Societat

PARTICIPACIÓ

ESTUDIANTS EN PRÀCTIQUES

La reconversió econòmica del poble de Mosset, al rerefons del debat sobre el projecte de granja fotovoltaica

La classe de català per a adults de Prada fa una síntesi d'entrevistes realitzades a uns habitants de Mosset sobre aquest projecte

Una enquesta qualitativa amb una part dels 303 habitants de Mosset (Insee, 2007) permet de fer ressortir les seves preocupacions pel que fa al futur del seu poble, preocupacions que, en particular, s'expressen a través les seves esperances i inquietuds a propòsit d'un projecte d'implantació d'una unitat de producció d'electricitat fotovoltaica (mòduls fotovoltaics amb silici, reciclables). Aquest treball no és exhaustiu, i només presenta l'opinió d'uns quants habitants que van acceptar d'expressar-se, l'anonimat dels quals respectarem.

Repte econòmic

L'aspecte econòmic és evocat per tothom atès que l'aportació financera eventual seria, al final, important. Una deliberació del consell municipal va concloure: projecte factible; l'empresa VSB Energies nouvelles - Vent Solaire Biomasse, escollida entre 7 empreses, gaudiria d'un contracte d'arrendament de 25 anys: el lloguer d'aquest terreny municipal seria de 120 a 150 mil euros anuals. Dos llocs de treball serien creats per al manteniment i la seguretat. Una reunió pública va tenir lloc: alguns habitants estan a favor del projecte, però d'altres reflexionen sobre solucions alternatives.

El municipi de Mosset s'ha anat empobrint d'uns quants decennis ençà, després d'un període de prosperitat. Han desaparegut: la cria d'ovins (més de 35000 ovelles anaven a les pastures del municipi al segle XIX i a l'inici del segle XX), l'explotació del bosc (1200 ha de bosc; des de les tempestes del decenni anterior, l'ONF té dificultats per vendre la llenya del bosc), l'agricultura proveïdora (l'excedent era venut), l'arboricultura (pomes reineta i golden, préssecs tardívols), la utilització d'energia hidràulica (molins per als cereals, fargues, serradores), l'explotació de la pedrera de talc.

Només queden la cria de bovins, que seria subvencionada institucionalment perquè és fràgil econòmicament, i una central elèctrica privada.

A més la major part de la població té rendes baixes (només el 23% de la població paga impost d'habitatge) i el poble ha perdut una bona part de la seva població (hi ha 200 residències secundàries).

L'aspecte ecològic és posat en relleu: “L'energia d'origen fotovoltaic és més sana que l'energia nuclear”. Al lloc escollit, assolellat però ventós, molta gent hi preferiria “aeromotors”, que desnaturalitzarien menys el paratge, encara que els taulers fossin instal·lats darrere una tanca arbrada i que permetessin als animals pasturar-hi contínuament. Notem que la construcció d'una pista de 5 km seria necessària per accedir al lloc.

Energies renovables

Diversos interlocutors s'escalfen i fins i tot cuinen amb llenya i són sensibilitzats (receptius) a les energies renovables.

La tria de La Combe de la Close, terreny comunal que seria llogat per construir-hi la unitat de producció, planteja més preguntes. És una mullera, un lloc de pastura tradicional, encara utilitzat. Notem que des del coll de Jau hi havia “el camí de la mar” d'on, durant segles o fins i tot mil·lennis, transitaven els ramats. No obstant això, alguns habitants consideren que la superfície del lloc no és gaire important (12 ha), respecte al conjunt de pastures communals (850 ha), i que és bastant allunyat del poble.

Alguns preferirien un altre paratge, o una concepció diferent de la central, però no tot és possible a Mosset, classificat com “poble més bonic de França”. Altres obstacles al projecte existeixen: el cost del transport de l'electricitat produïda per una línia enterrada, la futura publicació, segons diuen, d'un decret que autoritzaria la implantació d'aqueixes centrals només sobre erms industrials i l'accés massa fàcil a zones de muntanya protegides fins ara.

Sigui quin sigui el punt de vista elegit, hem remarcat la preocupació de presentar una cohesió al si mateix de la població; el contingut de l'article d'un diari local és declarat en oposició amb el títol, entès com a abusiu: “No volem una central fotovoltaica a casa nostra”.

Més enllà de les divergències, de les crítiques dels uns i dels altres, incloent-hi l'empresa concernida, dels retrets sobre falta de transparència i de concertació, la gent d'aquest poble dinàmic, que té encara una escola, està cercant solucions per fer viure el seu municipi, preservar els seus valors, retrobar part de la seva antiga prosperitat, i comparteix un mateix amor per a Mosset, un mateix afany per al seu futur.

Aquesta informació ha estat elaborada externament a la redacció del web per: Lluïsa Arrouscruïlles, Miquel Vives, Marisa Poncet, Jeannine Crehueta, Chantal Sadion dita ‘Sone', Pauline Hicks, Cristina Cabaribere, Benedicte Loeillet, Teresa Laclare. Claudine Touzeau, Esteve Turra, Henri Drevet, Mònica Surjus, Esteve Surjus, Marie Claire Cayre, Cristina Periaut, Anna Maria Perino, estudiants de la classe de català per a adults de Prada, d'Òmnium Catalunya Nord, sota la supervisió de la seva professora, Maria Antònia Prost Soler.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Champions ja és aquí!

Girona

Les quatre finques on hi ha la llavor de l’agricultura del futur

Pacs del Penedès
SOCIETAT

Amplien a tot Catalunya el voluntariat de suport a la reinserció d’agressors sexuals

BARCELONA
Equipaments

Badalona inverteix 245.000 euros per millorar l’històric edifici del conservatori

Badalona
Sant Jaume de Llierca

Memòria del maqui Joan Platé Vergés

Sant Jaume de Llierca
SERVEIS

Malgrat de Mar s’estrena en la zona verda amb una prova pilot

MALGRAT DE MAR
SERVEIS

Calella pagarà la neteja de grafits en parets i façanes de particulars

CALELLA

L’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles: fiscalitat verda per lluitar contra el canvi climàtic

la crònica
La crònica

Jugar no és només cosa de nens