Societat

Els alzinars ocuparan hàbitats de faigs i roures

ACCUA pronostica la desaparició de fagedes en cotes que ocupen actualment al Montseny, així com de les rouredes prelitorals de la Tordera

L'alzina del Siurana es concentrarà a Prades

El debilitament d'hàbitats òptims i la recerca de la humitat fan preveure desplaçaments de les espècies forestals predominants al llarg del segle. A la conca del Fluvià, les fagedes que avui viuen en condicions òptimes als vessants del Comanegra, el coll de Capsacosta, Collabós, el Puigsacalm o el Collsacabra hauran de sobreviure amb menys aigua i humitat i més calor, de manera que s'aniran desplaçant cap a cotes més elevades. És el mateix cas de les rouredes entre el Rocacorba i el Puigsallança, que aniran ocupant espais de Capsacosta i Collabós abandonats pel faig. A finals de segle, en el pitjor dels escenaris, aquests colls s'hauran convertit en hàbitats òptims per a l'alzina, que avui habita la part baixa de la conca, un tram aquest darrer on es duplicarà el risc extrem d'incendi, fins a situar-se en 64 dies a l'any a partir del 2076, un risc que també s'extremarà en la totalitat dels trams mitjà i baix de les conques de la Tordera i el Siurana. Encara més incert és el futur d'algunes fagedes i rouredes de la Tordera, fins al punt que ACCUA apunta la desaparició dels faigs a les parts més àrides de Santa Fe de Montseny, així com de les rouredes que avui ja pateixen des del Montnegre-Corredor fins a la riera de Santa Coloma de Farners –els ecòlegs Peñuelas i Boada ja han documentat fotogràficament com al segle XX el faig ha anat escalant el cim de les Agudes i abandonant cotes més baixes–. L'hàbitat òptim de les suredes s'anirà desplaçant de la costa i la serra prelitoral cap a les serres interiors. Fluvià i Tordera, però, continuaran sent els propers vint anys dues conques bàsicament forestals. Al Siurana, l'alzinar s'anirà concentrant als muntants de les muntanyes de Prades, la serra de la Mussara i la serra de la Llena per la secada més acusada a la serra de Pradell o al Priorat central. Mentre que el pi blanc sobreviurà arreu d'aquesta conca en condicions més precàries, l'estudi apunta la desaparició de la pinassa a Colldejou i les serres de Llaberia i el Montsant, on avui sobreviu. Els grans incendis, tot i ser fenòmens episòdics, caldrà afrontar-los prenent-se seriosament la gestió forestal, defensa Eduard Pla. Experiències del CREAF a la serra de Prades demostren que l'aclariment en la plantació dels arbres els beneficia perquè disposen de més reserves d'aigua per cap. ACCUA ha estudiat els diversos escenaris com si continués la tendència d'abandonament actual.

LA FRASE

El problema actual dels incendis és el gran foc i caldrà prendre's seriosament la gestió forestal
Eduard Pla
COORDINADOR D'ACCUA
El Fluvià

El cicle biològic del blat de moro s'avançarà per la calor

La reducció prevista d'entre el 12% i el 23% de l'aigua disponible al sòl d'aquí a dues dècades i fins al final de segle fa disparar els requeriments de reg del blat de moro. Es pronostica una necessitat de 1.097 m³/ha/any a mitjan segle, que es doblarà fins als 2.574 al final. De més a més, si es confirma l'augment de la temperatura mitjana, l'IRTA preveu un avançament d'entre una i dues setmanes del cicle biològic de la planta. El cultiu tindrà prou aigua, però avançar el cicle de creixement voldrà dir nous problemes biològics.

La Tordera

El pollancre té mal futur però l'horta litoral hi guanya

El blat de moro i el pollancre ho tindran difícil. La pèrdua de reserves freàtiques farà inviables els nous requeriments de reg. La conca no tindrà prou aigua a l'estiu, quan la requereix el blat de moro per granar, mentre que en tindrà prou a la primavera, el moment òptim per al blat, que té un futur més ben parat. El pollancre requerirà tant regadiu que serà més rendible substituir-lo per la noguera, de fusta més bona. En canvi, l'horta litoral intensiva té l'aigua assegurada per la dessalinitzadora i la major calor la beneficiarà.

El Siurana

La vinya es podrà adaptar al canvi, però l'olivera no

Segons explica el doctor en biologia de l'IRTA, Robert Savé, la reducció de la densitat de plantació dels ceps i la recuperació de la poda en vas i de varietats autòctones com la garnatxa i la carinyena garanteixen el futur de la vinya al Priorat, on les varietats franceses com el sirà o el cabernet i el cultiu dels ceps en emparrat compliquen les coses pel major requeriment d'aigua. L'estudi s'arrisca a pronosticar la manca de rendibilitat de l'olivera. Requerirà tanta aigua que la reducció de densitat de plantació la farà inviable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.