Societat

El monument de l'Ebre no es toca

Un sector de la ciutadania aposta per la retirada de l'escultura del riu a Tortosa

L'alcalde, que va votar en contra d'eliminar-la, atribueix la polèmica a interessos partidistes i mediàtics

La crisi econòmicaaplana el camí als partidaris de la no intervenció

Un dels símbols més evidents que encara avui es troba dret és el de la Batalla de l'Ebre, al mig del riu al seu pas per Tortosa. Tot i que en els darrers anys se n'ha retirat la placa de la inauguració i el símbol del jou i les fletxes, una part important de la ciutadania considera que cal eliminar el monument sencer, que homenatja la victòria franquista que va permetre que les tropes nacionals entressin fins al cor de Catalunya.

La polèmica per l'existència d'aquest monument s'ha dut a la sala de plens en diferents ocasions, la darrera el novembre de l'any passat quan els membres del casal Panxampla van organitzar una campanya que va recollir prop d'un miler de signatures a favor de la retirada. Aleshores, l'alcalde, Ferran Bel (CiU), va al·legar que la moció presentada al ple, que es va tombar amb els vots de CiU i el PP, tenia finalitats electoralistes. Una visió que el batlle tortosí continua compartint un any després. “Mai s'ha presentat cap moció quan els partits d'esquerra han estat a l'alcaldia i el monument hi era igual”, comenta. Per Bel, actualment continua sense haver-hi una justificació per a l'eliminació d'aquesta gran figura. “Mai s'ha percebut aquest monument com un símbol del franquisme”, destaca el batlle, que continua atribuint a interessos mediàtics i polítics la polèmica generada al voltant de la figura. “No existeix cap polèmica”, assegura. Una visió molt allunyada de la que manté una part de la ciutadania local i de diferents historiadors, que consideren el monument de la Batalla de l'Ebre un símbol del règim predemocràtic. La crisi econòmica contribueix actuament a la permanència del monument al bell mig del riu. Al seu dia es va plantejar aprofitar-ne l'estructura per fer reposar una passera que facilités els veïns passar d'una riba a l'altra, però la manca de diners ho fa avui dia del tot inimaginable a curt termini. En el rerefons, però, el principal escull és la complexitat social del municipi derivada de la guerra, amb famílies militants dels dos bàndols. “La seva retirada sí que crearia una veritable polèmica”, assegura Bel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SALUT

El CAP de les Borges Blanques farà radiografies, una llarga reivindicació veïnal

barcelona
societat

Acord per apujar els sous als metges d’urgències de l’Hospital de Mataró

Argentona
societat

El Claustre de la UB aprova la moció de suport a Palestina

barcelona
infraestructures

Liciten les obres del vial per accedir al polígon de Gandesa des de la C-43

GANDESA
habitatge

El Govern recorre contra l’Estat per ignorar l’índex català de preus del lloguer

barcelona
MEDI AMBIENT

Els impulsors de la consulta sobre el polígon recorren a la Generalitat

La Bisbal del Penedès
SERVEIS

Aigües de Barcelona aprova 995 milions per assegurar el futur del servei

Barcelona
SERVEIS

290 delictes a les xarxes ferroviàries catalanes en catorze mesos

Barcelona
TORROELLA DE MONTGRÍ I L’ESTARTIT

Redueixen el consum d’aigua un 27 %, a 16 mesos de la municipalització

TORROELLA DE MONTGRÍ