L'enigma de la plaça del Vi

Molta gent s'atura a badar en un aparador de les voltes de la plaça del Vi. Just a la cantonada on comença el carrer Nou del Teatre, si voleu, el Carrer dels Torrats. Just a la casa natal de Ferran Agulló, inventor del terme Costa Brava, on fins no fa gaires mesos hi havia hagut una gestoria.

Aquests dies de Setmana Santa hi ha aparegut una exposició d'homenatge als defensors de Girona durant els setges napoleònics. Un escamot de soldats amb l'uniforme del regiment Ultònia hi feia la guàrdia d'honor i, de tant en tant, desfilava per la plaça del Vi.

A dins hi ha sempre un home amb l'hàbit d'un frare, amb un fusell a la mà esquerra. L'assenyalen com el promotor del muntatge. Li vaig demanar unes declaracions. La seva resposta va ser tan amable com lacònica: “Perdoni, ara no puc parlar amb vostè. Estic de servei”.

Setmanes enrere, en aquell mateix local, un home vestit de pelegrí típic de Compostel·la hi “recorria”, hores i hores, el camí de Sant Jaume de Galícia, a sobre d'una d'aquelles cintes de córrer, aquell aparell tan corrent als gimnasos. Aleshores, molts van suposar –i això que pensar fa ser burro–que aquella performance estrambòtica era un invent del Bisbat per promoure la nova ruta catalana del camí de Sant Jaume. Tot hi apuntava: aquest espai és a dues portes de la Casa Carles, la seu administrativa de la Diòcesi de Girona i hi havia un prospecte de l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume amb el logotip i l'escut de l'Ajuntament de Girona.

Aquest diumenge de Pasqua Florida Esteve Fernández era a la plaça del Vi per desentrellar algunes incògnites de l'enigma de la plaça del Vi de Girona. L'inefable Esteve Fernández, relacions públiques de l'Associació Girona 1809, Amics de la Girona Napoleònica, va revelar que l'exposició dedicada als setges napoleònics s'hi estarà fins al 27 de maig. I que l'impulsor de tot plegat és “un senyor altruista”, amb qui l'Associació Girona 1809, Amics de la Girona Napoleònica, hi ha establert un conveni de col·laboració. D'acord amb aquest conveni, l'Associació Girona 1809 col·laborarà amb una guàrdia d'honor permanent a les tardes, i desfilades de dotze a dues del migdia els dies de festa i els dissabtes.

El petit local ha estat decorat amb reproduccions de quadres dels setges de Girona: El Gran Dia de Girona, El cadàver d'Álvarez de Castro i El general de Mendoza servint de Mantellet. Hi ha diversos textos amb explicacions del que s'hi exposa en vuit idiomes: català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, holandès i rus. Esteve Fernández ensenya amb molt d'orgull un plafó amb una fotografia de tots els rètols de carrers amb noms dedicats a les guerres napoleòniques.

Hi ha un racó amb sis banderes que ajuda a aclarir una part del misteri. Al costat de les banderes de Girona, de Catalunya, d'Europa, del Regne d'Espanya i del regiment Ultònia, hi ha la de Ventalló. L'home misteriós vestit de monjo que passa hores i hores de servei en silenci absolut és de Ventalló.