“La gent disculpa la corrupció i l'aplaudeix”

Els dos anteriors no eren tant sobre la corrupció sinó sobre el funcionament de la justícia. Hi recordava, per exemple, el cas del president de l'Audiència de Màlaga que, amb l'ajuda de dos magistrats, van muntar una sentència en què s'absolia Jesucrist [riu]. En aquest últim llibre sí que em centro en la corrupció.

Sí. Hi ha personatges que es tornen corruptes per ajudar els partits, però també n'hi ha que utilitzen el seu estatus polític per fer negocis bruts amb l'objectiu d'omplir-se la butxaca. Aquests últims són la majoria dels casos.

No, una persona per ser corrupte necessita algú que li proposi ser-ho i una perspectiva clara de fer diners per mitjans no lícits. Les amistats són a part.

Aquest és el problema. A diferència del que passa amb una violació o un assassinat, la ciutadania disculpa la corrupció perquè no hi ha hagut sang i perquè, si pogués, també se n'aprofitaria. I no hauria de semblar-li tan divertit, a la gent, perquè els diners que el corrupte d'endú són els seus. Quan en Gil y Gil sortia dels jutjats, per exemple, la gent l'aplaudia perquè havia fet una bona policia i unes quantes estàtues. I fins que la premsa rosa no hi va furgar, la màfia de Marbella va treballar amb total impunitat.

No, els còmplices de la corrupció són els polítics i els legisladors. Solucionar la corrupció seria senzill: només caldria que la llei no els donés terminis de prescripció tan favorables i que es creessin jutjats per perseguir-la.

Que està molt sol. Fan falta jutjats anticorrupció, no pas jutges solitaris que tenen el despatx col·lapsat de bajanades.

La corrupció és igual arreu, i és molt lamentable que sigui així. El cas del Palau de la Música, per exemple, sembla increïble. Van fer un saqueig sense pudor. Fins i tot els preservatius els carregaven als comptes públics. Això ja no és una qüestió de garreperia sinó de bogeria.

Jo crec que sí. Una de les finalitats del llibre és precisament identificar els bons i els dolents. A mi m'empipa que es digui que la política és corrupta. Alguns polítics, alguns jutges. La majoria fa el que pot, amb pocs mitjans.

Parlem del gran corrupte, i això que durant molt de temps, d'en Franco es deien moltes coses però mai que li interessessin els calés. Doncs bé, el Pazo es va fer amb una subscripció popular forçosa i la gent que no tenia un raconet per contribuir-hi era estigmatitzada.

No, parlar del circ de la corrupció s'ha acabat. Cansa i esgota.