JOAN BONANY
ALCALDE DE JAFRE - FUTUR PER JAFRE (FPJ)
“El treball en xarxa ens ha de millorar”
“El treball en xarxa en petits municipis com el nostre ha de servir per fer el pas endavant”
“Perquè no siguem un poble dormitori cal treballar perquè el poble estigui viu”
Els serveis atrauen gent als pobles petits. L'objectiu és créixer?
Perquè el poble sigui viable hi ha d'haver una massa crítica de gent que no només hi dormi, sinó que hi visqui. Perquè això pugui passar hi ha d'haver els serveis bàsics: aigua i sanejament del segle XXI i no del XX com teníem uns anys enrere. Les comunicacions seran bàsiques. Hem d'anar més enllà. Ara som una mica més de 400 habitants i pensem que hauríem d'arribar als 500 o 600. Això cridaria serveis bàsics com ara botiges i farmàcia al poble.
Augmentant la població n'hi
haurà prou?
No. Hem de treballar en xarxa. Amb quins mecanismes? N'hi ha molts; per exemple comunitats, a través d'acords puntuals. Hem de pensar a treballar en aquest sentit amb els serveis del dia a dia: compartir serveis de recollida d'escombraries, de neteja de carrers, fer compres en conjunt... On veig més porvenir del treball en xarxa és en els projectes de conjunt, no per estalviar en el que fem ara sinó per fer més.
Quines coses?
El rec del Molí, per exemple. L'ACA no tindrà diners per mantenir-lo i els regants se'n volen desfer perquè ja tenen el tub nou. Altres coses: en la promoció econòmica i turística, millorar l'oferta de treball. Hem de pensar que el treball en xarxa ens ha de servir per sobreviure, però també per millorar. El treball en xarxa en petits municipis com el nostre ha de servir per fer el pas endavant. Un altre exemple, el Servei d'Ocupació de Catalunya treu subvencions cada any per a les brigades municipals.
Aquesta no seria la feia que han de fer les entitats supramunicipals més properes?
Es pot compaginar. Els instruments poden ser molts, per exemple, la mancomunitat; un altre podria ser la comunitat. La mancomunitat necessita crear una estructura nova; la comunitat, no. És un instrument, doncs, més útil. Necessitem estructures lleugeres, com ara l'estructura del consorci, que estem mirant en diferents municipis d'aquí per al desenvolupament rural del Baix Ter.
Com està l'economia de l'Ajuntament de Jafre?
Tenim un endeutament bancari molt petit, menys d'un 10 per cent, però tenim un deute comercial considerable. Per què? Hi ha deutors que no ens han pagat. Ens deuen pràcticament el mateix que devem nosaltres, uns 150.000 euros en un pressupost anual ordinari d'uns 300.000 euros. Però penso que està en vies de solució. El pla d'assistència financera de la Diputació a la Generalitat ens ajudarà perquè ens n'arribaran uns 30.000 euros. De l'altre l'avançament de la liquidació del 2010 i el pla de pagament dels proveïdors de l'estat, hem presentat les factures i ara ens hi acollirem i convertirem el deute en crèdit. Amb això resolem el 2010 i el 2011. Ara ens fa por el 2012. Teníem un altre problema que també estem resolent i és que no havíem materialitzat la venda d'una parcel·la per una qüestió administrativa que ara es desencallarà. Per això podem ingressar al voltant de 100.000 euros.
La cultura fa xarxa i crea moltes complicitats?
Perquè no siguem un poble dormitori cal treballar perquè estigui viu i per a això calen actes culturals. S'ha de fer vida al poble. Hi
ha dos esdeveniments que ens hi ajuden molt: la Fira de Jafre, centrada en la cervesa artesana (això no és l'Oktoberfest), al voltant de la qual es munta una fira artesanal, i la Biennal de Jafre, que es fa els anys imparells i que és un esdeveniment cultural de manifestacions modernes. Aquesta és una iniciativa personal del promotor Mario Flecha.
k
