

Josep Pla va entrar a la vall de Sant Aniol amb un 4x4, per la muntanya, resseguint o travessant els boscos d'alzines i roures, aclaparat per les sotragades incòmodes que els accidents del camí carreter infligia als viatgers. Els amics que l'acompanyaven eren bons coneixedors del territori. Pla sempre va saber buscar-se bons informadors per documentar la seva tasca. En aquell cas, a més d'un important propietari de la zona, el metge Miquel Verdaguer –que va gestionar la seva estada a can Tura–, li feien costat Miquel Oliva Prat, director del museu de Girona, un jove mossèn, Jaume Reixach –rector del Collell–, i un xofer expert. Era l'any 1971.

Per recordar aquella visita ens varem aplegar unes dotzenes de lectors al prat de la rectoria –ara casa de colònies–, després que unes quantes alumnes del poble ens llegissin, en una mena de viacrucis literari, pels rodals de l'església, alguns dels fragments que l'escriptor de Palafrugell va dedicar a Sant Aniol de Finestres després de la seva estada a can Tura.

Quan van arribar al poble, eren les tres de la tarda. Els esperava el dinar que l'Oliva Prat havia encomanat a cal Sastre: cigrons, costelles a la brasa, amanida i postres. La Salvadora, que era una noieta espigada i rossa, recorda encara que van parar taula per a nou persones. De manera –dedueixo– que als expedicionaris s'hi van afegir quatre boques més, que els devien esperar. De postres, els van oferir uns pastissos de pa de pessic, com els taps de Cadaqués, anomenats sant pares, amb ratafia. Sembla que en Pla va sucar el seu sampare (ho podem escriure així) a la copa de ratafia. Va haver de demanar més licor, “perquè el sampare se l'havia begut tot”. La Salvadora, la Sally, com li diuen, era a l'acte, amb en Jaume Reixach; una bona amiga de Pla, la Maria Mercedes, que viu a ca l'Arep de Sant Esteve; en Lluís Falgàs, que feia de moderador, i jo mateix, amb l'únic mèrit que la meva mare va ser mestra del poble molts anys.

S'hi va parlar de tot: de Pla, dels seus llibres, de la seva ideologia, de la seva vida. Vam recordar tots algun moment que havíem compartit amb l'escriptor. Com ha canviat el poble des que l'escriptor hi ha ser, com s'ha acomplert el seu pronòstic que aviat les cases que estaven deixant els pobres les habitarien els rics. Penso que Pla serà més llegit a Sant Aniol i la rodalia després de l'acte. Seria bo. I el mèrit era tot del grup Salvem Sant Aniol, una gent que havia preparat amb èxit el que devia ser el primer acte literari a la petita vall. Un grup que havia nascut per oposar-se a la construcció d'una pedrera, per defensar un paisatge que s'ha mantingut autèntic, real, pagès, d'una bellesa natural indiscutible. El país en estat pur.