ribera d'ebre
Rasquera planta cara i vol una regulació del cànnabis
L'alcalde considera que el sistema és “hipòcrita” si permet plantacions privades i no la seva iniciativa
L'Ajuntament recorrerà contra la suspensió cautelar i alerta l'Estat que els podria haver d'indemnitzar
“Defensarem la legalitat del projecte fins a les últimes conseqüències.” Així de convençut de la viabilitat de la polèmica plantació de cànnabis a Rasquera es va mostrar ahir Bernat Pellisa, l'alcalde d'aquest municipi de la Ribera d'Ebre. El polític va comparèixer, per primer cop juntament amb l'advocat i ideòleg jurídic del pla anticrisi del municipi, Martí Cànaves, per tal de confirmar que l'Ajuntament presentarà recurs contra la decisió del jutjat del contenciós administratiu número 1 de Tarragona de suspendre cautelarment el projecte, a petició de l'advocat de l'Estat. “És una pertorbació greu dels interessos generals i hi ha una falta radical de motivació”, va defensar Cànaves, que també va advertir que tota la lluita judicial contra la plantació de Rasquera s'ha fet “des de la superficialitat i la falta de rigor”.
Tot i insistir que era “previsible” la paralització temporal tant del conveni amb l'Associació Barcelonesa Cannàbica d'Autoconsum (Abcda) com de la creació de l'empresa municipal que havia de gestionar els conreus de marihuana, l'alcalde rasquerà va advertir que la resolució judicial “perjudica sobretot Rasquera”. En aquest sentit, recorden que per culpa de la suspensió cautelar (que l'Ajuntament i l'associació ja havien aplicat a la pràctica abans com a mesura de prudència) el consistori està deixant de rebre 54.000 euros al mes. “És un lucre cessant que la mateixa jutgessa ens ha reconegut. L'Estat ens podria haver d'indemnitzar si al final la sentència rebutja el recurs”, va advertir Pellisa.
Demanda social
El debat de fons pels impulsors de la iniciativa a Rasquera, però, és un altre: la necessitat que les administracions regulin i ordenin el conreu del cànnabis destinat a l'autoconsum o amb finalitats terapèutiques. “Les lleis s'han d'interpretar segons la societat en què ens trobem, i la societat actual ha donat mostres amb el nostre cas de ser favorable a aquesta ordenació”, va subratllar l'advocat, convençut que la “recargolada jurídica” en què es basa el pla anticrisi superarà l'examen als jutjats.
“En aquest temps creiem que s'ha anat destapant la hipocresia d'un sistema que no ens porta enlloc”, va valorar l'alcalde, i és que tant ell com Cànaves van insistir molt en la paradoxa en què, al seu parer, cauen les administracions tractant les plantacions de cànnabis. Segons les seves paraules, aquest conreu sí que es permet en el cas de multinacionals farmacèutiques (les principals “enemigues” de Rasquera, segons Cànaves), però, en canvi, es posen traves a iniciatives com les del municipi de la Ribera d'Ebre, que pretén que l'Ajuntament faci d'intermediari entre els propietaris dels terrenys i les associacions cannàbiques d'autoconsum. “És fals que envaïm competències. Si això és competència de l'Estat, que l'exerceixi, perquè ara el que hi ha és una passivitat total que afavoreix les màfies”, va criticar Cànaves.
Denúncia a fiscalia
A banda del recurs contenciós de l'advocat de l'Estat que ara ha desencadenat la suspensió cautelar de la plantació, la fiscalia de Tarragona també té obert un expedient informatiu sobre el cas. L'alcalde de Rasquera i Cànaves van reclamar ahir que es tanqui ara mateix aquest procés, ja que “no té més arguments que les notícies publicades a la premsa”. El govern municipal de Rasquera (que governa amb la sigla d'ERC, tot i que cap dels membres n'és militant) va desvelar també que fa un mes van denunciar davant del fiscal la filtració del projecte a la premsa per part del portaveu de CiU i cap de l'oposició a Rasquera, Bernard Farnós, segons la seva acusació.
L'alcalde, per la seva banda, continua sense posar data a la seva tan anunciada dimissió. “Tindrem diria que mesos de Bernat Pellisa”, va dir, tot i que va repetir que probablement aquestes seran les últimes festes com a batlle.
Felip Puig es fa enrere i no farà el pregó de festes
El cap de gabinet de Felip Puig va comunicar dijous a l'Ajuntament de Rasquera que per motius d'agenda el conseller d'Interior no podria fer el pregó de les festes de Rasquera, invitació que fa una setmana sí que va acceptar. Pellisa veu pressions polítiques en aquest canvi d'opinió i va criticar el sistema de partits polítics.
L'Ajuntament ja té un pla d'ajust alternatiu, sense marihuana
No els ha arribat cap notificació que el Ministeri d'Hisenda hagi de revisar el pla d'ajust i el crèdit per pagar proveïdors que ja està aprovat i en marxa, però per si de cas l'Ajuntament de Rasquera ja té preparat el seu pla B. Si el pla econòmic inicial preveia que el retorn del préstec estatal seria possible amb una aportació de 600.000 euros per part de l'empresa municipal que gestionaria la plantació de cànnabis, al consistori ja en tenen preparada una nova versió en què no apareix cap referència al projecte ara paralitzat. Entre les iniciatives que es plantegen, hi ha trobar nous ingressos a través d'una revisió que ja s'està fent dels habitatges que ara no paguen impostos. A més, diversos inversors s'han interessat per la població.
Acusació particular en el procés sobre el foc de la serra de Cardó
El protagonisme mediàtic de Rasquera en els darrers mesos no s'ha limitat a la plantació de cànnabis, sinó també a l'incendi que a finals del mes de maig va cremar més de 3.000 hectàrees a la serra de Cardó, la majoria al terme municipal rasquerà. L'alcalde va aprofitar la compareixença d'ahir per anunciar que l'Ajuntament es presentarà com a acusació particular en la investigació judicial oberta sobre les causes del foc al jutjat de Gandesa, un cop s'aixequi el secret de sumari. “Hi ha rumors malintencionats a les xarxes socials que diuen que el vam provocar nosaltres, així que ens interessa més que a ningú arribar fins al final”, va dir Pellisa. L'Ajuntament entén que el procés s'ha obert perquè el foc podria ser provocat.
