Jaume Solé
L'entrevista
“Ens falta autoestima per allò que produïm aquí”
Ha guanyat cinc cops, els quatre darrers consecutius, el premi al millor cultivador de la Festa de la Calçotada sense ni tan sols ser de Valls. Quin és el secret?
Si en tingués un, no el diria! El que intento és fer les coses ben fetes i amb molta cura. Per exemple, no vull forçar mai la maduració del calçot per collir-lo abans i produir-ne més, sinó que intento que vagi seguint el seu procés.
Què es valora en aquest tipus de concursos?
Es mira sobretot l'aspecte extern del calçot, que compleixi amb una sèrie de mides que fixa la indicació geogràfica protegida (IGP). És una mena de concurs de bellesa, un Mister Calçot.
I sempre coincideix un bon aspecte del calçot amb un bon gust?
El cert és que ens equivoquem molt si anem a la fruiteria i només ens quedem les fruites i verdures més maques. Tot i que és veritat que mengem amb la vista...
Com arriba algú tan jove a dedicar-se al camp?
Per tradició familiar. Des que els meus besavis van comprar les terres de la família al Montmell, ens hi hem implicat tots. Des que vaig acabar l'EGB tenia clar formar-me per dedicar-me a això. Tot i que les coses han canviat: abans teníem molts conreus, fruiters... i ara ens hem especialitzat en la vinya. I, recentment, els calçots.
Fa poc, doncs, que es dediquen a aquest darrer conreu.
Sí, va ser un tema gairebé accidental. Vam descobrir que estàvem dins de la IGP i vam decidir començar a conrear-los el 2005. Ens atreia poder controlar tot el procés, del conreu a la venda
Si més no, és un producte de moda que atreu molta gent a la zona. Dóna, però, tants beneficis als cultivadors?
No ens fem pas milionaris treballant amb això. Les calçotades atreuen beneficis a la regió, i benvinguts siguin, però els agricultors estem molt infravalorats.
I això?
No tenim marge de maniobra, més que moure uns cèntims els preus. Sembla que no ens adonem que els agricultors fem una funció importantíssima, som els jardiners del paisatge.
Per exemple, creu que els cultivadors estan prou valorats en festes com la de la calçotada?
No. Un no rotund i majúscul. Per alguns sembla que només sigui la festa de la gola, de veure qui menja més calçots, i és també la festa dels agricultors i de moltes coses més. De vegades em vénen ganes de posar-me amb una pancarta per dir que sense nosaltres no hi hauria festa de res!
Què ens falla, doncs?
Suposo que les culpes estan repartides. Però en aquest país ens falta autoestima per allò que produïm i que és nostre. No pot ser que un barceloní demani al celler un rioja abans que un penedès.
