Vallès Oriental

Una inversió de 6 milions reduiria els accidents a la C-35 i la C-59 segons el RACC

Us estudi recomana posar separadors i bandes rugoses en alguns trams

Caldria una inversió de 6,1 milions d'euros per reduir dràsticament la sinistralitat de la C-59 i la C-35, dues de les carreteres del Vallès Oriental que analitza el RACC a l'estudi que ha publicat sobre actuacions prioritàries en la millora de les infraestructures de la xarxa viària catalana.

Als 56 quilòmetres de la C-59 s'hi haurien de destinar 2,48 milions, una inversió que, segons l'estudi, estalviaria potencialment 65 morts i ferits greus en un període de vint anys i uns 21 milions en costos socials i sanitaris associats. Per cada euro invertit, se n'estalvien nou.

Encara és més gran l'estalvi hipotètic que comportaria invertir 3,62 milions als 75 quilòmetres de la C-35. Per cada euro invertit se n'estalvien 14, ja que les 150 víctimes mortals i greus evitades en 20 anys es tradueixen en 51,4 milions d'euros en despeses socials i sanitàries.

“Hi ha poques inversions que surtin tan rendibles”, assegura el director tècnic de la Fundació RACC, Lluís Puerto. Una de les actuacions considerades més importants pels autors de l'estudi són les barreres centrals que separen els dos sentits de circulació d'una carretera. “130 víctimes es podrien evitar només posant una barrera central en 14 quilòmetres de manera discontínua entre Maçanet i Cardedeu, a la C-35”, diu Puerto.

A les dues carreteres, el RACC també proposa posar bandes rugoses als vorals per mantenir en alerta els conductors que es distreuen i es desvien cap a la via contrària o cap al mateix voral de la carretera.

La primera causa d'accidents de turismes a les dues carreteres és el xoc frontal, seguint la tendència general de Catalunya. La segona és el xoc en interseccions. Per aquests motius, és clau la col·locació de mitjanes i la reordenació dels accessos directes a terrenys particulars sense les condicions de visibilitat adequades. Una solució consistiria en el fet de reubicar l'accés de les propietats privades en una carretera més ben senyalitzada, il·luminada i lliure d'obstacles, com les roques i arbres que hi ha a la C-59 entre Caldes i Sant Feliu.

“Aquestes carreteres no són de les que registren més número d'accidents mortals de Catalunya; aquest estudi no actua després que es produeixi l'accident de trànsit, sinó que té un enfocament de prevenció de riscos”, apunta Puerto.

En l'estudi no es contempla la possibilitat d'instal·lar radars per controlar la velocitat. “Reconeixem la funció dissuasiva dels radars en alguns casos, només si es detecta que l'excés de velocitat és la principal causa dels accidents”, aclareix. Pel RACC, la velocitat no és el factor més important en el desencadenament d'un accident, sinó que les possibilitats d'accident a la C-59 i la C-35 són altes pel volum de trànsit i per les condicions de les infraestructures de les carreteres.

L'estudi és el fruit de la col·laboració entre el RACC i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Gael Rodríguez
Alcalde de Portbou per Sumem x Portbou (PSC)

“Podem dir que finalment Portbou té projecte”

Portbou

La regla, el tabú menstrual

Barcelona
educació

Torna la lluita al carrer i a l’aula

Barcelona
La crònica

Mutilats inesquinçables

MEDI AMBIENT

El Maresme farà el projecte per reomplir l’aqüífer de la Tordera

Mataró
SALUT

El programa per a la prevenció i l’abordatge de l’obesitat infantil es posa en marxa a 35 municipis

BARCELONA

La malaltia que callen

Barcelona
SOCIETAT

En Joan, en Musa i les cosidores, un exemple de la diversitat de Salt

salt

L’AMB impulsa un servei metropolità de moto elèctrica compartida

Barcelona