De la rectoria de Sant Martí Sacalm no els treu ni Déu
El Bisbat de Vic en vol fer fora els llogaters, que no en marxaran «ni a trets»
«Els seus gossos entren a l'església i s'hi caguen.» Aquest és un dels arguments eclesiàstics pels quals el Bisbat de Vic vol fer fora els actuals llogaters de la rectoria de Sant Martí Sacalm, a Susqueda. El mes passat s'acabava el termini que el Bisbat de Vic havia donat als llogaters perquè abandonessin la rectoria, però no sembla que aquests tinguin la intenció d'acatar la voluntat de l'Església. «Ens van enviar una carta en què ens demanaven que els tornéssim les claus, però com volen que els les tornem si quan vam arribar aquí no hi havia ni porta», denuncia un dels inquilins, Sebastián Manchado.
La història del conflicte, que desembocarà en un judici, es remunta al 1985. El Bisbat de Vic va llogar la rectoria, que estava en molt mal estat, a canvi que els llogaters anessin arreglant el recinte, que té 1.500 metres quadrats. Fa uns anys, s'afirma des del Bisbat, hi va haver alguns incidents perquè els llogaters hi van acollir toxicòmans perquè es desintoxiquessin i gent amb problemes, tot i que ara ja no és així. Manchado, que comparteix el lloguer amb quatre persones més que conformen una cooperativa, manifesta que ara només hi ha «amics i qualsevol persona que estigui sense recursos i els demani acolliment». Manchado assegura que no els trauran de la rectoria «ni a trets», i sosté que amb les obres que han fet a la rectoria durant aquests anys han pagat de sobres el lloguer d'aquests 24 anys i més i tot. Manchado creu que volen fer-los fora per interessos, i sospita que el rector del Far, Josep Isern, «s'hi vol construir un altre restaurant, o algun altre negoci, com els que ja té a la zona del Far». Manchado reivindica que ells tenen cura de l'església i el cementiri.
«Allò és un desmanec»
Fonts del Bisbat de Vic que volen mantenir l'anonimat assenyalen que «hi ha moltes queixes contra els llogaters de la rectoria». «Allò és un desmanec, sobretot externament, i és una vergonya tenir gent d'aquest estil allà», afirmen, alhora que denuncien que «la sagristia està plena de porqueria i que els seus gossos entren a l'església i s'hi caguen».
L'Ajuntament reconeix només que les úniques queixes que ha tingut darrerament són «per les cagarades de gos dins de l'església» i que els llogaters «hi tenien els gossos lligats a dins». Tant des del bisbat com des de l'Ajuntament, però, contesten respecte dels arguments de les reformes de millora fetes pels llogaters que «mai» no han vist cap permís d'obra ni s'han notificat aquestes actuacions.
Aquest conflicte no és aliè a les pugnes existents entre dos grups a Susqueda, i els llogaters no amaguen la seva antipatia vers el bàndol de l'equip de govern i el capellà del Far.
Pau de Xena i guerra de l'aigua
Quim Xena, cantautor, veí de Sant Martí Sacalm i excandidat a l'alcaldia per Entesa per Susqueda, vol remarcar que el poble «ha de mirar endavant envers un futur de concòrdia» i que són «majoria» els qui estan «amoïnats» davant l'actitud d'uns pocs que «trinxen el bon nom, l'honorabilitat i la bonhomia» del poble. Xena fa referència amb aquestes paraules als enfrontaments, les denúncies i les suposades agressions, entre dos grups del poble. Tot i això, Xena s'afegeix a les crítiques de gran part del poble contra l'equip de govern sobre els rebuts de l'aigua. Si l'exalcalde Jesús Jordà (CiU) va titllar de «gàngsters» els membres del govern «escalfat» per un rebut de 3.600 euros i després se'n va penedir, Xena qualifica de «desorbitat» el preu d'una aigua que fins ara a Susqueda no es pagava. No és l'únic, i molts altres veïns s'han queixat. L'oposició, liderada pel regidor de CiU, Oriol Ortín, i el president de l'associació de veïns, Alberto Marcos, han denunciat el tema, ja que hi veuen moltes irregularitats, com que no s'ha signat cap pòlissa de subministrament i s'han vulnerat les normes de protecció de dades.
