Turisme
Vacances a l'aire lliure
Terra de càmpings
La demarcació de Girona té més d'un centenar de càmpings, el nombre més gran de tot l'Estat
El nombre de places als càmpings a les comarques gironines supera el de les places hoteleres
Diversos establiments fan apostes clares a favor de la defensa del medi ambient
Els càmpings són com petites ciutats dins
dels municipis, depenen de moltes normatives
A la demarcació de Girona, i a diferència de cap altra demarcació de l'Estat espanyol, les places de càmping sobrepassen les places hoteleres i, de fet, amb aproximadament cent quinze establiments, aquesta demarcació és la que té més càmpings de l'Estat. Segons fonts del 2010 de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), a les comarques gironines hi ha un total de 135.000 places de pàrquing, xifra molt superior a les 75.605 de les places hoteleres i, molt més enrere, les 3.701 ofertes pel turisme rural.
La majoria dels càmpings de les comarques gironines –és a dir, 80– formen part de l'Associació de Càmpings de Girona, fundada el maig de 1973 i que, com a tal, és la més antiga de l'Estat. Creada per representar i defensar els interessos empresarials dels seus membres, l'associació se centra actualment en l'assessorament dels seus associats i la promoció i difusió internacional. Segons explica el gerent de l'associació, Ferran Sellabona, els càmpings “són com grans ciutats dins d'un municipi” i això fa que tinguin moltes normatives. L'associació facilita, així, el contacte amb les administracions.
Al marge dels càmpings associats a l'Associació de Càmpings, hi ha una vintena de càmpings més que operen a les comarques gironines i que, en bona part, són dins l'Associació de Càmpings de Muntanya i del Pirineu Català. La promoció dels càmpings de muntanya va adreçada a un client diferent i així ho demostren les estadístiques: l'usuari del càmping de costa és estranger en un percentatge d'entre el 80 i el 85%, mentre que en el cas de l'usuari de muntanya la mateixa xifra és omplerta per clients estatals. Segons explica Sellabona, enguany, però, aquestes dades han variat una mica. Tot i així, posa com a exemple que a Holanda la població campista representa un 60%, mentre que a l'Estat només és d'un 2%. Pel que fa al perfil del campista a la costa, el 75% dels clients són holandesos, alemanys i francesos.
Ecològics
Les demandes dels mateixos clients han originat que els càmpings “que estan vius”, repeteix Sellabona, hagin anat incorporant mesures favorables al medi ambient. Destaca el cas del càmping més nou que forma part de l'associació, el Bassegoda Park,d'Albanyà, ubicat dins el PEIN de l'Albera i considerat el primer càmping amb un sistema domòtic de gestió integral a Catalunya; un sistema de control que permet rebaixar fins a un 20% el consum energètic i que genera un impacte mínim en l'entorn natural. Explica Sellabona que un ordinador controla des de recepció si les finestres dels bungalous, per exemple, estan obertes mentre hi funciona l'aire condicionat, etc. També hi ha el cas del Delfín Verde, de Torroella de Montgrí, que té una planta potabilitzadora d'aigua que genera 1.000 milions d'aigua neta al dia per als mateixos clients. Com a altres exemples, dins aquesta mateixa categoria de càmpings ecològics, hi ha el Càmping Ecològic Lava, de Santa Pau, ubicat dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa; un càmping amb 180 parcel·les on tot el sistema d'enllumenat s'ha cablejat per sota terra i disposa d'una depuradora biològica pròpia que recicla el sistema d'aigües. La cura pel medi ambient també ha estat premiada al càmping Cala Gogó, de Sant Antoni de Calonge, amb l'Environment Award –en la modalitat d'or–, donat per un operador turístic britànic, i al càmping la Ballena Alegre, premiat com el millor càmping de l'any 2010 per l'agència alemanya ADAC, que inclou una declaració mediambiental.
