Societat
SOS del cinema de Camprodon
MODERNITZACIÓ El Casal demana ajuda al públic per cobrir la inversió que representa l'adaptació de les projeccions al format digital
Primer el vídeo i després els multisales i Internet han anat matant lentament els cines tradicionals de poble. N'hi ha pocs que hagin resistit. Una d'aquestes excepcions és la sala de cinema del Casal Camprodoní, però ara es troba a les cordes per culpa del traspàs del format tradicional, de cel·luloide, al digital. Els calen uns 40.000 euros que no tenen i la junta directiva no pensa repercutir directament la despesa als 600 socis de l'entitat a través d'una derrama. L'alternativa ha estat la recerca d'ajuda entre les institucions i entitats locals —amb això ja han cobert una part del que necessiten—, obrir una campanya de micromecenatge a Internet —serà a través de la plataforma Verkami— i una sessió extraordinària de cinema aquest dilluns. Les entrades, que normalment costen 6 euros (3,20 euros per als socis) aquest cop s'han posat a la venda per 10 euros i s'ha creat una fila zero per a tothom que hi vulgui col·laborar.
La presidenta de l'entitat, Maria Claret, comentava aquesta setmana que la venda d'entrades anticipades estava anant molt bé i que comptaven omplir les 400 localitats de platea i el centenar de seients de l'amfiteatre. A partir de les quatre de la tarda s'aniran projectant dos títols de gèneres ben diferents,Siete apellidos vascos i De tal padre, tal hijo. L'última sessió serà a mitjanit.
El cine del Casal Camprodoní és l'únic de la vall de Camprodon. Es va quedar sense competència a principis de la dècada de 1960, quan van tancar el de l'hotel Rigat i el Montblanc. Precisament als locals d'aquesta última sala, a la plaça del doctor Robert, s'hi va traslladar el Casal quan, el 1967, es va cremar la seva seu, situada fins aleshores a la plaça de l'Església.
Depenent de la quantitat que recaptin dilluns i de com es desenvolupin les negociacions amb les institucions, es plantejaran altres iniciatives. Si volen rebre la subvenció que la Generalitat reserva a la digitalització dels cinemes, han de presentar el projecte i la seva viabilitat econòmica a principis del mes de desembre. “Crec que ho aconseguirem”, assegura Claret. Si no fos així, el Casal estaria tocat de mort perquè no podria oferir les pel·lícules noves.
