Rajoy intenta aplacar els díscols de la llei Gallardón
El líder conservador presideix avui el comitè de direcció del PP en plena revolta de barons contra la llei de l'avortament que endureix els supòsits dels anys vuitanta
Cap rebel és diputat o senador
Mariano Rajoy ha assumit l'hàbit de no defensar amb vehemència les seves lleis fins al punt de consentir que tots els seus projectes més emblemàtics portin adjunts els cognoms del ministre que els redacta, com ara la llei Wert d'educació i la llei Ruiz-Gallardón, que limita l'avortament a un sistema de supòsits més dur que el del 1985. En plena revolta d'alguns barons contra la llei que elimina la regulació de terminis per preveure només dos supòsits per avortar –fins a la setmana 12, en cas de violació, i fins a la 22, en cas de “greu perill físic o psíquic de l'embarassada”–, Rajoy reuneix avui el comitè de direcció del PP per intentar aplacar el conat de la rebel·lió dels díscols.
Tot i que l'acarament de Rajoy amb els rostres de la cúpula del PP estava fixat a l'agenda des del 2013, els decibels de contestació interna a la llei que el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha batejat barrocament amb el nom de “llei orgànica de protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada” han desbordat una cita que havia de servir per celebrar la reducció de l'atur. Després de l'esclat de la delegada del govern espanyol a Madrid, Cristina Cifuentes, que va dir que la seva posició “no coincideix amb l'opinió majoritària del PP”, i que apostava per una regulació de terminis, el popular més bel·ligerant és el president extremeny, José Antonio Monago, que governa amb IU. “Ningú pot negar a ningú el seu dret a ser mare, però tampoc ningú pot obligar ningú a ser-ho”, va etzibar en el seu discurs nadalenc.
La gosadia de Monago va ser replicada ahir pel valencià Alberto Fabra, que el va desafiar a ser igual de vehement avui a Gènova, 13. “Jo crec que els grans temes s'han de consensuar, i que s'ha de fer un esforç, i es veu que això és dolent i això és ser un baró roig... a veure si el més centrat del PP sóc jo i la resta estan una mica confusos!”, es va esbravar el president extremeny.
Les veus contra la llei inclouen el basc Borja Sémper i el gallec Alberto Núñez Feijóo. “No crec en un estat que es fica en la vida de les persones fins al punt d'impossibilitar la presa de decisions sobre la pròpia vida”, opina Sémper. En canvi, el president de Castellà i Lleó, Juan Vicente Herrera, advoca per “esperar la sentència” sobre la llei del govern del PSOE que el PP va dur al TC. Cap diputat o senador dels que votaran la llei, però, es mostra díscol.
Mato recorda l'obligació del copagament hospitalari
El ministeri de Sanitat va recordar ahir a totes les comunitats autònomes que el copagament dels medicaments dispensats a les farmàcies dels hospitals, però per a malalts crònics, és de compliment obligatori a partir d'aquest 2014. La ministra Ana Mato va informar de l'obligatorietat al desembre, però cap comunitat autònoma no l'ha assumit, perquè discrepen de la mesura, com és el cas de Catalunya, Euskadi, Andalusia i la mateixa Castella i Lleó del PP, o no acaben de tenir clar com unificar aquest pagament, com la majoria de les autonomies populars. El copagament de medicaments hospitalaris per als no ingressats, però en estat greu, afecta 43 fàrmacs en 157 prestacions diferents, la majoria per a malalts de càncer i hepatitis C. En lloc de rebre'ls gratuïtament, hauran de pagar un 10% del cost. El ministeri pretén estalviar-se 40.000 euros anuals, però topa amb l'oposició de bona part de les autonomies. Madrid, València i Extremadura van avançar ahir la seva disposició a aplicar-ho, sempre que “el cafè sigui per a tots”, segons van coincidir a sostenir Monago, Fabra i González.
