Religió
La crisi i el futur
En el seu document de finals d'any el centre d'estudis Cristianisme i Justícia adverteix del risc de fractura social si no es busquen solucions justes a la crisi
El document aposta per l'esperança si la societat, en la cruïlla social en què ens trobem, aposta per un model més humà
CJ cita Ellacuríai vol una “civilització de la pobresa: baixar el ritme perquè visqui tothom”
Cristianisme i Justícia, el centre d'estudis dels jesuïtes de Catalunya, ha tornat a dedicar la reflexió de finals d'any a la crisi i a les greus conseqüències de caire social a què es podria abocar el món si els estats només apliquen retallades i només parlen d'austeritat.
En un document que, com els seus Quaderns envien a més de 50.000 persones, Cristianisme i Justícia –CJ– alerta del risc de fractura social si les retallades continuen agreujant la pobresa, i d'un canvi de model social que podria acabar transformant l'estat de benestar i la justícia social que ens és pròpia a un “estat assistencialista”, un escenari on els drets socials reconeguts com a conquesta social siguin administrats de manera caritativa.
Altres moviments d'Església
En la mateixa línia que fa temps expressen diferents moviments socials i també moltes entitats lligades a l'Església –com Església Plural, Justícia i Pau, Cristianisme en el s. XXI o la mateixa Càritas– en el document reflexiu de final d'any de la Companyia de Jesús s'insisteix que des de fa temps es veu “la necessitat d'avançar cap a una sobrietat més marcada i reduir el consumisme desenfrenat”, però s'alerta que “una cosa és defensar un altre model de vida fonamentat en valors tan necessaris com la senzillesa, la sobrietat i el respecte al planeta” i una altra molt diferent “és que en nom de l'austeritat es retallin serveis públics que serveixen per garantir determinats drets socials”.
“Estem davant d'un canvi social, econòmic i polític sense precedents que a priori ens aboca a un model de catàstrofe social, però hi ha esperança, perquè nosaltres tenim la clau per, en la cruïlla en què estem, agafar les regnes per fer que el món vagi cap a un model en el qual tothom pugi pujar al tren i ningú no en quedi exclòs”, explica Òscar Mateos, responsable de l'Àrea Social de Cristianisme i Justícia.
Les reflexions del centre d'estudis Cristianisme i Justícia són “fruit del nostre debat intern”, especifica Mateos, que assegura que ja fa anys que veiem que “existeixen formes d'organització econòmica molt més democràtiques, sostenibles i justes que no parteixen de la base capitalista i que poden tenir un gran impacte social”.
En aquest punt, CJ cita com a signes d'esperança el fenomen del 15-M (“el despertar ciutadà”) les primaveres àrabs i altres formes organitzatives de la societat com la banca ètica, el cooperativisme, el consum responsable o el comerç just.
“Creen una situació de pànic”
Des de Cristianisme i Justícia es denuncia els “interessos polítics” que hi ha darrere “la situació de pànic” que s'ha creat i alerta del discurs de “solució única” que proposen els governants i que es basa en retallades. “Culpen la ciutadania i la classe mitjana d'haver viscut per sobre de les seves possibilitats, però la crisi és molt més complexa que això. Aquest discurs únic i políticament interessat va encaminat a fer-ho pagar tot sempre als mateixos i, el que és pitjor, a aconseguir que les principals víctimes de les retallades acabin pensant que aquestes són necessàries, i mentrestant els grans capitalistes surten immunes del cop”, recorda Òscar Mateos.
I afegeix: “És com amb la lluita contra el frau fiscal. Ho diuen d'una manera que ara resulta que sembla que tota la culpa és del lampista que treballa en negre... i potser sí que en té una part, però aquí a l'Estat espanyol està clar que el 72% del frau fiscal el fan les grans empreses i les grans fortunes i a aquestes les mesures antifrau no els fan ni pessigolles.”
Civilització de la pobresa
“Nosaltres –diu Mateos– en la línia que ja apuntava Ignacio Ellacuría, mort ja fa més de vint anys, apostem per la necessitat d'avançar en el que podríem dir la civilització de la pobresa; que vol dir ni més ni menys en què hem de baixar el nostre ritme de vida perquè pugui viure tothom. Però això no s'ha de confondre amb la retallada de l'estat del benestar”, adverteix.
