La vida social
L'últim barber
Joan Rodà es jubila i tanca la perruqueria de les Planes d'Hostoles que ha regentat des del 1966, una part dels quals amb el seu oncle Josep Junquera
El negoci familiar el va iniciar el seu besavi fa més de 150 anys
Joan Rodà es jubila. Aquest perruquer de les Planes d'Hostoles tanca l'establiment del carrer Moragues número 12 a final d'aquest mes. Hi ha estat des de l'última setmana del juny del 1966, durant molts anys amb el seu oncle Josep Junquera, que hi havia treballat des dels 12 anys i que, al seu moment, va substituir el seu pare, Joan Jonquera. En Joan, però, no tanca només la perruqueria. Tanca els més de 150 anys en què les tres generacions de la seva família han exercit aquest ofici. La nissaga de perruquers i barbers la va iniciar el seu besavi, Pelegrí Junquera, originari d'Amer i amb la família que provenia d'Osor. Tot i que la primer document oficial del negoci, a l'arxiu municipal de les Planes, és del 1923, té acreditat fins al seu besavi i creu que aquest l'ofici a ell li venia de tradició familiar.
Amb la jubilació d'en Joan es clou una important nissaga de perruquers, però també es tanca un punt de relacions socials de les Planes d'Hostoles. Tanca un d'aquells petits negocis d'abans, que eren més que un simple negoci. En Joan i el seu oncle recorden el munt de veïns que hi han fet petar la xerrada a diari: esports, política, coses del poble, bromes... Les converses han estat moltes i diverses. “Encara ara, cada dia, ve un grup”, diu en Josep.
Són molts anys i n'hi han passat de tots colors. En Joan explica que, abans, els homes solien anar un
o dos cops a la setmana a la barberia a afaitar-se. De fet, el seu oncle va iniciar-se en el negoci remullant cares per estovar el pèl. Els afaitats dels clients tombats a la cadira i els massatges van marcar una època. “L'aigua balsàmica Sambel es gastava molt, abans”, sentencia en Josep.
Estils
Dels diferents tipus de tallats de cabells diu que es van moure d'acord amb la moda i amb les demandes dels clients. En Josep explica que van tenir molt d'èxit els tallats a navalla que ell i en Joan van anar a aprendre a Perpinyà i a Girona. Més refinats i més minoritaris van ser els tallats à la parisienne –serrell recte i cur i el cim a l'estil raspall. Diuen que hi va haver una època que es feia servir molt l'assecador de mà, cosa que era dura per a ells. De fet, el mal d'esquena i el de cames ho consideren un mal propi de l'ofici.
De la clientela, en Joan i en Josep recorden que ha estat molt diversa. A part dels que són de les Planes, encara ara en tenen de tots els pobles entre Olot i Anglès i fins i tot algun de Girona. En Joan hi afegeix que hi passen viatjants i, molts anys enrere, colles de segadors i altres treballadors del camp que passaven pel poble. Està molt orgullós d'haver tallat cabells i afaitat persones de moltes nacionalitats.
De la història particular de la perruqueria recorden que el negoci havia estat primer al carrer de la Font, número 14, de les Planes. De l'avi Pelegrí, no en saben massa coses. Del pare d'en Josep, expliquen que va exercir dos anys a Barcelona abans de fer-ho al poble i que va deixar el seu fill a càrrec del negoci uns quants dies per anar a operar-se de dues hèrnies. “Jo tenia 14 anys i, quan va tornar, es va sorprendre gratament perquè havia fet 300 pessetes de l'època”, explica.
En Josep i en Joan lamenten que s'hagi anat perdent l'ambient que generaven més d'un centenar de petits negocis del centre del poble i l'antiga cooperativa. “Havíem treballat cinc persones a la perruqueria”, diuen. Durant els últims anys, però, s'han anat tancant la majoria d'aquests negocis fins a encara no la desena dels que hi ha en l'actualitat.
L'anecdotari és molt extens, com és lògic en aquests casos de negocis de tota la vida. De totes les anècdotes, en Josep en destaca el tall de cabells i l'afaitada que el seu avi va fer a un soldat que havia participat a la guerra de Cuba i que va fer estada a les Planes d'Hostoles. “No li va cobrar res i aquest soldat, agraït, li va regalar una màquina de tallar cabells manual”, recorda.
I ara què? Doncs, diuen, a viure. “Ho trobarem a faltar”, afirma, però, en Josep. Les tertúlies, el contacte amb els clients... La nissaga de perruquers queda per a la història de la família i també per a una part de la història de les Planes.
