Societat

religió

La mort de rectors obliga el Bisbat a potenciar els laics

El 2013 van morir 10 mossens, dels quals 3 estaven en actiu

En tres anys, han desaparegut 27 capellans

El bisbe, que no vol tancar cap parròquia, opta per potenciar laics i diaques

El Bisbat de Girona no vol tancar cap parròquia ni cap església, i amb aquest objectiu està potenciant els laics i els diaques. En tres anys, del 2011 al 2013, han mort al bisbat 27 capellans. Només l'any passat, en va desaparèixer 10, dels quals 3 estaven en actiu. Aquest van ser el cas, per exemple, de les parròquies de Ridaura, la Pinya i Sant Andreu del Coll, de diversos poblets al voltant de Figueres i de Port de la Selva.

El vicari general, mossèn Lluís Suñer, explica que la diòcesi de Girona té 383 parròquies i els preveres –o capellans– en són només169, dels quals 104 estan actualment en actiu. Ara, i en aquest escenari, un rector, amb una mitjana de 70 anys, es responsabilitza de nou parròquies. Aquesta és una realitat a què s'afegeix la falta de vocacions per entrar al seminari i ser ordenat. De fet, la dada és encara més preocupant, perquè a la diòcesi de Girona hi ha només una ordenació l'any.

Mossèn Suñer explica que, en cas de defunció, “es nomena un administrador parroquial i, seguidament, es reorganitza amb els rectors de parròquies més properes”. Després, es reforça amb els laics en missió pastoral –celebren oficis sense l'eucaristia– per poder obrir i mantenir vives les parròquies. En altres, en canvi, els laics tenen més presència. Un exemple clar d'aquesta aposta la trobem a Sant Miquel de Fluvià, on el laic amb missió pastoral Carles Sánchez s'ha convertit en una de les primeres proves d'aquest projecte, que vol anar una mica més enllà del paper que tradicionalment ha tingut aquesta figura en el si de les comunitats cristianes. Un altre exemple el tenim amb Ignasi López, cap de la policia d'Olot, que és diaca a les parròquies d'Amer. Un diaca pot batejar, presidir casaments i enterraments i fer la preparació per a la comunió.

LA XIFRA

104
capellans
, amb una mitjana de 70 anys, és el que té el Bisbat de Girona en actiu per gestionar 386 parròquies.

L'efecte de les vocacions

En el conjunt de l'Estat espanyol, s'ordenen anualment uns 120 capellans i, pel que fa a la diòcesi de Girona, aquesta xifra volta 1 l'any. El nombre de seminaristes oscil·la a Girona al voltant dels 8. L'escenari és complex i molt. Sense anar més lluny, el 2012, la Conferència Episcopal Espanyola, aprofitant el Dia del Seminari, va llançar una campanya de captació de vocacions en un context de crisi econòmica i manca de feina generalitzada. I ho va fer utilitzant per primera vegada les xarxes socials, de manera estudiada i molt organitzada, amb un vídeo amb un objectiu definit: incentivar vocacions. D'aquí la importància de l'aposta que es fa a Girona, especialment el seu bisbe, Francesc Pardo, pels laics i els diaques. Tot això per seguir oferint un servei espiritual de suport a les persones, entenent la parròquia com un canal de convivència. Aquest, però, és un escenari que no es dóna als països del tercer món, on les vocacions estan a l'alça.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estats Units

Mor el pacient que va rebre un ronyó de porc modificat genèticament

Barcelona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Nova edició de Guíxols Flors amb molta participació

SANT FELIU DE GUÍXOLS
GIRONA

Els castells, protagonistes del primer diumenge de Temps de Flors

GIRONA
SERVEIS

Balaguer instal·la un sistema innovador per detectar fuites d’aigua a la xarxa

BALAGUER

Estabilitzat l’incendi forestal

BATEA
societat

El col·lapse general a Rodalies afecta també al metro de Barcelona

barcelona
Sonia Giménez
PRESIDENTA DE L’OBSERVATORI DE L’AIGUA DE TERRASSA (OAT)

“En la gestió de l’aigua cal valentia i requereix consens”

TERRASSA
Olot

El Cornamusam aposta per la programació de quilòmetre zero

Olot
Educació

L’Ajuntament de Badalona treu els estudis universitaris del Carme per posar-hi oficines

Badalona