medi ambient
Juliol de pedregada
L'estabilització de l'anticicló a Gran Bretanya causa un embossament d'aire fred sobre Catalunya amb tempestes sovintejades i intenses
Les pedregades arribaven pel sud el dia dels aiguats de la Val d'Aran
La presència estival de l'anticicló de les Açores sobre les illes Britàniques no és habitual, però tampoc excepcional. El que resulta poc comú és que s'hi estanqui durant quinze dies i això és el que ha passat des del 8 de juliol. Aquesta situació estancada ha portat a Catalunya un embossament d'aire fred a les capes altes –entre els 1.500 i els 5.000 metres– que, en contrast amb l'aire càlid típic de les capes baixes a l'estiu, ha anat descarregant tempestes sovintejades i acompanyades de pedra. Els meteoròlegs no gosen parlar de situació excepcional perquè, adverteixen, pot ser resultat de la mateixa variabilitat climàtica del Mediterrani. “El que no és habitual és la persistència de tempestes recurrents des del 8 de juliol”, explica Marc Prohom, cap de l'àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).
Les gotellades típiques d'estiu són conseqüència del pas de cues de front, però aquest estiu està determinat per la persistència d'una depressió freda a les capes altes de la península Ibèrica. En aquest cas, la posició concreta de les línies frontals i els centres d'acció és poc definida i menys fàcil de predir. Per exemple, no es pot parlar de borrasca, perquè la pressió a les capes baixes de l'atmosfera ha estat uniforme arreu de la Península, i, en canvi, la meteorologia de Sevilla no ha tingut res a veure amb la de Catalunya.
Ja el 8 de juny, la depressió freda en alçada s'acostava a Catalunya i causava els primers aiguats al litoral i prelitoral, i noves nevades al Pirineu –a 5.500 metres d'alçada, a la troposfera, s'hi registraven temperatures de -20 ºC.
El 17 de juny, la conjunció entre la depressió freda que continuava estancada i un marcat flux del sud en capes mitjanes de la troposfera causava noves tempestes durant 48 hores. L'estació meteorològica de Vielha e Mijaran registrava 101 litres/m² el dia 18, un fenomen totalment infreqüent, que no es produïa des del novembre del 1982. El creixement espectacular del cabal a les capçaleres aranesa i ribagorçana dels rius va causar desbordaments catastròfics a la Vall d'Aran.
La precipitació extrema s'havia afegit al desglaç rapidíssim, per la calor del cap de setmana, de la neu acumulada durant l'hivern i la primavera. De fet, el SMC parlava d'acumulacions “excepcionals” de neu hivernal que, amb la persistència del fred, s'havien mantingut durant tota la primavera de manera inèdita en cotes de 2.000 i 2.500 metres. I arribava la pedra.
Tretze episodis en quinze dies fins ahir mateix
L'aiguat de la tarda del dia 18 de juny causava ja calamarsades de sud a nord, amb pedres de fins a 3 centímetres de diàmetre que escombraven l'oest del país des del Baix Ebre i la Ribera d'Ebre fins al Pallars Jussà i l'Alt Urgell. El 10 de juliol, a la tarda, es tornaven a formar tempestes a l'oest i nord del país, amb un nucli tempestuós inusualment extens i molt vertical sobre la comarca de la Noguera i part del Solsonès. Pel fet d'estabilitzar-se sobre aquestes comarques del territori, les conseqüències de la pedregada van ser molt pitjors per a les collites de fruita que en tempestes passants. Començava la quinzena de pedregades gairebé diàries, poques comparables a la de la Noguera. La tarda i nit del dissabte 13 de juliol, noves tempestes afectaven el Pirineu i Prepirineu, Ponent i la Catalunya Central amb calamarsa que colpejava Torà (Segarra), Lleida (Segrià), la Conca de Dalt (Pallars Jussà) i Puig-reig (Berguedà). Ahir es repetia el desastre sobre els cultius agrícoles. Una nova tempesta acompanyada de pedra s'iniciava a la Garrotxa i arribava fins a les Garrigues, on ha tornat a fer malbé arbres fruiters, oliveres i vinyes a Arbeca. És la quarta pedregada en un mes a les Garrigues i la cinquena a les comarques de Ponent. Però la tretzena a Catalunya.
