la vida social
El monestir de Cervià de Ter ja té el nou altar sacralitzat
El bisbe de Girona beneeix amb una litúrgia molt vistosa la nova ara, feta amb pedra de Girona
La cerimònia forma part de la commemoració del 960è aniversari d'aquest temple
Les qüestions divines, a vegades, són complicades i, per això, calen signes. Ho va afirmar ahir el bisbe de Girona, Francesc Pardo, abans d'utilitzar tota la simbologia cristiana per sacralitzar el nou altar del monestir de Santa Maria de Cervià de Ter. La benedicció d'aquest nou altar, fet amb pedra de Girona i amb uns artístics peus metàl·lics amb els símbols dels quatre evangelistes, era la culminació del procés de rehabilitació d'aquest monestir gironí i, a la vegada, la commemoració del 960è aniversari d'aquest centre de culte.
El bisbe Pardo, acompanyat del seu homòleg emèrit Carles Soler, va demanar als assistents, entre ells molts alcaldes de la zona, com ara l'amfitriona Roser Estanyol i el de Girona, parlamentaris, i representants de la Diputació, del Consell del Gironès i del Parlament, que estiguessin atents als signes.
Aquests signes van formar part d'una litúrgia que va simbolitzar la penitència amb l'aspersió del nou altar i del públic amb aigua beneïda i la voluntat de fer arribar les pregàries a Déu a través d'un foc controlat on va llençar encens. Hi van haver dos moments especialment espectaculars. El primer, quan el bisbe es va treure la casulla per cenyir-se un davantal i uns protectors als braços per ungir amb oli crismal tot l'altar, símbol de Jesucrist. El segon, quan es van col·locar sobre l'altar les relíquies de dos màrtirs per simbolitzar la comunió amb els sants. Tot això ho va explicar el bisbe abans de realitzar-ho conjuntament amb el res de lletanies i d'una pregària final. Després, dos capellans van posar-hi tres tovalles, completant tot el procés. Tot plegat es va realitzar al mig de la missa dominical amb moltes al·lusions a la paràbola del bon samarità que es va llegir a l'Evangeli.
Generacions
El bisbe Francesc Pardo va felicitar a l'homilia els veïns de Cervià de Ter per la relació i la cura que han mantingut al llarg de generacions amb el monestir i els va exhortar a continuar mantenint-lo com a símbol de la identitat del poble. En aquesta mateixa línia, el president del Consell Comarcal del Ripollès, Jaume Busquets, i el vicepresident de la Diputació de Girona, Xavier Soy, van destacar que el monestir és un element que ajuda a reafirmar la identitat, un aspecte que van remarcar com a especialment important pel context polític que viu el país. El rector, Sebastià Aupí, va tancar els parlaments i va valorar els 960 anys de relació del monestir amb els veïns de Cervià. “Són 960 anys compartint angoixes i tristeses i també les alegries”, va cloure.
La missa va estar amenitzada per un grup de música local –també van ajudar en la litúrgia molts infants i joves del poble– i pel Cor Maragall. Aquest mateix cor, al final i després d'un refrigeri, va oferir un petit concert amb la participació de la cantant Alèxia.
Coses del cel i de la terra
Les coses del cel no estan renyides amb les de la terra. I això va quedar molt clar a la cerimònia de sacralització del nou altar del monestir de Santa Maria de Cervià de Ter. Dos exemples: el primer, la neteja amb paper de cuina de l'oli crismal que van fer dos capellans després que el bisbe l'escampés amb les seves pròpies mans per tot l'altar; el segon, el jove paleta que a mitja cerimònia va fer ciment dins d'una gaveta per fixar la làpida amb les relíquies –un element indispensable en aquestes cerimònies– a l'altar. Més enllà dels atuells de neteja, d'estètica litúrgica, que va vestir el bisbe per fer aquestes tasques, cal destacar el record que va tenir per als qui havien tingut cura de la neteja del recinte. Tot un detall humà d'un home del cel.
